Vins que brollen en llocs inusuals: de la ciutat de Barcelona als cims del Pirineu

Si agafes el cotxe, enfiles la carretera que uneix Vallvidrera amb Molins de Rei i la segueixes fins al quilòmetre 5 trobaràs un trencall senyalitzat que anuncia la masia de Can Calopa de Dalt. D'aquest indret, en surt l'únic vi que es fa al terme municipal de Barcelona. El propietari de les vinyes, de fet, és l'Ajuntament de Barcelona, però la gestió correspon a L'Olivera, una cooperativa de treball i d'iniciativa social que elabora vins i olis ecològics. Van començar l'aventura el 1974 a Vallbona de les Monges i el 2010 van sumar-hi el repte de recuperar aquestes vinyes del vessant nord de la serra de Collserola, encara dins el districte de Sarrià-Sant Gervasi. "És una iniciativa oberta a la ciutat on es poden experimentar els valors i beneficis que aporten els projectes d’agroecologia periurbana", assegura Pau Moragas, responsable de producció de L’Olivera. 

Avui, no només hi cultiven vinya amb varietats històriques catalanes. També tenen un petit ramat d’ovelles, un camp d’oliveres arbequines que han rescatat d’una finca abandonada de la muntanya i un hort on han recuperat una varietat local de tomàquet: el mandó. “L’objectiu és anar construint una masia amb diferents cultius, una petita part de producció animal, una zona de tast i un espai on els visitants poden venir a descobrir què significa Can Calopa”, explica. 

L’origen del projecte es remunta a principis dels anys 2000, amb l’alcalde Joan Clos. Després de visitar diverses ciutats europees va adonar-se que, en moltes d'elles, hi havia vinyes a tocar de la ciutat, com a Lausana, París i Viena, i va voler reproduir-ho a Barcelona. “Va contactar amb un enòleg del Priorat, Josep Lluís Pérez, i van construir el projecte: volien fer un vi amb diverses varietats de la Mediterrània”, contextualitza Moragas. Entre el 2003 i el 2005 en van sortir les primeres anyades.

Fer-hi brotar la vinya no va ser fàcil. “La producció agrícola en entorn periurbà és molt complicada, gairebé heroica”, avisa el responsable de producció de L’Olivera. Apunta que no hi ha un entorn socioeconòmic orientat a l’agricultura, que les gestions administratives són complicades i que han de protegir els cultius d’animals com els senglars, alguns ocells i insectes: “També tenim el risc afegit del vandalisme”, diu. “L’agricultura periurbana tan sols sobreviurà si els ciutadans la defensen activament escollint els seus productes”.

Vins d'altura

Poca gent ho sap, però el Pallars ha estat històricament territori de vins. Malgrat que durant bona part del segle XX la vinya va desaparèixer del paisatge de les valls pirinenques, des de fa un parell de dècades els ceps hi tornen a brotar. Amb el canvi climàtic de fons, uns quants cellers catalans van apostar per replantar vinya en aquesta zona de l’Alt Pirineu i avui algunes d’aquestes iniciatives han acabat en mans dels agricultors que hi treballaven. El resultat: petits cellers arrelats al territori que elaboren vins singulars i d’alta qualitat. Les condicions climatològiques del Pallars —amb nits fresques i dies calorosos— afavoreixen una maduració lenta i equilibrada del raïm. Aquesta combinació permet conservar l’acidesa dels vins i potenciar-ne les aromes i el color, una qualitat que cada cop desperta més interès entre els sommeliers. També hi ajuda l’elevada altitud de les vinyes, que sovint se situen per sobre dels mil metres.

En aquest context, han anat sorgint projectes amb una mirada innovadora i jove, molt vinculats al territori. És el cas del celler Batlliu de Sort. "Aquí gaudim d'un clima amb suficient pluviometria perquè no ens faci falta regar, però tenim una orografia escarpada, que ens encareix el cultiu", explica a l'ARA Josep Maria Rabasa, el gerent del celler. Les seves vinyes han arrelat entre 900 i 1.200 metres d'altitud i estan envoltades per muntanyes de l'àrea perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici, que s'acosten als 3.000 metres. Aquesta situació incideix de ple en el raïm. "Té un potencial aromàtic elevat, un sabor intens i una maduració lenta", descriu. Si bé treballen amb les varietats pinot noir, riesling i viognier, participen en una iniciativa de recuperació de varietats ancestrals del Pirineu amb l'Institut Català del Vi (INCAVI).

Un altre exemple el trobem al celler El Vinyer, a Fígols de Tremp. Va néixer el 2014, després d'anys cultivant raïm a la zona per a uns altres projectes. Eva Carmona, enòloga i impulsora del celler, també fa notar que el clima de la zona afecta el vi que en surt. "El contrast tèrmic entre el dia i la nit —que pot superar els vint graus— permet que la planta descansi de nit i conservi l'acidesa i les aromes del raïm", concreta. A quinze minuts de l'embassament de Terradets, a la vall de Barcedana, hi brolla el vi d'un altre projecte: el del Celler Miquel Roca. Després de diverses generacions elaborant vi per a consum propi, a principis dels anys 90 Miquel Roca va decidir dedicar-se a la producció i venda de vi a granel. El 2015, la seva filla, Sílvia Roca, formada en viticultura i enologia, va agafar les regnes del projecte familiar. "A la nostra vall, encara estem uns graus més frescos que en unes altres zones de la comarca —remarca—. Hi aconseguim fer uns vins frescos i subtils, fàcils de beure i amb un objectiu: que reflecteixin el caràcter del territori".

Cada cop més reconeguts

Per impulsar cellers com aquests, l’Ajuntament de Tremp va posar en marxa el programa Al teu gust, aliments del Pallars, que aposta per la dinamització agroalimentària comarcal. En el cas concret del vi, han creat la plataforma Vins del Pirineu, que agrupa els cellers locals i els dona visibilitat. A més, organitzen seminaris tècnics, jornades de tast, accions en biblioteques i festivals gastronòmics com el Cordevi. Tot plegat, per reivindicar la singularitat d’un paisatge —i d’un vi— amb personalitat pròpia. Al Pallars Sobirà hi ha una iniciativa semblant, anomenada Sobirà Dinàmic, que promou els productes del territori per dinamitzar-lo econòmicament.

"Cada cop, els vins del Pallars desperten més interès", explica Roca. Al Batlliu de Sort ho corroboren i hi afegeixen: "També som molt ben valorats per la crítica especialitzada", apunta Rabasa. "Els últims anys, hem percebut que els vins del Pallars i del Pirineu comencen a fer-se un lloc i que se'n valora més la qualitat", completa Carmona, d'El Vinyer.

Envellir sota l'aigua

Arreu de Catalunya hi ha vins que s’afinen en botes de roure, alguns en àmfores de fang i uns altres passen mesos en dipòsits de formigó. Però a cala Jóncols, una petita cala dins el Parc Natural del Cap de Creus, van decidir provar una altra cosa: submergir-los al fons del mar.

L’origen de la idea cal buscar-lo a l’Hotel Cala Jóncols, un establiment modest que la família Gómez Fernández regenta des del 1955. Sempre han estat vinculats al mar: primer venent el peix que pescaven i, més endavant, gestionant un centre de submarinisme propi. Un dia es van proposar portar el món marí també al vi. El 2009, quan es va acabar la temporada, van agafar totes les referències de la carta del seu restaurant, les van col·locar dins una gàbia d’acer i les van submergir a l'aigua. Així va començar un projecte pioner d’envelliment submarí, el primer de tot l’Estat.

Després de dotze mesos sota l’aigua, van recuperar-ne les ampolles. El resultat els va sorprendre: gustos afinats, textures diferents i una capacitat insospitada d’evocar el paisatge d’on provenien. Des d’aleshores, a cada nova immersió han anat aprenent coses, polint tècniques i compartint el projecte amb els clients més atrevits. El resultat és un vi que es vinifica a terra, però que madura al fons del mar. Les ampolles submergides es poden comprar a la seva botiga en línia i tenen un preu que oscil·la entre els 55 i els 180 euros.