Catalunya exporta l’esport més igualitari

LleidaCada cop són més els instituts i col·legis que aposten pel corfbol. En aquest esport d’origen holandès, on cal fer cistella com en el bàsquet, però a una cistella més alta i sense taulell, els equips són mixtos: dos homes i dues dones. A més, gairebé no hi ha contacte físic i no es pot fer servir el bot de la pilota, regles que igualen les capacitats dels dos sexes. Aquesta igualtat és un dels punts forts d’aquest esport, que ha fet que s’hagi convertit en un dels que té més projecció, i Catalunya, on hi ha més equips de tot l’Estat, ja no només l’aprèn. Ara també l’ensenya.

A Lleida ja fa més de 10 anys que ensenyen a joves la pràctica d’aquesta disciplina. Un dels màxims responsables és Guillem Castanyer, que ara és el seleccionador de la República Dominicana. Un vilanoví que va aterrar a Ponent perquè estudiava INEF i es va dedicar a entrenar l’equip de corfbol de l’Institut Josep Lladonosa. “És un esport que el pot practicar gairebé tothom i que, d’entrada, com que és mixt, atrau”, explica. El Guillem ja fa un any i mig que es va traslladar a la República Dominicana perquè “la secretària del govern dominicà, durant una estada a Portugal, va veure un partit de corfbal i va decidir que s’havia de desenvolupar al seu país a través del ministeri d’Esports”. “Aquí entro jo en joc, perquè em van demanar que entrenés la selecció sub-23 del país”, explica. Tanmateix, els jugadors formats en aquest país caribeny no es dediquen només a estudiar i entrenar-se sinó que també desenvolupen tasques de difusió a les escoles.

Precisament aquesta i altres tasques són les que duran a terme a Lleida i a Vilanova i la Geltrú durant els sis mesos vinents. Una representació de quatre jugadors del país dominicà s’han desplaçat fins a Ponent i el Garraf per perfeccionar la seva tècnica i viure una experiència de convivència entre cultures. I és que el Joel i la Rosa, dos dels dominicans que visiten Catalunya, conviuen a Lleida amb famílies de jugadors i entrenadors de la ciutat. L’adaptació al nou país no ha sigut fàcil. “El fred i la boira de Lleida són extrems, és el que portem pitjor”, assegura el Joel amb cara d’estar passant fred. En canvi, l’Isaac i la Jerusí, també de la República Dominicana, s’allotgen amb famílies de Vilanova i la Geltrú. “Hem tingut sort amb el clima si el comparem amb el de Lleida”, destaquen. Els quatre contribuiran a difondre aquest esport per les diferents escoles que hi ha a prop dels clubs locals. “Valorem molt positivament que hagin vingut perquè el dia a dia no ens permet dedicar-nos tant a les feines de promoció, i amb ells serà molt més fàcil”, assegura el Guillem, que d’aquí una setmana posarà rumb a la seva segona casa a l’altre costat de l’Atlàntic. Espera que les coses que “visquin aquí en l’àmbit d’organització les puguin extrapolar al seu país i es puguin fer una idea de com es treballa a Catalunya”.

Aquest esport, que es va crear a començaments del segle XX, demana als que el practiquen, a més d’habilitats atlètiques, nivells de tolerància elevats i compromet l’esportista masculí a saber conviure amb el seu equivalent femení en harmonia. És una proposta d’activitat molt dinàmica on el fet de col·laborar i donar-se la mà sense excloure el sexe del company és necessari per aconseguir anotar o apropiar-se de la pilota i, en definitiva, per tenir èxit. Xavier Alegre, director esportiu de l’Associació Esportiva Escolar Josep Lladonosa, afirma que “és un esport que es pot jugar dels 4 als 99 anys sempre que estiguis una mica en forma”. “És realment interessant com contribueix a la igualtat de gènere. Els centres escolars ja tenen a la seva agenda aquest esport que hauria de ser obligatori, perquè porta intrínseca una línia d’igualtat molt necessària”, sentencia.