La Masia està malalta

BARÇA

La Masia està malalta

El Barça preveu canvis després de situacions alarmants a una institució a les portes dels 40 anys

La Masia està malalta / ARA

En la junta directiva de l’11 de febrer passat, Xavier Vilajoana va ser designat directiu responsable de La Masia. Fins aleshores, el seu responsable i màxim executiu de l’àrea d’esports professionals, Albert Soler, no tenia cap dirigent que fiscalitzés la seva feina. Poc després, l’1 de març, el Barça va contractar Xavi Martín com a director de l’àrea Masia, el nou espai creat per mirar d’acabar amb la crisi existent. Martín, que ja havia estat al club com a responsable de comunicació durant bona part de l’era Rosell, tornava amb un segon càrrec, el d’adjunt a l’àrea de futbol. El detall no és menor. Si Bartomeu i la seva junta no es cansen de traslladar al soci les bonances del treball a La Masia, per què el Barça crea una nova àrea, fa dos nomenaments de cop, canvia l’estructura executiva, substitueix Albert Soler i minimitza la tasca de l’històric director, Carles Folguera, fins al punt de plantejar-se l’adeu al càrrec després de 17 anys? Què passa a La Masia?

El 20 d’octubre del 1979 el FC Barcelona va inaugurar la vella Masia de Can Planes com a residència dels joves jugadors que vivien lluny de la Ciutat Comtal. La seva capacitat inicial va ser tot just per a 12 futbolistes. Les necessitats esportives van portar el Barça a habilitar espais a la zona del gol nord del Camp Nou per acollir 48 residents més. Finalment, el 20 d’octubre del 2011 es va presentar en societat la nova Masia - Centre de Formació Oriol Tort, ara amb capacitat per a 83 esportistes. Durant aquest temps, la dedicació dels diferents directors i treballadors de la Masia i, també, dels coordinadors i entrenadors del futbol base, van aconseguir posicionar la residència en un escenari de prestigi que acabava decantant, en cas de dubte, l’opinió de molts pares que rebien diverses ofertes pels seus fills, per descomptat, també del Reial Madrid.

Tota l’experiència acumulada durant anys va culminar en el projecte Masia 360, un acompanyament a l’esportista des del primer dia que arriba al club. Una excel·lent idea que Bartomeu va encarregar a Albert Soler i a Javier Sobrino, cap de l’àrea d’estratègia i coneixement. Ens situem a la temporada 2016-17.

Una tendència alarmant a la Masia

La intenció era ordenar i donar contingut d’una manera més professionalitzada a les tasques que tota la vida s’havien fet a la Masia gairebé de manera voluntària. Sense oblidar que els nens i els nois es desplaçaven a Barcelona per una qüestió esportiva, el projecte havia de posar en valor tot el que es genera en el dia a dia més enllà del terreny de joc, és a dir, qüestions emocionals, psicològiques i acadèmiques. A més, la intenció del Barça era ampliar la formació integral amb aspectes més col·lectius i de club, com ara donar a conèixer la seva història, identitat i valors solidaris. El ventall s’ampliava amb el reciclatge continuat dels tècnics de la casa. Un projecte meravellós.

Però, com passa sempre, l’èxit de les idees i els projectes depenen de les persones. Albert Soler, home de confiança de Bartomeu, va ser l’encarregat d’escollir-les, començant pel director. Tot i que en el primer esquema hi apareixia la figura de Pere Gratacós, exentrenador del Barça B, va acabar nomenant Carles Folguera, director de la residència i de tots els seus programes des del 2002. El nomenament no va caure gens bé a l’àrea de futbol formatiu, dirigida aleshores per Pep Segura. La seva aposta era, esclar, Gratacós, una figura més propícia per culminar les seves intencions de tenir el control absolut de La Masia.

Albert Soler, home de confiança de Bartomeu, va ser l’encarregat d'escollir els responsables de la Masia 360

El segon enfrontament entre l’àrea de futbol de Segura i La Masia es va produir pocs mesos després de la inauguració del projecte. Sergio Vallecillo va ser nomenat director de la residència. Vallecillo havia entrat al club de la mà del directiu Pau Vilanova, de qui era col·laborador en la seva empresa d’interiorisme PV+ Disseny. Va fer d’ajudant en els equips infantils i aviat va connectar amb Pep Segura. Les bones relacions el van fer director de la residència però de seguida va entrar en conflicte amb Folguera. Tant, que va durar quatre mesos. El va substituir Juanjo Luque. Segura va reubicar Vallecillo a la seva àrea. Les decisions de Folguera van desesperar Segura i les relacions personals es van trencar. Es pot entendre un bon funcionament sense una bona relació entre l’àrea de futbol i La Masia?

Una bombolla més que una catapulta

La crisi dels programes

El projecte va posar en marxa un excel·lent programa d’atenció integral a l’esportista dirigit per Ana Merayo, extutora de l’antiga Masia. Parlem de quatre àrees de suport per a tots els jugadors de la base de les cinc seccions professionals: l’atenció tutorial, la psicològica, l’educació emocional i l’acadèmica. El Barça va encarregar l’any 2005 a l’empresa Eduvic (cooperativa d’iniciativa social amb més de 20 anys d’experiència) la tasca de la tutorial.

Ara mateix hi ha disset tutors –amb una ràtio d'un per cada 15 jugadors residents, i d'un per cada 35-40 no residents– que fan un seguiment en tots els àmbits de la vida (acadèmic, familiar, vocacional, emocional...) per detectar problemes i trobar solucions. Cada setmana es reuneixen amb el director de la residència, Juanjo Luque, per fixar objectius.

17 tutors

participen al programa d’atenció integral a l’esportista dirigit per Ana Merayo

El programa, però, en el cas del futbol, no ha funcionat. A Pep Segura tampoc no li ha fet el pes. Considera que els jugadors ja estan prou ocupats per haver de dedicar part del seu temps a atendre especialistes en àmbits no estrictament futbolístics.

Es critica certa burocratització de les pràctiques i, en molts moments, poc suport durant els caps de setmana, justament quan es produeix l’activitat esportiva. Tot i que el programa continua vigent, el grau de confiança entre les parts s’ha trencat. Els entrenadors, seguint la línia del seu cap, no creuen necessària aquesta tutoria. I hi ha jugadors cadets –14-15 anys, l'última etapa del programa però la més important per tot el que comporta l’adolescència– que responen el que els tutors volen escoltar per acabar tan ràpid com puguin el test al qual són sotmesos. Quin sentit té la pràctica si el procés està viciat? En aquest sentit, Pep Segura considera que aquesta feina de tutoria no l’hauria de fer personal extern a l’àrea de futbol que ell controla, sinó els segons entrenadors de cada equip. Els especialistes pedagògics discrepen.

Cal dir que les seccions de bàsquet, handbol, futbol sala i hoquei estan més satisfetes perquè, a diferència del cas que ens ocupa, els seus responsables hi posen més interès. En qualsevol cas, Eduvic ha suposat, aquest any, una despesa de 900.000 € al club.

La Masia del futur serà global

A nivell psicològic, hi ha dos tipus d’atenció: la que donen dos professionals des de l’àmbit psicosocial i la que donen dos psicòlegs esportius. Un cop més, disparitat de criteris entre les parts. Segons La Masia, cada any s’atenen 40-50 casos (seqüeles per malalties greus de familiars, separacions dels pares, problemes econòmics...) mentre que des de l’àrea esportiva es confia en la feina dels mateixos entrenadors.

Pel que fa al tercer programa, el d’educació emocional, La Masia va contractar l’empresa La Granja, amb seu a Santa Maria de Palautordera, i va compartir despeses amb la Fundació del club (50.000 € + 50.000 €, per any) per desenvolupar aquest programa que ha resultat ser un fracàs. El futbol no va completar ni la primera temporada i la resta de les seccions ja l’han abandonat.

El quart programa és l’acadèmic, dirigit per Anna Amelibia. El gran nucli de nois estudien al col·legi Lleó XIII, però el club té una àmplia oferta. Per exemple, per competir amb altres clubs com el Reial Madrid o el Baskonia, nois estrangers que fitxen per jugar a bàsquet estudien en escoles internacionals com el Col·legi Europa, de Sant Cugat del Vallès, o l’Escola Àgora, de Sant Esteve Sesrovires. Hi ha batxillerats i cicles formatius de grau mitjà i superior que es cursen al centre Stucom, i formació professional al centre Sant Francesc. En edat universitària, el Barça beca a cada jugador fins a 3.000 €. Doncs bé, també en això hi ha diferència d’opinions entre els responsables educatius i esportius. Encara que el reclam és el futbol, el compromís del Club amb les famílies és fer compatible l'esport amb l'estudi. “He suspès, fins i tot, pati”, assegurava un jugador resident. No hi ha hagut conseqüències. Ulleres de fusta davant dels futurs cracs.

En el projecte Masia 360 trobem, a més, programes tan encertats com 'Entrenar per ser professional', per a joves esportistes, o el 'Servei d’orientació en la retirada de l’esportista professional', per als veterans. Respecte a aquest últim, no s’ha fet res. Del primer, La Masia se’n sent força orgullosa.

Malgrat que l’àrea de futbol, com ja hem dit, prescindeix del programa, aquesta temporada s’han organitzat tres grups amb gairebé 90 esportistes –femenins i masculins– amb l’objectiu de preparar-los pel futur immediat més enllà de la pilota. Es tracta d’un curs –10 sessions presencials més pràctiques online– per tenir coneixements en màrqueting esportiu, tècniques per parlar en públic, xarxes socials, finances elementals i emprenedoria. Si qualsevol dels assistents vol preparar el seu Campus d’estiu, per exemple, aprendrà tot el que necessita. Riqui Puig, per posar un cas, ha sigut un dels alumnes d’aquest curs que ha sobreviscut amb moltes dificultats.

La residència: despatxos amb dutxa

La residència va fer un gran pas endavant amb la inauguració de la nova residència l’any 2011. Sorprèn que en el Centre de Formació Oriol Tort –en record de qui va ser coordinador del futbol base del Barça i una de les alma mater de la vella Masia, mort de càncer el 1999- no hi hagi ni una fotografia seva en tot l’edifici. Un edifici de cinc plantes per allotjar 83 esportistes i amb espais per oferir els millors serveis al planter i, també, als primers equips de les cinc seccions professionals. Es tractava de trobar la comoditat a casa per estalviar-se les concentracions en els hotels. La realitat, però, és ben diferent. Les habitacions de la planta alta s’han convertit en despatxos amb dutxa. Quan Pep Segura va ser nomenat mànager general, el juliol de 2017, va organitzar l’espai de despatxos de la Ciutat Esportiva només per al futbol. Per tant, el responsable de les seccions, Albert Soler, i tots els secretaris tècnics més el personal administratiu i d’altres treballadors del club van ocupar aquesta planta de La Masia. Pel que fa a la inferior, més despatxos per a tutors, psicòlegs i per a la responsable de l’àrea del servei d’atenció integral a l’esportista, Ana Merayo. Ja no hi ha gimnàs i la zona d’aigües, esclar, no funciona. Els equips professionals, doncs, segueixen concentrant-se en hotels. Despesa evitable?

L’excés de personal ha anat traient espai als nois i als serveis. A la planta baixa, serveixi d’exemple, una sala audiovisual també ha acabat convertida en despatxos. Normal. Només en aquesta planta han de treballar el cap de l’àrea, Xavi Martin; el director del projecte, Carles Folguera; el director de la residència, Juanjo Luque; el responsable del pisos, Luis Santos; el responsable de projectes i estratègies, Miquel Ferrer; el cap de manteniment i cuina, Andrey Xephkin; el responsable de compres i serveis, Xavier Armengol, i els responsables de programes diversos, Xavier Llorens, Ricard Muñoz i Anna Amelibia. I també personal administratiu i alguns educadors.

74 residents

En l’actualitat hi ha 74 places ocupades a La Masia: 48 pel futbol, 14 pel bàsquet, 5 per l’handbol, 4 pel futbol sala i 3 per l’hoquei patins. El sentit comú ens porta a pensar que tots aquests esportistes són autèntics escollits, jugadors que marquen la diferència a la seva edat i que estan cridats a ser professionals. Per això marxen de casa prematurament i, per això, el Barça fa una inversió majúscula en ells. La realitat, però, no és aquesta. Encara que sembli mentida, a La Masia hi ha suplents i jugadors cedits, és a dir, hi ha nens o nois esportivament prescindibles. Com pot ser?

74 places ocupades

per esportistes ara mateix a l'edifici de la Masia

És cert que hi ha casos en què la ment supera el cos i en què el propi bloqueig atura la progressió de molts aspirants. Passa, ha passat i seguirà passant. Però una cosa és això, assumible des del club, i una altra les quotes de places per seccions que condicionen la selecció. Quotes, sí, al voltant del 65% pel futbol, 20% pel bàsquet, 6% per l’handbol, 5% pel futbol sala i 4% per l’hoquei. Per tant, per exemple, si un any el futbol no omple els seus llits i el bàsquet aprofita la circumstància per portar jugadors per a la seva secció, el futbol perdria aquestes places fins que els nois en qüestió abandonessin La Masia. Solució? Ocupar llits i complir amb la quota. Fitxar jugadors encara que el seu talent no superi el que tenen els que ja hi ha al planter. Desfer el camí no suposa cap problema per a l’àrea tècnica. Potser sí per l’esportista i la seva família. No és casualitat que en aquest espai no hi hagi ni una sola paraula al voltant de les residents femenines. El fet és que no n’hi ha cap. De cap esport.

També enguany s’ha constatat que la qualitat del menjar de La Masia no arriba als mínims exigibles. Quan el club va abandonar la vella residència va externalitzar el servei de la cuina. Del que passa ara, cap culpa per als responsables del servei, Fernando Redondo i Josefina Brazales. L’empresa escollida va ser Sodexo, que també treballa en el càtering del primer equip, per cert, sense cap queixa –més aviat tot el contrari–. És evident que el que el Barça paga per satisfer les seves estrelles no s’acosta a la inversió que fa en la nutrició de les joves promeses. La situació no és acceptable. Detectat el problema i aprofitant que el contracte amb Sodexo expira aquest estiu, el Barça podria obrir a concurs la concessió de la llicència d’aquest espai tan transcendent.

La Masia té goteres

Cal tenir en compte que per al servei de menjador La Masia no només atén els esportistes residents, sinó també tots aquells que viuen en pisos –esportistes que superen els 18 anys–. El gallec Luis Santos Silva, un home que va entrar al club de la mà de Xavi Pascual per treballar en la secció d’handbol, és l’encarregat de la gestió dels cinc pisos que controla el club. Hi viuen sis jugadors d’handbol i tres de bàsquet, hoquei i futbol sala. La política respecte als futbolistes ha canviat. Ja no hi ha pisos pagats per a ells. El Barça va decidir apujar-los-hi el sou directament perquè destinin aquest augment a la residència que vulguin. Tots ells, amb casa pròpia o del club, tenen dret a fer els àpats a La Masia.

La residència reuneix adolescents en un escenari extraordinàriament competitiu. Lluny dels pares, el paper de La Masia és fonamental per ordenar la seva vida. Aquesta temporada un jugador en va amenaçar un altre al mig del menjador, però davant la qualitat futbolística que té un membre destacat de l’àrea de futbol va justificar l’actuació amb un terrorífic “són coses de nens”. Fa alguns anys es va viure una situació similar quan un noi brasiler en va amenaçar un altre amb un ganivet. Aleshores el jugadors va ser expulsat. Ara, no.

Un jugador en va amenaçar un altre, però davant la qualitat futbolística que té un membre de l’àrea de futbol va definir-ho com “coses de nens”

L’escenari de competició vital entre els adolescents posa en qüestió la idoneïtat del model de La Masia. O el del Centre Nacional de Futbol de Clairefontaine, a França. O el de tantes altres residències. Altres clubs treballen amb famílies col·laboradores que atenen els joves escollits com si fossin fills seus. En aquests casos, es valora la relació personal i el control disciplinari més humà i més natural.

Finalment, el projecte Masia 360 te tres objectius més: la formació dels entrenadors, fer conèixer als nous jugadors la història del club i treballar els valors. Per liderar els programes, Albert Soler –recordem, la persona a qui Bartomeu va encarregar l’organització del projecte l’any 2016– va anar afegint a la causa entrenadors sense feina; alguns, substituïts per ell mateix com a màxim responsable de les seccions professionals. Amb un barret destituïa un entrenador i amb un altre, el de cap de La Masia, els nomenava responsables d’una àrea sense atendre a les seves capacitats ni a l’estat anímic i motivacional per afrontar la nova tasca.

L’àrea de formació de formadors va ser encarregada a Pere Gratacós, ex futbol, i a Marc Carmona, ex futbol sala. Durant dues temporades i mitja s’han fet cursos de formació en prevenció de situacions de risc i algun sobre anàlisi de dades. Res de reciclatge per als tècnics. Sorprenentment, cap relació amb l’àrea de metodologia. L’extècnic d’hoquei, Ricard Muñoz, i l’ex del futbol femení, Xavi Llorens, han estat els escollits per al programa d’identitat. La feina s’ha reduït a un acompanyament als nous jugadors i les seves famílies al Museu, sense pensar en l’ajuda que podria donar l’associació d’exjugadors.

Finalment, els valors apareixen en el programa Masia Solidària, ara liderat per Anna Amelibia, però que la temporada passada va obtenir un gran èxit amb Antoni Comas, ara jubilat. Amb el suport de la Fundació, tots els jugadors i jugadores del planter van participar en les activitats d’intercanvi amb entitats, com la Fundació Guttmann.

Conclusions

Josep Maria Bartomeu està preocupat. Coneix perfectament la situació i està amoïnat. Com pot ser que l’àrea de futbol i La Masia no s’entenguin? I que el menjar no sigui l’idoni per a un esportista? I que la selecció no sigui en funció del talent? Tothom parla de La Masia però pocs aficionats coneixen la realitat. A més, es troben a faltar les aportacions dels futbolistes del primer equip. Queden lluny les xerrades d’Iniesta o de Sergi Roberto...

I no és l’únic front obert. Una denúncia d’una treballadora de la Masia contra Carles Folguera va acabar amb la investigació de l’anterior Compliance Officer, Sabine Pacquer, i el corresponent informe per a la Junta Directiva. Segueix sobre la taula. Tot i que els arguments de la denunciant generen debat entre les parts –no és objecte d’aquest treball periodístic saber qui te raó- l’exemple serveix per a poder explicar l’ambient extremadament enrarit que es viu a la Masia. Folguera és víctima dels seus 17 anys en el càrrec.

Per responsabilitat, pel record de tota la gent que s’hi ha deixat la pell, però sobretot pel futur, el Barça ha de recuperar La Masia. No es tracta només d’invertir cada any prop de 4,5 milions d’euros en el projecte sinó de garantir l’excel·lència a base de rigor, capacitat i professionalitat. És evident que Bartomeu prendrà decisions aquest estiu. De moment, Xavier Vilajoana i Xavi Martín han assumit el lideratge de la recuperació de les essències. D’ells se n’esperen resultats positius. Ara que a l’octubre La Masia farà 40 anys, el Barça farà bé de lluir-la en tota la seva dimensió. Ara està malalta. I el club no s’ho pot permetre.

Més continguts de