Neymar comença a estar fart del culebró

Filtra malestar amb l’oferta d’un Barça que li continua demanant que es mulli públicament

De cop, les presses. Neymar, que porta tot l’estiu -i part de la primavera- treballant entre bambolines la difícil missió de tornar al Barça, que ha tingut tota la paciència del món per fer una pretemporada en solitari i estalviar-se l’inici del seu tercer curs amb el París Saint-Germain i que, en plena voràgine d’unes negociacions quasi impossibles per al club blaugrana, ha marxat de platja i concerts per “desconnectar”, comença a posar-se nerviós perquè veu que el mercat de fitxatges a Espanya tanca d’aquí una setmana i dos dies i encara no sap on continuarà la seva carrera. “És normal que ho estigui, s’hi juga moltíssim aquesta temporada, però que parli ja!”, exclamen a les oficines del Camp Nou. Així responen des de l’entitat blaugrana als missatges que el poderós entorn del futbolista ha filtrat en les últimes hores, en què s’apunta al malestar que hi hauria al vestidor -amb Messi al capdavant- per la suposada tebiesa de Josep Maria Bartomeu a l’hora d’intentar el fitxatge i també a l’existència d’un ultimàtum del PSG, que acceleraria les negociacions amb el Reial Madrid en cas de no rebre una nova proposta del Barça.

La directiva culer segueix esperant un gest contundent de Neymar per esborrar Florentino Pérez del culebró i, d’aquesta manera, poder negociar sense l’amenaça de veure com l’etern rival es reforça amb un davanter de primer nivell, amb un antic desig. Una declaració parlada, un missatge a les xarxes o fins i tot treure la demanda contra el club per la prima de renovació del 2017 cremaria moltes etapes d’una tacada. De moment, però, el paulista es manté callat, sense entrar a les convocatòries de Thomas Tuchel (però sí a les de Tite) i alhora nerviós perquè el rellotge comença a anar-li en contra. Més que del PSG, l’ultimàtum és del mateix futbolista, que va prendre la decisió d’abandonar París pensant que seria igual o més fàcil del que va ser marxar del Barça. “No sé què passarà, només que tothom seguirà parlant d’aquest tema. Per això vull que arribi el dia 2 i s’acabin les preguntes”, deia ahir Zinedine Zidane, tip que el davanter brasiler monopolitzi les seves rodes de premsa. El Barça segueix sent el club de destí preferit pel jugador, però el Madrid i el Juventus són els altres dos destins possibles d’una operació multimilionària on no hi tenen lloc els romanticismes.

Negociacions encallades

Ara s’està acabant el temps i Neymar comença a veure difícil el que es pensava que seria fàcil. La seva prioritat, abans fins i tot de tornar al Barça, era deixar París. I també el club que dirigeix Nasser Al-Khelaïfi tenia la intenció d’alliberar un davanter que va comprar a preu d’or i que no li ha donat a la gespa els fruits desitjats. Així ho va assegurar Leonardo, el seu secretari tècnic. Però si alguna cosa té el PSG és orgull i per això no deixarà marxar el futbolista a qualsevol preu. I menys si el seu destí ha de ser Barcelona. Entre les pretensions econòmiques dels uns -que volen recuperar la inversió de 222 milions-, les limitacions de tresoreria dels blaugranes i el silenci del futbolista, el traspàs està gairebé tan encallat com ho estava a principis d’estiu.

El Barça es va prendre aquesta operació com una partida de pòquer que s’havia de resoldre al final de l’estiu. El president Bartomeu liderava un traspàs que estava ple de traves perquè el PSG no volia ni tan sols asseure’s a negociar. “Sabem que el jugador vol marxar però que el PSG no vol que se’n vagi”, va dir fa un mes i mig. Per això, asseguren des del Camp Nou, el dia que el club francès va obrir les portes a una delegació blaugrana -Leonardo es va reunir amb Abidal, Bordas i Cury-, el president va dibuixar un somriure, conscient que la subhasta havia començat.

El paper de Bartomeu

Al Camp Nou no hi ha unanimitat respecte al fitxatge. De fet, només hi ha dos actors que hi aposten amb els ulls tancats. Un són els pesos pesants del vestidor i l’altre és Bartomeu. “El president n’està molt convençut”, asseguren des de les oficines, on es respira un ambient contradictori. D’una banda, la repercussió mediàtica que generaria permetria al club fer un salt endavant a nivell de patrocinis, venda d’entrades o samarretes. Però de l’altra es dubta del seu rendiment al terreny de joc, de les moltes lesions que ha acumulat els últims dos anys i dels enrenous extraesportius que arrossega. La majoria d’executius s’hi mostren contraris i alguns membres de la directiva també li han comunicat al president les seves reserves. “En realitat, no ens fa falta. Si ve, perfecte. Si no ve, no passa res. Per això només espero que no ens tornem bojos”, sentenciava un d’ells.

Bartomeu no està en una posició còmoda, i menys si el futbolista brasiler no hi posa el seu gra de sorra. A més, no vol ni sentir a parlar de la possibilitat que acabi anant al Madrid. Però Neymar, llest, prefereix mantenir-se en silenci per evitar tancar-se portes. Uns demanen al president que premi l’accelerador i els altres, que freni. La partida de pòquer segueix en marxa.

Tensió entre Abidal i el representant de Dembélé

Segons va informar Catalunya Ràdio, el representant d’Ousmane Dembélé, Moussa Sissoko, va mantenir ahir a la tarda una conversa amb el secretari tècnic del Barça, Éric Abidal. El tema principal de la trobada va ser l’última lesió del francès, confirmada dos dies i mig després que el jugador notés molèsties al primer partit de Lliga a San Mamés davant de l’Athletic Club (1-0). Els metges blaugranes es van desconcertar perquè Dembélé no va saber (o no va voler) reconèixer un trencament muscular que el mantindrà unes cinc setmanes de baixa i va marxar de cap de setmana familiar. Fruit d’aquesta controvèrsia, tal com va informar l’ARA, van demanar ajuda al club per ajudar-lo a canviar certs hàbits que el porten a ser inestable físicament. La reunió entre Sissoko i Abidal va pujar de to també perquè Dembélé ha sonat com a moneda de canvi en l’operació Neymar.

Més continguts de