Aigua gelada, meduses i marees: el primer català que ha nedat d'Irlanda a Escòcia

BarcelonaJere Mateo va arribar nedant a la platja de Portpatrick, un poblet preciós de la costa escocesa. Els veïns van veure'l sortir del mar cansat sense entendre d'on venia. "Vinc d'Irlanda nedant", els va dir. Mateo feia dotze hores que nedava creuant l'estret del nord, d'Irlanda del Nord a Escòcia, superant les baixes temperatures, les marees i les meduses. "Em van aplaudir. Estava tan content que vaig oblidar-me dels meus problemes per caminar i vaig caure", explica rialler. S'acabava de convertir en tot just la 177a persona que feia aquesta travessia en solitari. El primer català i la segona persona amb mobilitat reduïda. I el primer amb danys cerebrals. "Va ser màgic. Durant aquelles hores nedant vaig poder pensar molt, endreçar moltes idees. Vaig sortir en pau amb mi mateix", afegeix.

Nedar d'Irlanda del Nord a Escòcia per un estret on els vaixells es mouen de banda a banda no sembla una bona idea. Però alguns valents desafien les seves pors i salten a l'aigua del canal del Nord per tal de demostrar-se que poden fer-ho. Jere Mateo (Granollers, 1982) ja ho ha aconseguit. “Arribar a Portpatrick és un privilegi. Encara em sembla surrealista veure el meu nom a la paret del Pier36”, diu en referència a un pub on els valents que ho aconsegueixen deixen el seu nom escrit. El mar s'ha convertit en una part central de la seva vida. La muntanya va canviar-li la vida i el mar el va rescatar. El 14 d’abril del 2015 aquest mosso d'esquadra va patir un greu accident mentre escalava el Mont Blanc du Tacul, un cim de 4.248 metres dels Alps. Va patir una caiguda de més de 100 metres durant aquella expedició en què el seu amic, el Salvi, va perdre la vida. Ell va passar-se setmanes en coma. "A l'hospital portaven estudiants de medicina per veure’m, era un miracle que no hagués mort", explica. Quan es va despertar va rebre la notícia de la mort del seu amic i li van dir que tenia lesions a les cames que li impedirien caminar. Anys més tard, no només camina, sinó que es dedica a creuar nedant alguns dels estrets més durs del món, història que va explicar al periodista Adam Martín al llibre La travessia infinita (Ara Llibres).

Una història que va afegint nous capítols. "Quan va arribar la pandèmia i les piscines van tancar, vaig descobrir la natació en aigües obertes. No soc una persona amb moltes aficions, però aquest món va atrapar-me. Així que van començar a regalar-me coses relacionades amb el tema, com un llibre del mexicà Antonio Argüelles. Aquella lectura va ser una revelació, ja que parlava dels Set Oceans, repte que consisteix a creuar set estrets d'arreu del món sense neoprè i en condicions extremes. Vaig decidir que volia fer-ho i ajudar a donar visibilitat al col·lectiu de persones amb discapacitat" explica. L'organització mundial de natació en aigües obertes va escollir aquests set estrets icònics. "Són set estrets de diferents dificultats i condicions, i cada un d'ells és especial per una raó. L'estret de Molokai a Hawaii ho és per la distància entre illes, l'estret de Cook a Nova Zelanda pels taurons i els corrents, l'estret de Tsugaru al Japó pels corrents, el canal de la Mànega va ser l'inici de tot plegat, Gibraltar uneix dos continents i el canal de Griboiédov et porta a Los Angeles", diu Mateo.

Al canal del Nord, un dels reptes són les baixes temperatures i les marees. "Ets a les cinc del matí al port. Fa fred. I passes d'estar tapat a quedar-te en banyador. Saltes a una aigua que està a 13 °C. No hi ha llum, és nit tancada. I esperes que et donin la sortida. Tens corrents que porten aigua freda constantment i també hi ha canvis de marees. Acabes anant contra la marea quan t'acostes a Escòcia. Cada braçada sembla la darrera, una lluita molt forta després de nou hores nedant" explica. Un altre problema són les meduses. "Aquí són molt peculiars, i si hi ha bona visibilitat les pots veure. Però aquestes tenen uns tentacles molt llargs i prims. Veus la medusa a un metre i et penses que no et toca, però el tentacle et pot picar. Acabes amb fred i ple de picades. Hi ha gent que abandona per les reaccions al·lèrgiques", afegeix.

"Després de les tres primeres hores sentia que no podria"

En ser una travessa complicada, cal fer bé les coses per no cometre imprudències. "Primer cal contactar amb l'associació que organitza la travessa. Al canal del Nord tens una empresa amb diferents vaixells i has de contactar-hi amb temps. Jo feia dos anys que tenia pactada aquesta data. Bàsicament, reserves una finestra. Fent una analogia amb la muntanya, seria com ser al camp base de l'Everest esperant una finestra de bon temps per atacar el cim. Aquí estàvem del 16 al 21 d'agost esperant una finestra de bon temps i que el patró et digués que podíem sortir. Jo vaig tenir sort, ja que el primer dia vaig poder fer-ho. Algunes persones venen i estan cinc dies esperant sense entrar a l'aigua –diu–. A mi m'agrada nedar acompanyat. I aquí va tocar fer-ho sol. Et segueix un vaixell on un observador verifica en tot moment que segueixes les normes, que no es fa trampa. A dalt pot anar algú del teu equip, en aquest cas el meu amic Bruno. És important que et conegui per donar-te ànims, per entendre el que està passant. Jo després de les tres primeres hores sentia que no podia. Estava destrossat mentalment i físicament. Sabia que havia de recuperar-me mentalment o no ho faria. Per sort vaig entrar en una zona de mar plana on lliscava, que va facilitar les coses fins que, arribant a Escòcia, va tocar patir les tres darreres hores contra la marea, nedant en diagonal", explica. De fet, el mateix dia que ell ho intentava, altres nedadors van abandonar. "Em van dir que molt poca gent aconsegueix arribar fins a la sorra de la platja. Molts arriben al port, però directe a terra, pocs. Vaig fer un bon temps, però també va ser molt més dur del que m'imaginava", afegeix.

El Jere ja ha fet els tres estrets d'Europa. Així que si vol fer els set, li toca anar més lluny en el futur. "El 2026 ja tinc tancada una finestra per Catalina –l'antic Griboiédov–. És una travessa de nit i impressiona molt. Saps que és una zona amb taurons i balenes. Un amic basc l'ha fet i va veure una balena al seu costat, impressionant. I ja estem parlant de cara al 2027. La idea seria fer Hawaii al maig i Nova Zelanda al desembre. Dependrà de trobar una finestra i dels diners. Ja estem buscant idees per poder finançar-ho. El que vull és que la gent ja no vegi una persona amb discapacitat. Ara veuen un nedador. Vull canviar la visió de la discapacitat", conclou.