La sobtada destitució d'Anna Tarrés com a seleccionadora estatal de natació sincronitzada encara genera reaccions de tota mena. L'exigència gairebé malaltissa que li recriminen algunes de les seves exnedadores, com Paola Tirados, contrasta amb qui defensa el boom que la sincro ha tingut gràcies al seu mètode d'entrenament. "Per competir contra Rússia i la Xina has de treballar moltíssim i molt durament", analitza l'expert Josep Ramon Costa-Jussà. "Per arribar a dalt has treballar amb molta intensitat, has de ser exigent i dur i l'Anna ho era, i molt", afegeix Costa-Jussà, una de les persones que més hores ha passat amb l'entrenadora des del 1997.
"Psicològicament [l'entrenament de natació sincronitzada] és molt cansat. Has de repetir fins que et surti. I si no surt, tornes a repetir-ho", explicava Alba Cabello, una de les components de l'equip olímpic, al programa Informe Robinson , de Canal+, a l'abril. El reportatge és una excel·lent radiografia de la contradicció amb què, també, s'està vivint la no renovació d'Anna Tarrés per part de la Federació Espanyola de Natació (RFEN). Sacrifici i dedicació totals, infinites hores de feina per tenir la recompensa en forma d'impecable rendiment competitiu. Però compensa? "Som les pringades de l'any perquè entrenem mil hores al dia", confessa al documental Andrea Fuentes, que considera que sí que val la pena tot l'esforç. "Però mai m'hauria imaginat que arribaria fins aquí". Les dues medalles de Londres 2012, una de plata en duo i una de bronze per equips, donen sentit a les més de vuit hores d'entrenament al CAR de Sant Cugat, des de primera hora del matí (7.30 h) fins a última del vespre, sis dies a la setmana, amb el diumenge com a únic dia lliure. Hores de gimnàs i peses, de treball de coordinació i estiraments, d'aigua. Molta aigua. "Es necessiten tantes hores per poder arribar a la perfecció, que és el que busquem", assumeix Ona Carbonell, companya de Fuentes.
Detallista i inconformista, Anna Tarrés ha corregit cada detall de cada exercici, esprement al màxim les seves nedadores, demanant-los molt. Tot. "És una mica sergent", la descriu l'olímpica Clara Basiana. Era el camí per situar la natació sincronitzada espanyola entre les millors. L'únic camí del seu mètode. El camí que s'ha acceptat per buscar l'èxit. "Als entrenaments crida, és manaire", afirma Costa-Jussà, que creu que qui la substitueixi no serà "tan creativa ni impactant de cara als jutges com l'Anna".
Reunió de la RFEN
La junta directiva de la RFEN es va reunir ahir per programar el pròxim cicle olímpic i ho va fer amb el nom de la pròxima seleccionadora sobre la taula. A l'espera de la confirmació oficial, les candidates més ben situades segueixen sent Ana Montero i Gemma Mengual.
