Esports 23/02/2021

El Barça, atrapat en una autocrítica estèril

Analitzem amb experts en alt rendiment i en psicologia esportiva la situació mental del conjunt blaugrana

5 min
Messi, capcot, després que el Barça encaixés el gol de l'empat del Cadis

Les últimes temporades el Barça viu instal·lat en una espiral de mediocritat futbolística que ha provocat una incongruència clara: la plantilla més cara d’Europa és la que acumula més fracassos en l’últim lustre a la Lliga de Campions. Després de tocar fons amb el 2-8 contra el Bayern Munic a Lisboa, el llavors encara president Josep Maria Bartomeu va encomanar a Ronald Koeman la complicada tasca de revolucionar i refer un equip que durant la seva gestió va acabar en ruïnes. El tècnic neerlandès, icona blaugrana, va acceptar el repte. A l’equador de la seva primera temporada, però, el Barça ha tornat a mostrar que continua sent una joguina en mans dels rivals de la Champions i que fins i tot té problemes per superar equips de perfil baix a la Lliga.

Després de la derrota contra el PSG, Antoine Griezmann va repetir un discurs que ja havia entonat aquesta temporada: “Cal millorar. Treballarem més per fer-ho”. Després de l’empat contra el Cadis, Jordi Alba també va ser autocrític: “És culpa nostra. Això és el Barça i no hi ha excuses”. El problema és que aquest discurs dels futbolistes que surten a donar la cara quan hi ha derrotes de pes o resultats decebedors no es tradueix en una millora real. Per citar un exemple, el mateix Griezmann, després d’empatar al novembre a casa de l’Alabès, en un partit corresponent a la primera volta de la Lliga, ja va dir que “calia millorar” però, malgrat firmar un bon mes de gener, l’equip ha tornat a desplomar-se en tot just una setmana. Entre els diversos factors que poden explicar aquesta fragilitat d’un equip ple de futbolistes de renom també hi ha un important component mental.

“Les qüestions emocionals i mentals en l’esport d’alt rendiment es poden arreglar, però t’hi has de posar. Quan un equip fa autocrítica tan sovint, és que no l’aplica en realitat. Si fas autocrítica és per resoldre els problemes. Si no es plasma una millora, no serveix de res”, analitza a l’ARA Xesco Espar, exentrenador del Barça d’handbol, formador i expert en alt rendiment. Entre les debilitats del conjunt blaugrana, Espar detecta una “falta d’ambició d'alguns futbolistes": “Tinc la sensació que el seu objectiu era arribar a un club com el Barça i ja l’han assolit. Però amb això no n’hi ha prou, has de voler estar al Barça amb una mentalitat guanyadora”. 

El lideratge de l’entrenador

Espar també observa que a l’equip de Koeman li falta “una mica més lideratge per part de l’entrenador”. Ho afirma en el sentit que no detecta que els jugadors segueixin el tècnic amb “prou convenciment”, un fet que resumeix a grans trets veient “com surten als partits o com van a les disputes per la pilota…”. “No detecto el lideratge que crec que el Barça necessita”, afirma. L’extècnic de la secció blaugrana d’handbol alerta, però, que per treballar cap a una solució “no s’hi val només a assenyalar l’entrenador o el company que s’equivoca, cadascú ha d’estar convençut al 100% que la situació es pot revertir”. “Si perds un partit puntual, pot ser que l’entrenador s’hagi equivocat, que un jugador hagi fallat, però quan encaixes un resultat com el del PSG i, just després, no ets capaç de guanyar un rival com el Cadis, la responsabilitat és grupal”, afegeix. 

Per la seva part, Marcela Herrera, professora de psicologia de l’alt rendiment a la Universitat de Vic, explica que “el paper de l’entrenador és vital en la dinàmica jugador-equip”. “El tècnic ha de treballar per sostenir el grup davant les incerteses dels resultats. Els jugadors passen de la concentració del que els surt bé, als dubtes que els generen les conseqüències dels mals resultats. Quan passa això, cal que trobin un sentit a la feina que estan fent, a voler esforçar-se al màxim per tirar endavant malgrat les derrotes”, valora. En aquest sentit, Herrera afegeix que la situació del club, sense president ni junta directiva, és un factor que tampoc ajuda a recuperar els ànims de l'equip.

Piqué, contra el Cadis

Per superar la situació de bloqueig que ha sacsejat l’autoestima del vestidor l'última setmana –“Estem fotuts”, van admetre Piqué i Alba després d’empatar amb el Cadis–, Herrera creu que són necessaris “petits avenços en què tots els jugadors remin cap al mateix port perquè l’equip recuperi una sensació d’estabilitat”. Està per veure, però, si Koeman aconseguirà “inspirar confiança” en els seus futbolistes per aconseguir-ho. “Amb temps, es pot passar de la confiança a la cooperació real de tots els membres de l’equip i, així, al compromís total de les accions individuals en favor del grup”, explica la doctora en psicologia, però considera que no sembla que això passi ara mateix al Barça: “L’entrenador, que hauria de ser un símbol on recolzar-se, com els capitans, no té clar quin serà el seu futur i un futbolista insígnia com Messi tampoc ha assegurat la seva continuïtat”.

Amb tot, Herrera conclou que en les últimes eliminatòries de Champions en què el Barça ha tornat a ser golejat, ha faltat aquesta figura de lideratge per recolzar-se. “En aquest tipus de partits, quan no hi ha un punt de referència clar, és normal que els jugadors transportin al present els temors d’antigues derrotes, cosa que els debilita davant d’un marcador en contra”, exposa. I afegeix que, quan passa això, els futbolistes no fan un pas endavant valent per capgirar la situació sinó que “se centren en intentar no jugar malament”. Tot això comporta un bloqueig mental.

La preparació dels grans partits 

Espar, per la seva banda, considera que les desfetes europees del Barça també es podrien atribuir a “una falta d'intensitat d’entrenament i de preparació” per aquest tipus de partits. “L’atenció dels jugadors no és infinita. Si no has treballat i preparat molt bé el partit, quan encaixes un primer gol, l’atenció del jugador comença a trontollar perquè pensa «compte que ens poden eliminar, aquesta jugada no me l’esperava…». I aquests temors li ocupen l'atenció i es pot bloquejar”, resol.

En canvi, destaca la preparació prèvia del PSG abans de visitar el Camp Nou: “Van començar perdent, però semblaven mentalitzats a guanyar el partit, com si s’ho juguessin tot en aquells 90 minuts. Al Barça no se li va veure aquesta mentalitat. És obvi que els jugadors del Barça també volien guanyar, però la sensació és que el PSG havia preparat més i millor el partit. La fortalesa mental no es treballa només partit a partit, sinó entrenament a entrenament”. I, en aquesta línia, destaca el compromís que han de prendre els jugadors que la seva agenda personal paral·lela no influeixi en la preparació esportiva: “Si estàs més pendent del que faràs els dies lliures després del partit que no pas del partit mateix, perds el focus. Un jugador del Barça ha de ser compromès i ambiciós”. 

Amb tot, els blaugranes hauran d’anar a jugar la tornada a París amb l’autoestima debilitada. Per a Espar, la millor recepta per no sortir escaldat consisteix en sortir a “jugar bé i amb intensitat”: “Si almenys has jugat bé i recuperes part de confiança en el teu joc, més enllà de si perds o guanyes a París, serà beneficiós per al pròxim partit”. Després d’empatar amb el Cadis Piqué també va reconèixer que el Barça s’havia de centrar en “recuperar el joc i les sensacions”. 

stats