Sant Pere de Ribes, el poble de Catalunya on més batega l'orgull de la Pilota d'Or

Sant Pere de Ribes"La gent que som de Ribes sempre et direm que som molt de Ribes; ja ho veuràs, pregunta-l'hi a qui vulguis!", diu amb un somriure simpàtic Rubén Bernardo, que fa més de dues dècades que és entrenador al Club Deportiu Ribes. "Menys de president, he fet gairebé de tot. Soc més vell que l'escut!", bromeja. No és estrany veure el Rubén content, però aquest dimarts està especialment alegre: Aitana Bonmatí, a qui ell va entrenar de petita, ha guanyat la seva tercera Pilota d'Or. "No m'ho esperava, vaig fer un bot del sofà! L'estava veient a casa amb la meva dona, la Lidia, i el meu fill, el Pau, que també va jugar de petit amb l'Aitana, i ens en vam alegrar molt", diu. L'orgull d'Aitana és l'orgull de bona part de Sant Pere de Ribes, un municipi de poc més de 30.000 habitants del Garraf on la flamant campiona de la Pilota d'Or va créixer i hi continua vivint.

La migcampista viu en un pis ben a prop de la plaça Marcer, un dels centres neuràlgics de la població. Allà li agrada reunir-se amb els amics de tota la vida, amb qui anava a l'Escola El Pi i amb els quals va començar a jugar a futbol en un equip íntegrament format per nois. S'asseuen plegats a les terrasses que copen aquesta bonica plaça, on també onegen una estelada i una bandera en suport de Palestina. Com a bona ribetana, li agrada viure a la població que la va veure créixer i que s'estima. Dissabte passat, abans del desplaçament amb el Barça per anar a jugar a Sevilla, va esmorzar al Cabaler Cafè. A tocar hi ha la Penya Barcelonista de Ribes Aitana Bonmatí, on els combinats per al vermut tenen noms icònics vinculats amb el futbol. "Jo sí que m'esperava que guanyaria ella la Pilota d'Or; no em facis dir per què, però tenia aquesta sensació, mira", diu darrere la barra Jordi Vilalta, que s'encarrega del torn del matí al bar de la penya.

De fet, s'ha instal·lat el relat que el trofeu ha estat inesperat per a Aitana, però des de l'entorn de la futbolista recorden que si bé "ha sigut una Pilota d'Or més igualada que les dels últims anys, també estava convençuda que la podia guanyar". La blaugrana va ser designada com l'MVP de la Champions i de l'Eurocopa. L'absència dels seus pares a la gala va ser per una qüestió del protocol: només podia dur dos acompanyants. Van ser Cristian Martín, representant i amic, que l'ha acompanyat en tota la seva trajectòria com a professional, i Adrià Segura, bon amic seu de Ribes de tota la vida i a qui feia especial il·lusió acudir a la gala.

Els inicis al pati de l'escola

Només cal caminar un grapat de minuts des de la plaça Marcer per arribar a l'Escola El Pi. Allà ens atén, content i orgullós, Lluís Molina, que fa gairebé 20 anys que és professor al col·legi i que va tenir Aitana quan feia sisè de Primària. Llavors, va ser el seu professor de castellà. "Estem molt contents per la seva tercera Pilota d'Or. Sempre ha sigut molt treballadora i competitiva, això ajuda a explicar molt els seus èxits. No era una alumna brillant, però amb esforç i treball treia bones notes". El Lluís explica això damunt de la pista on Aitana jugava quan era a l'escola i que el maig del 2021 va ser rebatejada com a Pati 14, amb la Fundació Johan Cruyff, de la qual és ambaixadora. "Recordo les estones de pati, on ja apuntava maneres i tothom volia anar al seu equip perquè era el que quasi sempre guanyava. Els nens a vegades li tenien enveja i ràbia, de veure que l'única noia que jugava era millor que ells", afirma.

Des de ben menuda, que les enveges l'han perseguit. "Algun cop, quan venia a entrenar-se, la seva mare em deia que no volia baixar del cotxe per com es portaven els altres nens amb ella. I hi havies de parlar i convèncer-la una mica. A vegades li tenien enveja perquè una noia destacava més que ells", explica Rubén Bernardo. "En la seva generació, quan era alevina, es jugava en el camp de futbol onze, no en futbol set com fa uns anys, i no tenia gens de por. Recordo com rematava amb el cap! Una cosa que en aquella edat acostuma a fer por als nens", afegeix.

La gran influència d'Aitana

A Ribes són molts els racons que respiren i recorden Aitana Bonmatí. Des dels murals que et pots trobar pel poble, fins a l'estadi de futbol que també porta el seu nom. Des dels seus primers grans èxits esportius, tant amb el Barça com amb la selecció espanyola, que s'han multiplicat les inscripcions de nens i nenes que s'apunten al club "on va jugar l'Aitana", recorda el Rubén. "Des de la seva primera Champions, el 2021, el Mundial del 2023... i amb les Pilotes d'Or i tot plegat, que hem passat de tenir cinc equips femenins a tenir-ne catorze. I si no en tenim més és perquè les instal·lacions que tenim són limitades. Tenim pactat amb l'Ajuntament fer un nou camp de futbol 7".

Aitana és un referent per a molts nens i nenes que volen jugar a futbol, no només a Ribes. Lluís Cortés, l'entrenador amb qui va guanyar la seva primera Champions, valora la seva evolució: "Amb 14-15 anys, quan la vaig tenir a la selecció catalana, ja veies que era una jugadora supercompetitiva i ambiciosa. Volia jugar i ser important, i tot això ha sigut un procés, perquè al Barça va tenir èpoques als inicis en què no jugava tot el que ella volia i ho passava malament. Després ja va començar a jugar més, però és que sempre en vol més. És molt autoexigent amb el seu rendiment. Aquesta ambició extrema de ser cada dia millor també explica la futbolista que és avui dia", exposa a l'ARA.

"Amb els anys, ha anat millorant físicament i també tècnicament, tot i que sempre ha sigut molt bona en aquest aspecte. S'ha treballat molt, per exemple, el joc amb l'esquerra, la cama menys hàbil, i també ha après molt en la lectura del joc, a còpia de preguntar i treballar", afegeix l'entrenador de Balaguer. "Ara també és una futbolista molt més madura mentalment, que controla millor els impulsos i la gestió dels partits", conclou Cortés, que celebra que el futbol femení català no deixi d'acumular Pilotes d'Or. Un orgull que es palpa de primera mà a Ribes.