Expliquen des de Las Palmas que, en un entrenament, Quique Setién va dedicar tota la sessió a treballar la sortida de pilota des del darrere. Una vegada i una altra. Fins que Jonathan Viera se’n va atipar, el va engegar a dida i se'n va anar cap als vestidors. Setién va córrer a buscar-lo, el va agafar pel coll i el va fer tornar a la gespa.

L’anècdota –que ja ha prescrit– demostra l'obsessió de Setién per detalls com aquests. Ahir el Barça va haver de recórrer al porter per començar a jugar des del darrere i esquivar la pressió alta del Getafe. Se’n va sortir molt bé. Però, quan tot semblava calmat, quan guanyava i ho tenia tot coll avall, va aparèixer un actor inesperat. De cop i volta, un grup notable d’aficionats es van revoltar i van exigir celeritat, més moviment de pilota i, sobretot, tenir-la lluny de Ter Stegen. Xiulets! Poc després, des de la banqueta aixecaven el polze per dir que els jugadors ja ho feien bé, que no rifessin pilotes.

És comprensible que la gent no vulgui tenir la pilota en terreny perillós. “Fins i tot jo em poso nerviós!”, reconeixia Setién. L’abecedari cruyffista diu: primer, la pilota ha de ser del Barça i, després, s’ha de jugar com més a prop de la porteria rival millor. Ara bé, no sempre es pot, i menys contra un rival que té la capacitat de pressionar amb la mateixa intensitat al minut 10 que al 90.

El problema és que el Camp Nou, com Setién, té por. I desconfiança. Encara que l’equip hagi millorat en algunes facetes, continua sent feble en certes coses. Per exemple, continua rebent ocasions i no acaba de ser del tot efectiu quan en genera. I quan hi ha por es tendeix a buscar solucions ràpides, d’emergència. O sigui, pilotades. Una emergència que no agrada a Setién, perquè pensa que amb pilotades l’única cosa que fas és regalar la pilota al rival. Ho va deixar clar ahir: “És un signe de la nostra identitat. El risc és alt, però el benefici també és molt alt". El debat està servit.