El Barça no pren mal amb l'Osasuna i se cita amb el Reial Madrid a la final

El Barça va fer els deures i sense prendre gaire mal va superar l’Osasuna en una semifinal de la Supercopa que no serà recordada en la història del futbol (2-0). Com la temporada passada, els blaugranes s’enfrontaran al Reial Madrid a la final de diumenge. El primer títol del curs es definirà a l’Aràbia Saudita, aquell país en referència al qual el club blaugrana va fer unes vergonyoses recomanacions als seus socis i seguidors per alertar-los que “les mostres d’afecte” i “les relacions entre aficionats del mateix sexe” podrien tenir conseqüències legals. Fora de la gespa, es fa difícil pair veure jugar el Barça tan lluny de casa. Damunt de la gespa, el partit el van resoldre els de Xavi gràcies als gols de Lewandowski i Lamine Yamal. 

Davant d'un Osasuna amb un plantejament poruc i defensiu, el Barça va ser el governador únic del joc. Fins al gol del polonès a la segona meitat, els primers 45 minuts havien sigut força ensopits. La circulació de pilota era lenta i feixuga, i va provocar més d'un badall. Per postres, els navarresos en va tenir prou amb ben poc per posar la por al cos dels blaugranes en fins a dues ocasions clares. La primera, un xut creuat d'Areso després d'un rebuig tebi i temerari d'un Balde molt despistat. La pilota va sortir fregant el pal. La segona, un gest de qualitat d'Ante Budimir. Ajudat del rebot, tot sigui dit, el rocós ariet de l'Osasuna va aconseguir superar un colós com Araujo. Per sort, allà hi havia un atent Iñaki Peña per llançar-se als peus del davanter i tapar-li la rematada.

Dos ensurts que haurien sigut menys ensurts si Lewandowski hagués posat fi abans a la seva recerca particular de l'arca perduda, que no és cap altra que el gol. En la primera acció clara dels blaugranes –i no n'hi va haver gaires–, el polonès va rematar massa centrat després que Roberto el deixés sol davant del porter. Si bé és ben cert que va ser una bona aturada d'Herrera, també ho és que el 9 del Barça hauria de finalitzar aquestes ocasions enviant la pilota al fons de la xarxa. A la segona meitat es faria perdonar.

En uns primers 45 minuts soporífers, Raphinha va afegir una culleradeta de picant a l'assumpte. El brasiler, veloç i murri, va pispar la cartera a Moi Gómez i, quan encarava l'àrea, Catena el va fer caure. El defensor va veure una groga que era taronjosa. Perquè si no hagués sigut per l'acció del central, l'extrem blaugrana s'hauria plantat davant de porteria gairebé sol. Gairebé, perquè Moi Gómez també estava seguint la jugada de ben a prop, malgrat que Raphinha li treia un lleuger avantatge. La banqueta del Barça va protestar molt l'acció reclamant la vermella. Ni l'àrbitre Muñiz Ruiz la va voler treure ni des del VAR el van encoratjar a revisar l'acció.

Seria l'últim servei de l'atacant brasiler, perquè va haver d'abandonar el partit a cinc minuts per al descans, amb problemes musculars. És la segona lesió d'aquest tipus en dos partits: a Barbastre, el damnificat va ser Íñigo Martínez. Lamine Yamal va substituir Raphinha i l'electricitat del jove de 16 anys va dibuixar els minuts més distrets del primer temps.

Robert Lewandowski marca quan més començava a desesperar

El marcador, però, no es mouria fins a la segona meitat. El Barça va sortir disposat no només a governar un rival inferior com l'Osasuna, sinó a accelerar el ritme del joc. De la possessió estèril es va passar a un futbol una mica més animat, i Lewandowski, després d'una pèrdua grotesca de pilota, es retrobaria amb el gol. Quan més estava desesperant el polonès, Christensen va prendre la pilota a Arnaiz, la va cedir a Gündogan –el millor dels blaugranes– i l'alemany va connectar amb Lewandowski al cor de l'àrea. Amb un xut ras, poc estètic peò resulotiu, l'ariet va obrir la llauna i va canviar el relat del partit. El gol va pujar al marcador a pesar de les protestes del rival, que reclamava una falta prèvia a Arnaiz. En cap cas el contacte de Christensen amb el davanter rival va semblar suficient per xiular res.

Amb l'Osasuna obligat a fer un pas endavant, el Barça va decidir no assumir gaires riscos. Xavi va posar a jugar el castigat João Félix i Pedri, que tornava després de l'enèsima lesió muscular. El portuguès, que va semblar entendre el missatge de la suplència, va sortir endollat. Sergio Herrera li va negar el gol amb una gran aturada. Budimir, de nou, va protagonitzar el darrer intent navarrès mentre els blaugranes no aconseguien tancar el marcador. Raúl García, amb una rematada per damunt del travesser, va avisar de nou que el duel encara no estava resolt fins que va aparèixer Félix. L'atacant de Viseu va fer una sotana per desfer-se del seu marcador i va cedir el gol a Lamine Yamal, que es va convertir en el golejador més jove d'aquesta competició. Feina feta abans de la final de diumenge. Contra el Reial Madrid no serà tan fàcil.