Els semàfors verds (i vermells) de la "recuperació econòmica" del Barça

BarcelonaEl Barça ha començat la campanya per aconseguir el sí dels socis compromissaris als comptes en l’assemblea telemàtica del pròxim 19 d’octubre. El club ha anunciat un pressupost per a la temporada 2025-26 amb 1.075 milions d’euros d’ingressos ordinaris, dels quals només 50 seran derivats de la tornada progressiva al Camp Nou, que encara no té un calendari clar i definit pels retards en les obres i en l’obtenció dels permisos per part de l’Ajuntament de Barcelona. L’altra cara d’aquesta previsió tan optimista són les despeses, que també superaran els 1.000 milions, cosa que deixarà un modest benefici de 5 milions a finals d'aquest exercici.

Pel que fa al tancament de la campanya 24-25, el Barça comptabilitza 994 milions d’ingressos d'explotació gràcies a millores substancials, amb rècords de facturació inclosos, en patrocinis i marxandatge. Tanmateix, el resultat final és de 17 milions de pèrdues per l’augment de la massa salarial esportiva i no esportiva, la multa de la UEFA per incompliment del fair play financer i la reavaluació a la baixa de Barça Studios, entre altres coses.

Capejar l'exili amb ingressos rècord

La nota més positiva dels números que presenta el Barça és, sens dubte, l'increment fins i tot per sobre del que estava previst en les partides més clàssiques del negoci del futbol. Pel que fa a les partides vinculades a l'explotació de l'estadi, i en part gràcies a l'excedència de milers d'abonats que permet vendre més entrades a l'exili de Montjuïc, el club tanca l'exercici 24-25 amb 175 milions d'ingressos, un 38% més que la temporada anterior. També hi ha una millora molt important pel que fa a patrocinis. Sobretot en virtut del nou acord amb Nike, el Barça compta amb 259 milions només en esponsorització (un 22% més que el curs anterior).

D'altra banda, l'entitat torna a celebrar bons resultats en termes de marxandatge: BLM, la companyia dependent que gestiona aquesta branca de negoci, ha facturat 158 milions, 51 més que en la temporada 24-25. Mentrestant, pel que fa als 70 milions dels seients vip del futur Camp Nou, el Barça diu que no estan inclosos en els 994 milions d'ingressos d'explotació. Sí que ho estan els 44 de traspassos de jugadors com Mika Faye i Nico González.

De cara a l'exercici 25-26, la tendència preveu 50 milions més derivats de la tornada al Camp Nou a partir del segon trimestre de la temporada (novembre-gener) i també un augment en matèria de patrocini i marxandatge. Amb els ingressos comercials com a principal pal de paller, el Barça espera enfilar-se fins als mencionats 1.075 milions d'ingressos d'explotació.

Uns símptomes que van condemnar Bartomeu

La mala notícia arriba amb les despeses. Les d'explotació s'enfilen al tancament 24-25 fins als 964 milions d'euros per culpa, segons el Barça, de les primes satisfetes a la plantilla de futbol masculí pels títols guanyats (+6%) i d'un augment tant en massa salarial no esportiva (+10%) com en despeses de gestió (32%), com ara la fabricació de marxandatge. També es reconeix una pèrdua d'uns 30 milions associada a Vitor Roque i Clément Lenglet. En tots dos casos, el club ha hagut de posar diners perquè marxessin al Palmeiras i l'Atlètic de Madrid, respectivament.

Extraordinàriament, la fotografia s'agreuja amb la multa de 15 milions de la UEFA per incomplir el fair play financer i sobretot amb un nou deteriorament del forat negre de Barça Studios, i això obliga l'entitat a registrar pèrdues extraordinàries per valor de 64 milions, cosa que es compensa amb l'ingrés dels 70 milions dels seients vip. Tot plegat, després de pagar impost de societats, provoca que les pèrdues de l'exercici se'n vagin fins als citats 17 milions.

Pel que fa a la despesa, la projecció que fa el club no és gaire encoratjadora. De fet, continuarà disparada en despeses de gestió (+19%) i s'incrementarà també en salaris esportius fins als 565 milions, 31 més que el curs anterior, cosa que no impactarà gaire ni en el Barça femení ni en les seccions. La "recuperació econòmica" proclamada per la junta directiva de Joan Laporta és un fet considerant els ingressos, que superen nivells previs a la pandèmia de coronavirus, quan Leo Messi estava en plenitud i el Camp Nou podia acollir gairebé 100.000 persones en les grans nits. En canvi, si es té en compte el ritme de la despesa, la situació pot arribar a recordar la que va acabar amb el col·lapse econòmic del club quan va arribar la covid. De fet, en termes de fair play de la Lliga, la normalitat encara està a més de 100 milions de distància. Hi ha molta feina per fer.

Reformulació, pèrdues i patrimoni negatiu

Amb els 17 milions d'euros auditats com a pèrdues en el tancament 24-25, el mandat que Laporta ha de revalidar en els pròxims mesos ja acumula un forat de 230 milions malgrat haver venut uns 900 milions en patrimoni per assegurar liquiditat a curt termini. Són 230 i no 140 perquè la companyia que audita els comptes, Crowe, ha exigit reexpressar el tancament 23-24 i registrar-hi 90 milions més de pèrdues amb motiu d'una correcció en el càlcul de l'impacte fiscal de diverses operacions (-50,4 milions), l'eliminació d'un actiu per impost anticipat a Barça Studios (-15,5) i altres modificacions menors.

En resum, tres dels cinc exercicis del mandat presidencial present han acabat en pèrdues. I pel que fa al deute total del club, hi ha dues lectures. La positiva, seguint la normativa de la Lliga, diu que puja fins als 469 milions d'euros, amb una reducció de 89 respecte a l'exercici anterior. La negativa, segons es reflecteix al balanç consolidat de l'entitat, apunta que el deute absolut entre obligacions a curt termini (654) i a llarg termini (1.429) se'n va fins als 2.083 milions d'euros. Tot plegat deixa el patrimoni net blaugrana en 153 milions negatius.