Reobrir el Camp Nou ja no surt tan a compte

BarcelonaFa molts mesos que els tècnics encarregats de la remodelació del Camp Nou proposen esperar fins al 2026 per reobrir les portes de l'estadi. Al·leguen que els retards eren inevitables i que, si podien treballar sense haver de compaginar les tasques amb els partits, la feina es faria millor i més de pressa. Fins fa ben poc, a la directiva s'hi negaven en rodó. Les urgències per començar a explotar econòmicament l'estadi havien passat per sobre de tot, i fins i tot s'estava disposat a tornar encara que fos únicament amb 27.000 persones. Però la voluntat de la junta de Joan Laporta acabaria xocant amb l'Ajuntament de Barcelona i els Bombers, que posaven pegues a la llicència de primera ocupació (LPO) argumentant motius de seguretat. Així doncs, malgrat donar pressa a la constructora Limak, ni es va poder obrir per al Gamper, ni per al 14 de setembre ni per al duel de Champions contra el PSG.

El següent partit és el derbi contra el Girona, però finalment tampoc es disputarà al Camp Nou. Aquest dimarts s'ha fet una nova reunió de seguiment entre el Barça i l'Ajuntament per tractar el tema. Fa una setmana semblava que tot estava encaminat a obtenir la LPO –Albert Batlle, tercer tinent d'alcaldia, gairebé ho donava per fet–, però en les últimes hores han aparegut dubtes. Finalment, el club emetia un comunicat admetent que encara no té l'autorització i que, per tant, no hi havia més remei que allargar l'estada al Lluís Companys.

Val la pena reobrir el Camp Nou si no es poden fer més diners amb la taquilla?

Però, val la pena tornar ja al Camp Nou, si és amb un aforament limitat? "No tenim clar que surti a compte", admetien a l'ARA fonts de la directiva, abans que el Barça anunciés que el duel amb el Girona seria a Montjuïc. És ben sabut que l'objectiu inicial era no tornar-hi, i per això es va demanar jugar les tres primeres jornades fora de casa, a més de sol·licitar una excepció a la Lliga per utilitzar el Johann Cruyff en dos enfrontaments malgrat no complir amb els estàndards d'aforament. Finalment no hi va haver més remei.

Arribats a aquest punt, calia fer servir la calculadora. Amb la inversió feta a l'estadi olímpic –on s'ha hagut de tornar a habilitar la zona per jugar-hi a futbol i instal·lar-hi la gespa, despeses que anaven a càrrec del Barça–, la directiva ha canviat d'estratègia i ha decidit esperar. Al Lluís Companys s'hi poden vendre més de 50.000 entrades, mentre que al camp del Barça l'aforament inicial serà de 27.000 espectadors, els de tribuna i el gol sud (fase 1a). I no serà fins més endavant, de cara als partits del novembre, que s'obtindrà el permís per fer servir el lateral (la fase 1b, amb 45.000 seients). L'argument del club és que s'han endarrerit els permisos de la fase 1a fins al punt que coincidiran gairebé amb els de la 1b. Per tant, obriran l'estadi quan es puguin vendre suficients localitats per tal d'evitar perdre-hi diners.

La idea, doncs, és tornar a l'estadi al novembre, tot i que a la cúpula s'està debatent si no seria millor esperar una mica més, fins a principis del 2026, data en què podria estar disponible el gol nord –fase 1c, on on les tasques van més endarrerides– fins a superar la barrera dels 60.000 espectadors. "N'han parlat, però ens consta que el president no n'està gens convençut", explica un dels arquitectes consultats, que argumenta la proposta pel fet que, sense haver de compaginar obres i futbol, les tasques serien molt més ràpides. De totes maneres, les fonts oficials sostenen que l'objectiu no ha canviat i és el de tornar al camp com més aviat millor. Afegeixen, també, que la UEFA està oberta a permetre que la fase inicial de la Champions es disputi en dos estadis, com una excepció a la norma. "No ens han dit ni que sí ni que no, però s'han obert a parlar-ne".

Independentment de si es reobren les portes abans o després, el full de ruta des d'ara i fins a l'estiu és completar la tercera graderia (fase 2), on ja s'hi estan posant els prefabricats de formigó, i que estigui operativa a l'agost del 2026, per a l'inici de curs. Finalment, la coberta es muntarà l'estiu del 2027 i s'acabarà de polir durant el curs 2027/28.

Adaptar el Camp Nou del 1957 a les normatives actuals contra incendis

Mentrestant, al Camp Nou continuen les obres a un ritme frenètic. La gespa i les graderies ja estan a punt, però encara hi ha mancances en els accessos i en els budells de l'estadi. Segons ha pogut saber l'ARA, un dels punts que va fer encallar la reobertura va ser adaptar l'estadi a la normativa vigent contra incendis, ja que l'estructura del 1957 es va construir en un moment en què no existia cap norma referent al foc. A banda de la despesa econòmica que ha suposat, hi ha hagut diversos retards en el lliurament del material, com per exemple amb les portes que serveixen de tallafoc. Hi ha d'altres elements que no arribaran fins al novembre, segons fonts vinculades als constructors, i que són requisits indispensables per tenir la LPO. Per tal d'esquivar-ho, els encarregats de l'Espai Barça van proposar al consistori l'obtenció d'una llicència condicionada, en què els Bombers assenyalaven un seguit de mancances de poca rellevància i el Barça assumia la responsabilitat de reparar-les. De moment, és només una proposta que genera escepticisme tant al consistori com al cos.

En el fons, adaptar-se a la normativa vigent ha estat un mal de queixal per al club i ha provocat nombroses friccions entre els tècnics de l'Espai Barça i els Bombers. "A la tercera graderia, que és nova de trinca, no hi ha cap problema d'aquest tipus. Però ha costat fer entendre que a l'estructura del 1957, algunes de les coses que es demanaven no es podien complir", afegeixen les fonts consultades, vinculades al club, on també es queixen que la burocràcia ha alentit molt les tasques. "El volum de plànols i documentació és tan elevat que en alguns casos hem necessitat una setmana per poder entregar-ho tot", lamenten al Barça. Encara que, de portes endins, s'entona el mea culpa pels canvis en alguns punts del projecte, el que en l'argot tècnic se'n diu fast track –construcció sobre la marxa–. "Hem proposat solucions millors, tècnicament i a vegades també econòmicament, però a canvi hem hagut de començar de zero amb tota la paperassa, i això ens ha alentit les obres".

La versió del consistori, però, és una altra. D'entrada, admeten que el Camp Nou és una construcció única i que no era fàcil adaptar l'estadi a les normatives vigents. Però, a partir d'aquí, insisteixen que "les exigències són les mateixes per a tothom" i puntualitzen que, en el fons, són responsables directes de la seguretat dels espectadors. "Tenim moltes ganes que el Barça torni a casa, però volem que ho faci amb garanties", resumia fa uns dies l'alcalde Jaume Collboni.