Busquets no és el conserge que apaga els llums
A Busquets no se’l plora ni se’l venera com a Piqué. No hi ha funeral i sembla que qui abaixa la persiana és el conserge que canviava les bombetes. En els temps que corren, el carisma mediàtic i la dimensió de l’ego són més importants que el contingut i el llegat que hi hagi sota la pell. Busquets va ser, des del principi, un treballador discret en qui només es fixaven els entrenadors intel·ligents. El talent anava lligat al silenci, i els flaixos se’ls enduien els seus companys del millor Barça de la història. Ara és el darrer vestigi que queda de l’obra de Guardiola, una peça de museu de carn i ossos que s’ha aguantat com un pilar desafiant el pas del temps i l’erosió de la decadència del club per acabar ajudant Xavi a redescobrir el full de ruta oblidat. Ara la vida sense Busquets serà un salt al buit, perquè no té substitut.
Si fos per Xavi, Busquets hauria continuat més temps, perquè és una mena d’extensió del seu cervell. Els uneix un cordó umbilical invisible i l’entrenador no es pot imaginar com serà no tenir-lo a la base de tot allò que dona sentit al futbol. El Barça fa tard perquè ha estat incapaç de trobar-li una alternativa de garanties per més noms que hagin sorgit de dins i de fora de les parets de la Ciutat Esportiva. El gran candidat cridat a intentar-ho ha estat, des del 2019, De Jong, però després de provar-ho amb ganes, admetem-ho d’una vegada: s’assemblen com un ou a una castanya. Per això la secretaria tècnica segueix amb la seva recerca, que aviat pot ser desesperada. Vivim dies en què està de moda parlar d’un hipotètic retorn de Messi, però la gran prioritat que hauria de fer saltar totes les alarmes és qui nassos jugarà de pivot d’aquí cinc minuts.
En un escenari que es mou entre la incertesa del futur i la nostàlgia d’un jugador que ja és passat, caldria fer l’exercici d’acceptar que el motlle de Busquets és impossible d’omplir. Per això potser s’hauria de deixar d’aspirar a trobar-li una rèplica i, al que vingui, permetre-li explorar la seva personalitat. ¿O potser, i només potser, encara no s’hauria de tirar la tovallola amb De Jong? Sigui com sigui, en un club que després de l’adeu de Mateu Alemany es planteja posar algú sense experiència com Deco al timó d’una nau plena de forats, esperem que el que prevalgui, sobretot, siguin els criteris tècnics de Xavi. Encertar-la amb el relleu de Busquets hauria de ser tractat com una urgència subratllada en vermell. El Barça no perdrà el conserge que apagava els llums, sinó una pedra angular.
