Barça
Esports  /  Barça 16/11/2021

Les denúncies internes dels treballadors: un altre calvari per al Barça

El club blaugrana quadruplica les que sol haver-hi en una empresa de la seva magnitud

8 min
El Camp Nou abans d’un partit de la Lliga de Campions.

BarcelonaEl Barça ha registrat més de 100 denúncies internes en els últims cinc anys, sota la presidència de Josep Maria Bartomeu. Preguntada per l’ARA, la World Compliance Association (WCA) informa que la mitjana de denúncies d'aquest tipus en una empresa de la grandària del club blaugrana és de menys de cinc cada any. La xifra xoca amb la realitat del Barça, on es registren unes 20 denúncies anuals.

“Al Barça hi ha més denúncies internes de les que hi ha en empreses de la mateixa grandària [quasi 1.500 treballadors]”, apunta una persona que en va viure de ben a prop algunes. “Cada any n’hi ha hagut desenes”, afegeix. Tan sols Noelia Romero, que va estar al Barça del febrer del 2019 al juliol del 2020 com a compliance officer, va reconèixer haver-ne analitzat una vintena en el seu judici contra el club blaugrana, que va acabar amb la sentència d’acomiadament improcedent . A aquestes denúncies s’hi han de sumar les rebudes per la seva predecessora en el càrrec, Sabine Paquer (va entrar el 2016, quan es va crear aquesta plaça al club), i pels seus successors, primer Mireia Simona i ara Xavi Mas. Entre tots han registrat el centenar de denúncies, segons asseguren fonts internes del Barça.

A través d'una vintena de testimonis, la majoria anònims per evitar represàlies –extreballadors i treballadors actuals de l'entitat–, l'ARA se submergeix en una problemàtica que encara avui sacseja el dia a dia de molts departaments del Barça. “En aquest club s’han utilitzat persones com a caps de turc per tapar la porqueria dels altres. Se n'ha tapat molta i al final ha petat. No és casualitat la realitat que travessa el club avui dia”, introdueix una de les fonts amb qui ha conversat aquest diari per al reportatge. 

Els relats teixeixen una crònica de fugues i renúncies com a conseqüència del corporativisme i dels "amiguismes" que hi ha hagut a la institució. “L’ambient del club està ple de gent que vol marxar, de treballadors deprimits, de baixes laborals… Hi ha molta pressió, una moral de derrota, és un pendent que cada vegada és més inclinat”, explicava poc abans de les eleccions del 7 de març un treballador que continua tenint un càrrec rellevant al Barça. Més de mig any després, la mateixa font diu que “la situació no ha canviat gaire” des que Joan Laporta governa la junta. “Hi ha certes dinàmiques i formes de lideratge tòxiques entre els treballadors que segueixen”, rebla.

Aquestes "dinàmiques" deriven en denúncies que es poden activar per dues vies. La més habitual –i emparada legalment– és l'àrea de compliance, creada al Barça el 2016, que implica engegar un protocol que obliga aquesta figura a fer una investigació i emetre un dictamen. L'altra forma de denunciar és anar al departament de recursos humans, que, a diferència de compliance, no té imperatiu legal i pot deixar sense recorregut la denúncia si ho estima oportú. Aquesta àrea va estar dirigida durant l’última part del mandat de Bartomeu per Gemma Biosca, que després de la victòria de Laporta va ser substituïda per Carles Cendrós, precisament qui havia ocupat aquest càrrec entre el 2016 i el 2019.

“Hi ha moltes persones que quan les acomiaden volen deixar constància a compliance que no les fan fora per fer el ronso, sinó perquè suposadament els hi havien fet passar malament. I així ja consta en acta. D'altra banda, només s’ha de veure la quantitat de persones que entren i surten quan hi ha un canvi de govern . En una empresa normal si denuncies i es demostra que és fals te’n vas al carrer. Al Barça, en canvi, no passa res”, explica un extreballador que va tenir alts càrrecs. A compliance, però, afirmen que no s’ha detectat cap denúncia falsa. També diuen que moltes denúncies internes van sortir després del Barçagate.

Les fonts consultades coincideixen que quan un treballador entra al club, sobretot si és aficionat del Barça, ho fa amb la il·lusió d’estar complint el somni de la seva vida, però que poc a poc allò que imaginava com a idíl·lic es va convertint en un camp de mines. “Arriben amb molta il·lusió i per això estan disposats a dedicar-hi moltes hores de feina, però comencen a trobar-se amb negatives contínues respecte a les coses que proposen, s’inicien els problemes amb el seu cap de departament, s’acomoden al corporativisme per salvar el cul, es desmotiven i se’n van”, relata un extreballador del departament de desenvolupament de negoci. “O pitjor encara –afegeix–: es queden a l'entitat adaptats a aquesta actitud corporativista”. Un altre extreballador del Barça, del departament de comunicació, s’expressa de manera semblant: “La qüestió és si entres a la roda de corrupteles i interessos particulars. Si no ho fas, o bé te’n vas o bé t’aparten en una cantonada perquè no molestis”.

Bill Mannarelli, exdirector patrimonial del Barça.

Quins són els departaments més afectats?

Els departaments que més procediments han afrontat l'últim lustre han sigut el comercial, el de màrqueting, el de presidència, el legal, el de protocol i el de l’Espai Barça –el mateix Laporta va dir que la due diligence havia detectat que en aquesta àrea s’havien vulnerat els controls interns d’una forma similar a com es va fer amb el cas Barçagate.

A més, l’ARA ha pogut saber que algunes de les persones denunciades internament han sigut Román Gómez-Ponti, exdirector de l’àrea jurídica, investigat pel Barçagate i que, entre d’altres, va rebre una denúncia de l’exjugador de la secció de bàsquet Ante Tomic; Xavier Asensi, exdirector comercial; William T. Mannarelli, exdirector de patrimoni i de l’Espai Barça, i Carles Folguera, exdirector de La Masia, a qui el Barça va fer fora fa pocs dies . D'altra banda, Ricard Pruna, exmetge del primer equip, que ara està d'actualitat perquè Xavi Hernández el vol recuperar, també va denunciar per assetjament laboral el seu cap, Ramon Canal. En aquell moment, però, l'àrea de compliance, liderada per Noelia Romero, estava suspesa pel Barçagate. Per això el procediment no va tenir recorregut i Pruna, el setembre del 2020, va marxar voluntàriament després de 25 anys al Barça.

L'Espai Barça

Una de les àrees més conflictives del club durant els últims anys ha sigut la de l’Espai Barça, liderada per Mannarelli fins a l’arribada de Joan Laporta. La situació entre els treballadors d’aquest departament és "bastant estressant", segons una persona que la va viure de ben a prop: “Hi ha molta pressió, un treballador ha estat de baixa per depressió, un altre està amb xacres… I és gent amb prestigi, no pas novells”. Un altre dels treballadors va marxar per una qüestió ètica: “No m’agradava el que passava allà, no comprenia per què es feien les coses d’una determinada manera. No vaig callar i, a causa d’això, vaig tenir enfrontaments directes amb Mannarelli, que em va fer bullying i em va faltar al respecte públicament per haver mostrat desacord en els números del projecte”, diu. L'ARA ha tingut constància d'altres casos, com el d'un treballador que actualment està de baixa "a causa de les pressions rebudes" i el d'un altre que va denunciar falta de transparència en les despeses.

Motí a l’àrea de presidència

D’altra banda, Jaume Masferrer, mà dreta de Bartomeu i investigat per possible administració deslleial i corrupció entre particulars en el cas Barçagate , va tenir un motí del 100% dels treballadors del seu departament, el de presidència, que es van negar a seguir treballant amb ell. Al final van aconseguir que no tingués ningú al seu càrrec. Val a dir que la primera decisió del president de la comissió gestora, Carles Tusquets, un cop va dimitir Bartomeu, va ser prescindir de Masferrer, una mesura que va ser rebuda molt positivament pel comitè d'empresa, que en aquell moment negociava amb l'entitat un diferiment salarial per fer front als efectes del covid.

A recursos humans del Barça hi ha constància que Masferrer va assetjar laboralment diverses persones del seu departament, un fet que es referma des de compliance, però mai se li va obrir un expedient disciplinari perquè reaccionava als avisos que rebia.

Mal ambient a l’àrea comercial

De l’àrea comercial se’n van anar –i en van acomiadar– molts empleats durant el mandat Bartomeu, quan va estar dirigida per Xavier Asensi (2018-2021), que va deixar el Barça de manera voluntària el gener d’aquest 2021 i recentment ha fitxat per l’Inter de Miami com a director de negocis. Diverses fonts expliquen que durant el seu pas pel club, Asensi tenia "un lideratge abusiu". En concret parlen d’un tracte "prepotent" amb els patrocinadors i de "faltes de respecte greus" als treballadors, que van provocar que l’ambient a l'àrea comercial fos "irrespirable". Tot plegat li va comportar dues denúncies per assetjament laboral i una per acomiadament improcedent. Les dues primeres van acabar arxivant-se a favor del diàleg entre les parts.

“Va fer la vida impossible a alguns treballadors, als quals va maltractar i menysprear. A l’oficina de Hong Kong, que també va dirigir, els hongkonguesos estaven acostumats a aquest tipus de tracte, però els estrangers no”, diu un empleat amb dècades al club. “Hi ha un abans i un després al departament comercial amb l’arribada d’Asensi. A partir d’aleshores va disminuir la qualitat del treball d’equip. És una persona que ha destrossat les relacions i l’ambient dins el club”, explica un altre treballador que el va tenir com a responsable.

L'ARA ha parlat amb Asensi, i malgrat que admet que va exigir "molt" als seus equips perquè considera que és “el que es mereix el Barça”, assegura que sempre ho va fer “amb respecte”. A més, explica que ell no ha vist mai les denúncies, però sospita que en una d’elles “l’objectiu que hi havia darrere de la denúncia de la persona que havia acomiadat per motius procedents era guanyar més diners”. 

Més tard es va celebrar un judici ràpid per aquest cas, que va guanyar el Barça perquè l'afectat no va presentar la documentació a temps. El denunciant ho justifica dient que ningú de recursos humans el va avisar que calia portar aquesta paperassa en un cas com el seu. Dins del departament comercial també va haver-hi denúncies internes per part d’integrants de l’oficina del club a Nova York.

Masclisme a BLM

Un cas que crida l’atenció entre les denúncies internes dels últims anys és el de Rubén Benseny, mà dreta de l’aleshores director de Barça Licensing & Merchandising (BLM, una societat independent del club que es dedica a la venda al detall), Joan Carles Raventós. Segons les declaracions al comitè d’empresa d’una desena de treballadors de BLM, que prèviament ja l’havien denunciat per escrit, va haver-hi assetjament laboral i maltractament moral continu als empleats i comentaris despectius i sexistes recurrents.

Quan a BLM es van adonar de la transcendència del problema amb Benseny van buscar ajuda al comitè d’empresa del Barça, que ho va posar en coneixement de compliance a l'adonar-se de la gravetat dels fets. En 24 hores es va fer una investigació sobre el cas i al cap de 48 hores, amb la benedicció de Raventós, es va fer un acomiadament disciplinari per falta molt greu. 

Però Benseny no va estar d’acord amb la mesura i va denunciar laboralment el club i penalment els treballadors que l'havien acusat, a més de demanar una gran quantitat de diners com a indemnització. Finalment, abans del judici laboral que s'havia de celebrar el setembre del 2021 –en el qual una desena de treballadors estaven disposats a declarar com a testimonis–, va haver-hi un pacte. Benseny va retirar les denúncies a canvi que se l’indemnitzés simbòlicament. Segons l'entitat, aquesta va ser la millor solució “per alliberar les persones afectades i el club". L'acord va servir per estalviar-se diners i evitar un procediment judicial molt llarg. Consultat per l'ARA, Benseny manifesta que és fals que importunés cap treballador o treballadora. També nega haver rebut denúncies internes.

stats