Com dir cul d'olla a Gil Manzano amb respecte

BarcelonaL'última acció de Gerard Piqué com a futbolista no va ser al terreny de joc. Suplent al camp de l'Osasuna, i després d'una primera meitat molt discutible de Gil Manzano, l'excentral blaugrana va acostar-se al col·legiat amb mirada desafiant. No li va fer cas d'entrada, així que el va seguir al vestidor, on les càmeres van captar clarament què li deia: "Ets l'àrbitre que més ens ha fotut. Sempre!". Òbviament, el va expulsar a l'instant. Però les paraules de Piqué van tenir efecte. Aquell 9 de novembre del 2022 el Barça acabaria remuntant a la segona part gràcies, en part, a un canvi en el criteri arbitral de Gilman, el mateix col·legiat de diumenge a Anoeta.

L'actitud de Piqué, molt aplaudida pel barcelonisme més visceral, va reobrir un debat intern al club. Era una escalfada durant un partit, una de tantes. Però, fins a quin punt es podia anar més enllà? En les declaracions posteriors, per exemple. La resposta va ser taxativa: no s'ha de parlar de l'àrbitre. "A 200 pulsacions per minut pots dir bestieses de l'alçada d'un campanar, però t'has de saber frenar", advertia sempre l'anterior equip de comunicació. Directrius que, malgrat tot, l'entrenador Xavi Hernández o el president Joan Laporta se saltaven a vegades.

Fins ara, Flick havia tingut alguna reacció irada a la banqueta –dues expulsions en dos anys– però s'havia contingut a les sales de premsa. A Anoeta, després de perdre 2-1 amb polèmica arbitral, va dir que no volia "gastar energia parlant d'aquest tio" –"waste energy talking about this guy"–, tot i que va acabar fent-ho. De Gilman, va dir que "ja el coneixia" perquè "havia llegit comentaris abans del partit". Sobre l'actuació de Carlos del Cerro Grande, que era al VAR –precisament, el mateix que l'any passat va anul·lar un gol a Lewandowski per un fora de joc dubtós–, va dir en castellà, i amb ironia, que ho havia fet "molt bé". "Bona feina", va afegir, acompanyant-ho tot plegat amb aplaudiments. Després d'això, el responsable de premsa blaugrana va donar per acabada la conferència de l'entrenador.

Uns minuts abans, sobre la gespa, un Frenkie de Jong resignat per la derrota es queixava del to altiu de Gil Manzano. "Soc el capità i no puc parlar amb l'àrbitre. Et mira com si estigués per sobre teu. És frustrant, no pot comportar-se així". En veure'l calent, el responsable de premsa que l'acompanyava li demanava que es calmés. Però el migcampista, dolgut, va demanar seguir parlant al·legant que donava la seva opinió "amb respecte".

"Es pot criticar el tarannà, no les decisions arbitrals"

Aquest matís, el respecte, és el que ha canviat els últims mesos al Barça. "Esclar que tothom pot expressar-se. No prohibim res a ningú. Sempre que es digui una opinió amb serenor i sense faltar el respecte, que és el que van fer De Jong i Flick al final del partit –sostenen des dels despatxos–. En cap cas van criticar cap decisió arbitral. Van criticar el tarannà, i això poden fer-ho".

És una petita concessió al vestidor. "Poden explicar el que s'han trobat al camp. La política és ser prudent i mesurat", afegeixen al club. És una línia subjectiva i molt fina, però que, a ulls blaugranes, ningú va travessar a Anoeta malgrat que entre bambolines considerin que tant l'àrbitre de camp com el del VAR van tenir una actuació que va acabar perjudicant l'equip.

No són dies bons per a Gil Manzano, un àrbitre que semblava destinat a menjar-se el món, però que ha caigut en desgràcia, fins al punt de ser descartat per la FIFA per al Mundial d'aquest estiu. El Barça no en guarda un bon record. Dels 45 partits, nou han acabat en derrota, més que cap altre col·legiat en aquest segle XXI. També ha sumat vuit empats, a més d'expulsar onze jugadors barcelonistes, set dels quals per vermella directa.