Ferran i tres fitxatges més
La setmana passada avisàvem que el Barça necessitarà paciència i temps per tornar a estar entre els millors d’Europa. No existeix una poció màgica per convertir en indestructibles jugadors que durant els últims anys han mostrat una preocupant feblesa emocional. Malgrat que el doctor Pruna pugui disfressar-se de Panoràmix i millorar les prestacions pel que fa a les lesions –només això ja seria un pas de gegant–, seguiria mancant qualitat. Per guanyar a Europa. No pas per competir a Espanya. Hi ha plantilla per donar la cara a la Lliga, com ha demostrat Xavi, i a diferència del que havia verbalitzat Koeman, qui hi va renunciar.
Al Barça li falta fer l’últim salt per posar-se a l’altura dels millors. I això requereix dues coses. La primera, temps. Quant? És la incògnita principal perquè el futbol no és una ciència exacta, però arribarà el moment que aquesta nova fornada d’excel·lents jugadors haurà madurat, s’hauran fet futbolistes capaços de plantar cara a qualsevol perquè hauran completat el procés d’aprenentatge que ara els toca fer per edat i per al qual és bàsic que hi hagi un entrenador que els ho ensenyi. Ara hi és. Que l’aprofitin. I la segona, i aquí sí que intervenen Joan Laporta i Mateu Alemany, els fitxatges. El talent es paga.
Veient la confecció de la plantilla actual, amb tres incorporacions el Barça podria mirar a la cara els grans d’Europa. Falten dos laterals –un d’ells un central/lateral tipus Abidal si Xavi vol mantenir la defensa de tres– i un punta –Memphis no pot ser el jugador franquícia–. La resta hi és i hi serà, perquè per darrere puja més talent encara.
El Barça té joventut, té una idea, té ambició i té lideratge. Segueixo pensant que hi ha un porter de primer nivell. Malgrat que porti dos anys amb actuacions discutibles, sense ser decisiu, Ter Stegen va demostrar que podia estar entre els millors del continent i se’l pot recuperar. Hi ha una parella de centrals de futur com Eric Garcia i Araujo, complementaris. Hi ha el mig del camp més prometedor d’Europa. I si les lesions tornen a paràmetres de normalitat, el Barça té talent en atac.
Per això, en aquesta segona meitat de la temporada, amb Alves a la dreta –l’invent Araujo condiciona molt la sortida de pilota– i Ferran Torres movent-se per la davantera, el Barça serà un equip atractiu i extremadament competitiu. Estic segur que l’afició es divertirà. I, a més, estic encara més convençut que el seguidor culer tindrà la paciència que el projecte requereix perquè se’l sentirà seu. L’equip té identitat. I això la gent ho valorarà.
