Hansi Flick descobreix el pastís

Que aquesta temporada no ha començat com li hauria agradat a Hansi Flick és una evidència, més enllà de les sensacions futbolístiques irregulars. Venim d’un estiu farcit d’inconvenients que ha afrontat amb la paciència estoica habitual: la guerra evitable contra Ter Stegen, la mala organització d’una gira en què era més important tenir contents Enric Masip i Albert Luque que no pas els entrenaments adequats dels jugadors, el conflicte entre Gavi i Fermín, les ganes d’alguns detractors (de dins del mateix club) de desprendre’s del segon, la sortida abrupta d’una peça clau com Iñigo Martínez sense opció a recanvi, continuar anant al mercat com el cosí pobre dels grans d’Europa, inscriure in extremis a cop d’aval perquè les palanques fantasma ofeguen el fair play financer o arribar a jugar al Johan Cruyff per no haver llogat Montjuïc amb més previsió. El somriure de Flick no té preu.

Amb aquest brou tèrbol com a teló de fons, el que més preocupa ara a Flick és la plaga de lesions que afecta de ple la confecció dels onzes. Està més pendent de la infermeria que no pas de qui té a la banqueta i això fa que mantenir la pressió durant 90 minuts sigui més difícil. És en aquest context complicat que emergeix sota els focus de la sospita el departament de la preparació física, la gran bandera exemplar de la temporada passada que tant es va utilitzar per menystenir la feina que havia fet l’staff de Xavi Hernández. Fa un any, el nou guru, Julio Tous, prometia públicament reduir el nombre de lesions en un 50% a partir d’un treball sistemàtic que fins aleshores –segons els responsables de l’àrea esportiva– no es feia al Barça. Dotze mesos després, la llista de lesions musculars és alarmant i els jugadors han admès sentir-se cansats quan encara no és ni novembre.

El mateix Tous va dir abans de l’estiu que no jugar el Mundial de Clubs els donaria avantatge, però aquí ningú vola com un coet, sinó que fins i tot hi ha qui s’ha trencat per les càrregues dels entrenaments. A més, l’entramat d’agents dobles que actuen de recuperadors tant al Barça com a la selecció espanyola genera conflictes d’interessos, com s’ha vist amb el cas de Lamine Yamal, en què Flick ha estat una mica sol. L’entrenador està veient que no ho pot controlar tot des de la seva illa alemanya, envoltat com està d’un mar de dubtes estructurals i d’uns futbolistes que haurien de demostrar tenir més fam. El pastís, de moment, no fa bona pinta. Si entre tots plegats aconsegueixen desgastar Flick abans d’hora, serà un error imperdonable.