El jutge es reuneix per decidir si executa els avals contra la directiva de Laporta

BarcelonaEl ponent i els magistrats es reuneixen aquest dimarts per decidir si s'han executat ja els avals a la junta de Joan Laporta. El cas, que es remunta al 2006, obligaria l'expresident del Barça i set dels seus directius (Alfons Godall, Rafel Yuste, Albert Perrín, Josep Cubells, Jaume Ferrer, Alfons Castro i Joan Boix) a presentar de forma imminent un aval de 2,9 milions d'euros cadascun. O el que és el mateix, un total de 23,2 milions, els que suposadament haurien d'haver avalat aquell 2006 quan Laporta va ser reelegit president del club.

La sentència, que es va dictar el 2014, exigia Laporta i els seus companys de junta a presentar els avals, però aleshores va ser el club –presidit llavors per Josep Maria Bartomeu– qui va decidir enviar un escrit al jutge renunciant a aquesta quantitat. El gener del 2015 el tribunal va acceptar que no abonessin encara els diners, almenys fins que no hi hagués una resolució en ferm sobre l'Acció Social de Responsabilitat, un cas paral·lel que ha de determinar si l'expresident va tancar el mandat amb unes pèrdues de 47,6 milions, segons havia denunciat la directiva de Sandro Rosell el 2010, i que en primera instància havia beneficiat Laporta. Però l'Associació per la Defensa dels Drets del Soci va recórrer la decisió. Ara la justícia decidirà si dóna la raó a Laporta i espera que s'acabi l'altre procés, o si fa cas de la demanda de l'entitat que dirigeix Robert Blanch i obliga els exmandataris a gratar-se la butxaca.

El cas és complex i es remunta al 2006. Aleshores, Laporta s'havia vist obligat a convocar eleccions, tot i que va acabar sent reelegit president del Barça ja que en aquells comicis no hi va haver cap altra candidatura. El mandatari i els seus companys de junta no van presentar cap aval perquè consideraven que eren una junta continuista i que en l'anterior legislatura havien tancat amb beneficis.

Però el cas és que el jutge l'havia obligat a convocar eleccions en una decisió polèmica, ja que va interpretar com un any de mandat els vuit dies de juny del 2003 previs a la finalització de la temporada. D'acord amb aquesta interpretació, també es podia considerar que Laporta era responsable dels 60 milions de pèrdues de la darrera temporada de Joan Gaspart a la presidència. Per tant, en presentar números negatius –segons aquesta darrera interpretació–, l'Associació per la Defensa dels Drets del Soci va presentar la demanda per exigir l'aval a la junta.

El cas ha tingut diferents sentències i recursos. L'últim, del 2014, va ser contrari als interessos de Laporta. Però, en paral·lel, hi havia l'Acció Social de Responsabilitat, que havia de determinar si en el global del mandat de Laporta el club havia tingut pèrdues o beneficis.

L'octubre del 2014, el jutge va donar la raó a Joan Laporta en el cas de l'Acció de Responsabilitat, per la qual cosa quedava "sense sentit" l'execució dels avals, segons els directius demandats, ja que aquests diners només serveixen per cobrir possibles pèrdues durant el mandat. Però com que el club va recórrer, des de l'Associació –la demanda la va presentar el soci Vicenç Pla, però l'entitat la dirigeix Robert Blanch– consideren que la sentència no és ferma i que, per tant, els directius han d'avalar igualment els diners.

Ara el jutge ha de decidir què fa, si manté aquesta 'suspensió cautelar' de la sentència o si obliga Laporta i els directius a posar els diners. Des de l'Associació, Robert Blanch manté que els directius han de pagar per "rescabalar el club de les pèrdues". En canvi, la versió dels demandats, és que la sentència és "extemporània" i que "si en primera instància l'Acció de Responsabilitat va determinar que no s'havien produït pèrdues, el més normal és que aquesta sentència prevalgui, encara que no sigui ferma". La decisió se sabrà els propers dies.