El Barça també ha jugat el seu partit després de la dana de València

BarcelonaL'última setmana el soroll d'una pilota fent bots va tornar a sonar al pavelló municipal de Catarroja. Aquesta instal·lació esportiva va quedar destrossada ara fa un any quan l'aigua es va endur desenes de vides en aquest municipi. Vides, records, propietats i somnis de milers de valencians. Un any després la vida ressorgeix a la zona més afectada per la dana, però el dolor hi segueix. Si Ferran Torres va celebrar el seu gol contra l'Elx amb una samarreta per recordar-ho, a la fundació del FC Barcelona han treballat durant mesos per recuperar tres instal·lacions esportives de la zona a tres dels municipis més afectats: Catarroja, Paiporta i Benetússer.

Inicialment la idea era que les tres instal·lacions esportives fossin el Poliesportiu Municipal Maria Pina de Benetússer, el de Catarroja i el Camp Municipal de futbol El Terrer de Paiporta, però després es va pactar que en lloc del camp de futbol, les obres a Paiporta es fessin al poliesportiu municipal, una pista mig oberta poliesportiva que va quedar feta miques. "A la fundació del Barça som uns quants que tenim experiència en ajuda humanitària internacional i que hem treballat en situacions de catàstrofe naturals o de conflictes. La gent va tenir una resposta preciosa amb la dana, molt generosa, però el que volíem nosaltres era escoltar-los a ells per entendre les necessitats un cop passen els dies. I les alcaldesses ens van dir que ja havien rebut roba, medicaments i menjar, tanta que a vegades acabaven a un magatzem. Així que unes setmanes després de la dana vam anar a la zona i vam conèixer personalment les alcaldesses quan encara era tot ple de cotxes amuntegats i fang. I es va parlar de recuperar instal·lacions esportives, perquè els nens i els joves eren a casa, sense poder sortir", explica la responsable de la fundació, Marta Segú. "Encaixa amb la nostra idea d'utilitzar l'esport com a eina de transformació social", afegeix.

El febrer passat Segú va tornar a la zona però acompanyada per part de la directiva del club. Aprofitant un partit de Copa a València, una delegació encapçalada pel president Laporta hi va anar per trobar-se amb l’alcaldessa de Benetússer, Eva Sanz; la de Catarroja, Lorena Silvent, i la de Paiporta, Maribel Albalat. La comitiva va visitar els tres municipis, fet que va servir per reforçar el diàleg amb les autoritats locals i acabar de decidir les accions, tot i que també va provocar un comunicat de queixa de les penyes blaugranes de Catarroja i Massanassa, que van sentir-se ignorades perquè no van ser visitades. "Va ser emotiu parlar amb gent dels ajuntaments que és blaugrana, que el Barça arribés per sumar va ser bonic per a ells", explica la responsable de la fundació.

Per poder tirar endavant les reformes, el Barça i la fundació van apostar per la dotació d’un fons especial provinent de fons propis de la fundació i per la captació de més fons a través d’una subhasta solidària de les samarretes utilitzades pels jugadors del primer equip en el derbi contra l’Espanyol i del partit contra el València d'inici d'any, fet que va permetre recollir gairebé 100.000 euros. A més, es va obrir una via per rebre donacions que ha permès trobar els 300.000 euros invertits en total, 100.000 a cada municipi. A la fundació recorden com fa un any els van pressionar molt perquè calia fer alguna cosa. "El Barça és enorme, tothom espera coses de nosaltres i ens dèiem que no estàvem fent res. Però la nostra experiència ens deia que amb l'ajuda humanitària cal tenir sang freda i saber gestionar les coses. A vegades gent amb bona intenció intenta ajudar i crea problemes, com la gent que treia el fang i l'enviava a les clavegueres, on se solidifica i les destrossa. Recordo casos com el terratrèmol d'Haití del 2010, quan sis mesos després hi vaig anar i l'ajuda estava amuntegada a l'aeroport, sense arribar a la població", raona Segú.

El Barça ha treballat amb un dels seus proveïdors de material, Tarkett Sports, per fer les actuacions en aquestes instal·lacions esportives: canviar el terra, els marcadors o les graderies en funció del grau de destrucció. "Treballar amb un proveïdor que coneixem ha ajudat a crear un diàleg més àgil", diu Segú, que lloa especialment la diligència de l'alcaldessa de Catarroja, la qual ha permès anar per feina. Aquesta serà la primera instal·lació reoberta de forma oficial, tot i que els joves de la ciutat ja l'utilitzen fa uns dies, abans que els polítics facin la cerimònia oficial. "Com ha de ser", diu Segú, ja que "s'ha fet pensant en ells, en els joves". "El cor se'm trencava quan em deien que hi havia gent gran que va estar mesos sense poder baixar al carrer. Cal pensar en la gent i els joves necessiten instal·lacions", explica. De fet, molts clubs de futbol de la zona encara no tenen els camps recuperats i pateixen per tirar endavant. "Ara cal veure quan s'acaben els altres dos. El de Paiporta trigarà una mica més, ja que és el municipi que va quedar més devastat", puntualitza Segú.

I tot, sota la mirada dels professionals. "En Ferran Torres ha anat seguint-ho, ens preguntava. Com a valencià estava molt afectat i va enregistrar un vídeo de suport a les víctimes i va voler fer donacions. L'Iñaki Peña també va voler ajudar. De fet, vam aconsellar els jugadors per si volien fer donacions a les organitzacions que treballen al terreny. Les jugadores del femení es van involucrar molt i també en Hansi Flick. En Hansi és un paio excepcional que ha ajudat molt", conclou la responsable de la fundació.