Laporta, Qatar, els arguments i els idiotes

És molt improbable que al llarg de la nostra vida no canviem mai d'opinió. Per això precisament evolucionem, perquè no ens quedem ancorats en allò que donàvem per fet fa vint, deu o cinc anys. El món canvia i el nostre pensament també. La clau està en l'argumentació que donem sobre els motius pels quals canviem de punt de vista. I la de Laporta respecte a fer negocis amb Qatar no se sosté. És una obvietat que el Barça necessita amb urgència augmentar els ingressos perquè està asfixiat. Com també que l'Aràbia Saudita i Qatar tenen pasta per avorrir-se i que s'aprofiten de la cobdícia, els somnis de grandesa i/o les necessitats econòmiques alienes per netejar la seva imatge i que no semblin el que són, règims autoritaris que es passen els drets humans pel forro.

És fàcil entendre el dilema del president del Barça. Necessita diners ara mateix. S'ha vist obligat a prendre decisions impopulars com fer fora Mirotic, tancar Barça TV i acomiadar divendres sí, divendres no empleats del club. Va prometre solucions imaginatives, l'estiu passat van funcionar les palanques i ha guanyat sis títols, però no es pot munyir més la vaca i el que abans li semblava una “dictadura islàmica” –així va definir Qatar el 2015– ara li sembla un “país aperturista”. Però és que ni tan sols cal viatjar gaire enrere en el temps per adonar-se del gran cop de volant de Laporta: en una entrevista amb Xavier Sala i Martín gravada el mes de març passat i que es va emetre la setmana passada a TV3 deia: “Qatar no pertany a la nostra essència ni als nostres valors com a club”.

Luis Rubiales, el president de la RFEF, va esgrimir que “estaven ajudant el desenvolupament de la dona” per justificar que es disputi la Supercopa a l'Aràbia Saudita i Laporta afirma que “estem buscant oportunitats de negoci en països aperturistes” per vendre a Qatar una franquícia. No cola. Ho fan per diners, no per valors, per desenvolupament ni per consciència ètica global. Per diners. Queda lletgíssim explicar-ho així i per això s'inventen que és el que no és malgrat que salta a la vista. Ho maquillen. Ens tracten com si fóssim idiotes i, encara pitjor, els donem la raó perquè la clau no és que comprem que Laporta canviï d'opinió, sinó fins i tot l'argument del perquè.