La Lliga és de tot, menys barata

Fa un any, guanyar la Lliga era un somni inabastable i el Barça ja païa les frustracions d’una temporada per oblidar. L’única alegria s’havia viscut el 19 de març quan li va marcar 4 gols al Madrid al Bernabéu i el triomf s’havia celebrat com un títol prematur. Amb aquell miratge màgic, Xavi va demostrar que, per fi, hi havia un entrenador capaç de treure-li la pols a l’ideari futbolístic cruyffista, però amb això no n’hi havia pas prou per competir. Va demanar reforços i Laporta va respondre a cop de palanca per donar-li part de les peces que demanava, posant tota la carn que no tenia a la graella per intentar superar la depressió postMessi. El globus de la il·lusió es va inflar per sobre de la lògica, generant unes expectatives que s’han incomplert per la sotragada a Europa, però això no ha de restar-li cap mèrit a la Lliga que l’equip està a punt d’aconseguir. 

És comprensible que Xavi s’emprenyi quan sent segons quins comentaris, perquè l’esforç que han fet el club, el cos tècnic i els jugadors perquè el Barça fes un salt endavant per sortir del pou ha estat titànic. Sembla mentida que s’hagi de reivindicar el fet de treure-li 13 punts d’avantatge al Reial Madrid –vigent campió d’Europa– i tenir la Lliga a l’abast de la mà des de l’inici de la primavera. De quin planeta ve qui no ho valora amb justícia? 21 porteries immaculades i només 9 gols en contra són la bandera que resumeix la feina de l’equip més constant jornada a jornada. Malgrat la inexperiència dels més joves, l’adaptació costosa d’incorporacions sobrepagades com la de Raphinha, el rendiment irregular de Ferran Torres o Ansu, la davallada de Lewandowski i, sobretot, sense Pedri ni Dembélé en el tram més decisiu, el lideratge al capdavant de la classificació mai ha estat en dubte. 

Tot això, a més, sota una tempesta de fems difícil de suportar per a qualsevol. Es parla poc del mèrit que té Xavi d’haver sabut aïllar el vestidor del soroll inacabable que no tenia a veure amb el futbol. El cas Negreira, el conflicte amb la Lliga o les amenaces de la UEFA. Que, enmig d’un dels escàndols més grans de la història del club, la plantilla hagi estat capaç de no moure’s ni un mil·límetre del camí traçat, és digne de subratllar. El barcelonisme faria bé de celebrar aquesta Lliga com cal, perquè l’any que ve a l’inhòspit Montjuïc tot serà encara més complicat. No és estrany que l’equip no en vulgui ni sentir a parlar. El context –passat, present i futur– demostra que aquesta Lliga és de tot, menys barata.