"No té problema amb dir prou i marxar”: el precedent a evitar amb Hansi Flick
El Bayern, campió del sextet, va descarrilar quan la relació entre l’entrenador i la junta es va trencar
BarcelonaA molts encara els costa explicar com aquella màquina perfecta que Hansi Flick va dissenyar amb pocs mesos, el seu Bayern de Múnic, acabaria desfent-se una temporada més tard. Uns mesos després de guanyar el sextet, una fita que fins llavors només havia aconseguit el Barça de Pep Guardiola, Flick va presentar la seva dimissió. Tot i escriure el nom del seu Bayern als llibres d’història, al tècnic li va quedar penjant una etiqueta, una mena de llegenda que alerta sobre com va anar el seu segon any a la capital bavaresa. La intrahistòria, però, condueix cap a un seguit de disputes i discrepàncies amb la directiva que va ser clau.
Entre els problemes per inscriure jugadors a la Lliga i les dificultats per tornar al Camp Nou, al Barça s’ha trobat un estiu amb força dificultats. Però això no és cap novetat per a Flick, que ho va assumir des d’abans de signar. Però mentre a Barcelona Flick s'ha anat adaptant a les eines disponibles i als contratemps, a Alemanya les diferències amb la plana noble bavaresa van acabar amb el tècnic acomiadant-se del Bayern. Aquí, de portes enfora, sempre s’ha mostrat com un home de club, tot i que de portes endins ha transmès malestar per alguns temes. Un dels més recents ha sigut la gira asiàtica.
Durant els primers mesos a Múnic, després de substituir Niko Kovac, Flick va construir un equip amb un segell propi. “Es va trobar un escenari semblant al del Barça: un club en crisi i un equip descontent. I va fer el que ja heu vist”, explica Nico Linner, periodista del Bild. La relació amb els despatxos es va començar a deteriorar poc després. Sobretot amb Hasan Salihamidžić, el director esportiu. “És un dels principals motius pels quals va marxar”, apunta Linner. Flick i Salihamidžić tenien punts de vista diferents quant a la configuració de la plantilla. Es va decidir no renovar Thiago Alcántara, que va marxar al Liverpool, i el director esportiu va apostar pel català Marc Roca. Per a la porteria, Salihamidžić va signar amb Alexander Nübel per elevar el nivell de competència de Manuel Neuer, però el porter va abandonar del club havent disputat només quatre partits.
A Flick no li van dissenyar l’equip que volia. A més va començar a córrer el rumor sobre la possibilitat que acabés dirigint la selecció alemanya, tot just després que Joachim Löw hi renunciés. Aleshores, Salihamidžić va començar a temptejar altres tècnics. La relació entre ells ja estava trencada. “Quan a Flick se li presenta un escenari que l'incomoda, és molt fidel a les seves conviccions. Demana el que necessita per treballar bé. I si no pot desenvolupar la feina com vol, no té problema a dir prou i marxar”, assegura Linner.
No va dubtar en dir-hi la seva durant els dies previs a la celebració de la Supercopa, amb el Barça intentant inscriure Dani Olmo i Pau Víctor, cosa que finalment va aconseguir gràcies a una cautelaríssima del govern espanyol. Tot i que el club intentava transmetre calma als jugadors i al cos tècnic, va ser el mateix Laporta qui va comunicar a Flick que no podrien jugar el torneig. L’entrenador li va demanar que fos ell mateix qui parlés amb els futbolistes. No ha estat l’única petició. En els seus primers moments a Barcelona, no va mostrar cap inconvenient que Laporta i altres directius s’acostessin a veure els entrenaments, però els va demanar que anessin vestits amb el xandall del club i no amb roba formal.
Els missatges a Lamine Yamal abans de prendre possessió
Tot i que Flick va decidir renunciar al Bayern després de renovar, la seva relació amb el vestidor es va mantenir intacta. “Sempre ha sabut portar-se bé amb els jugadors. És proper, gairebé un amic. Tothom estava encantat amb ell”, rememora Linner. Al Barça ha seguit la mateixa fórmula. Amb alguns jugadors, com Lamine Yamal, s'hi escrivia inclús abans de conèixer-se personalment. Amb el davanter català es va enviar missatges durant l’Eurocopa de l’estiu passat i fins i tot es va atrevir a donar-li algun consell. Abans de l’Espanya-Alemanya de les semifinals, li va detallar quina era la millor manera d’atacar i quins eren els punts febles de David Raum, lateral esquerre que Flick va dirigir a la selecció.
El Lamine Yamal del Bayern va ser Jamal Musiala, un altre dels grans talents mundials. A més, també va recuperar les millors versions de Gnabry o Coman, que ja no han tornat a rendir a aquell nivell. La segona temporada la va tancar guanyant la Bundesliga, amb una dolorosa eliminació a la Copa contra el Holstein Kiel de la Segona Divisió i caient a quarts de final de la Champions contra el París Saint-Germain. Tot i ser una temporada digna, va dir prou. Molts li recorden que no va poder donar continuïtat a aquella màquina de fer gols, però va marxar amb la sensació de no haver estat escoltat. “A Alemanya sorprèn molt com Flick s’ha adaptat a les limitacions del Barça. Si es parla amb ell, és comprensible. Ho ha portat a la perfecció”, remata Linner.
