Mentides amb patates braves

BarcelonaEra un dimarts de juny: dia 17, per ser exactes. La primera onada de calor torrava els centenars de treballadors de les obres del Camp Nou. Grues, blocs de ciment, ferralla i interrogants. A uns metres, a l’Auditori 1899, Joan Laporta es dirigia al Senat Blaugrana, un òrgan arcaic amb olor de Brummel i ingenuïtat. En aquell context acrític, el president del Barça va afirmar que el club ja havia tornat a la famosa regla de l’1:1 del fair play financer i va alimentar el fitxatge de Nico Williams (!). No només no li va créixer el nas, sinó que els seus col·laboradors més estrets defensaven que hagués mentit al grup de nonagenaris perquè recuperar la regla de l’1:1 era ja pràcticament un fet. Setmanes més tard, Laporta participaria en una campanya per anunciar, a bombo i plateret, el retorn al Camp Nou el dia del Gamper. Les patates, braves, sisplau. 

En aquesta pel·lícula d’expectatives incomplertes, Camp Nou i el fair play financer van agafats de la mà. Si el Barça és a les portes de tancar un nou mercat d’estiu excedit i ple de dificultats és, en bona part, perquè no ha aconseguit posar en marxa un negoci clau a l’estadi remodelat: els cèlebres seients vip, la carambola estrella per salvar els mobles amb Dani Olmo al gener en col·laboració amb el CSD. Va ser especialment curiós veure com el dia del Gamper al Johann Cruyff s’havien cobert amb coixinets negres 475 localitats per demostrar que podien funcionar, també, fora d’un Camp Nou que cada dia es desdibuixa més de l’horitzó immediat. La realitat és que, amb la Lliga ja en marxa, els socis i abonats encara no tenen ni idea d’on i en quines condicions podran seguir l’equip. Les maniobres amb els seients vip, però, els donen força pistes de les patates que hi ha darrere del fum. 

Com que no hi ha un estiu tranquil, la junta ha acabat havent d’avalar (sí, un altre cop!) per tapar 7 milions de desviació de massa salarial i poder sortir del bloqueig d’inscriure jugadors. Per si no n’hi hagués prou, el responsable de les seccions professionals, Xavi O’Callaghan, va contradir Laporta i va detallar que els culpables del bassal no eren seccions com el bàsquet o el futbol femení, sinó, sobretot, les carpetes derivades del futbol masculí. De tot l’esperpent de la cúpula de l’entitat, que ja és rutinari, només se salva el director esportiu, Deco, que s’ha encarregat (ell sí) de fer els deures requerits per fer espai als nous contractes. Sort que Hansi Flick té una paciència de sant, perquè les mentides amb patates cada cop costen més d’empassar.