Ousmane Dembélé: la creu de les renovacions al Barça

BarcelonaEl Barça està de celebració per les renovacions de Pedri i d'Ansu Fati. Blindar les figures joves de l'equip és una de les principals prioritats de la direcció esportiva de l'entitat blaugrana. Pedri i Ansu, dos futbolistes capitals tant per al present com per al futur, tenien clar que volien continuar vestint de blaugrana i fer carrera al club. Això va facilitar les negociacions, tant per acordar la seva renovació com per adequar la seva situació contractual al seu estatus de protagonistes.

El següent de la generació batejada mediàticament pel Barça com a Dream Teen és Gavi, que, igual que els seus predecessors, també se sent a gust en l'ecosistema blaugrana i el recorregut que pot tenir en aquest equip, i vol segellar l'anhelada renovació. Ja fa dies que el club va iniciar les primeres converses amb el migcampista andalús, que acaba contracte l'any 2023 i que ha aterrat al primer equip per quedar-s'hi. També arribarà el torn de Ronald Araujo.

En canvi, una renovació que fa temps que el Barça vol abordar i que portarà cua és la d'Ousmane Dembélé. Els assessors del futbolista francès, que té la condició de ser el segon fitxatge més car de la història del club (105 milions més variables) només per darrere de Philippe Coutinho, no tenen cap pressa per renovar i juguen la seva partida, sabedors que a partir de l'1 de gener són lliures de negociar amb qualsevol altre club. El Barça no vol arribar a aquesta data sense haver resolt el futur de Dembélé, però, tal com han explicat fonts del club a l'ARA, els gestors blaugranes tenen coll avall que la seva renovació no serà una tasca gens fàcil.

Diferències i similituds amb el cas Ilaix

El futbolista, que pràcticament està descartat per al clàssic de diumenge, s'entrena amb el grup amb l'objectiu d'acabar de recuperar-se de la lesió al tendó del bíceps femoral al genoll dret que va patir amb França durant l'Eurocopa –i de la qual va haver de tornar a ser intervingut a Finlàndia pel doctor Lasse Lempainen–. A diferència del cas d'Ilaix Moriba, en què el club va adoptar des del primer moment una posició de força apartant el jugador de la disciplina del primer equip, Dembélé s'ha anat reintegrant progressivament als entrenaments.

De fet, Ronald Koeman sempre ha defensat que quan recuperi efectius a la davantera les prestacions del seu equip milloraran. I, en aquest sentit, l'aportació del francès suposaria un impuls en la posició d'extrem en què, de moment, el tècnic neerlandès ha reconvertit Sergiño Dest per poder tenir desequilibri en banda.

El que sí que s'assimila al cas de Moriba és que els representants de Dembélé són conscients que el futbolista, per poc que acrediti que ha deixat endarrere la seva enèsima lesió (com a blaugrana, ha estat de baixa en més d'una desena d'ocasions), continua sent un jugador amb mercat. Bàsicament, perquè si no renova, el club que adquireixi els seus serveis se'l podrà endur sense pagar traspàs, fet que engreixaria les butxaques dels seus agents amb una suculenta bonificació per moure d'equip el futbolista, que, alhora, obtindria un millor salari respecte al que està disposat a pagar-li el Barça en el context econòmic actual del club. Aquests són els principals ingredients d'una partida que està en joc i l'extrem internacional francès ja ha estat temptat en el passat per clubs com el Juventus, a més de tenir un bon cartell a la Premier League.

En una entrevista al diari Sport la setmana passada, Joan Laporta va repartir bones paraules per a Dembélé, definint-lo com "una peça fonamental perquè l'equip millori". "Si el respecten les lesions, serà un reforç molt important per a aquesta temporada. Intentem renovar-lo", va afirmar el president blaugrana, que va afegir que el jugador "es vol quedar". Les declaracions públiques de Laporta no preveien un càstig similar al d'Ilaix en el cas del francès, però abans del duel contra el València de diumenge Ronald Koeman va exposar en roda de premsa que si s'aplica alguna mesura de força mentre no renovi és una qüestió que "depèn del club". I el tècnic, com va demostrar amb Luis Suárez el seu dia, no té inconvenient en fer passar aquest criteri institucional per davant de les necessitats esportives.