Les peces que no encaixen del nou Palau Blaugrana

BarcelonaEls últims dies de Joan Laporta abans de dimitir com a president del Barça van ser frenètics. Reunions, renovacions, entrevistes i fotografies. Tancar carpetes era molt important per a l'actual precandidat en les seves aspiracions de ser reelegit. En línies generals, i llevat del 4-0 a la Copa, el rumb del primer equip masculí de futbol és bo. Només per aquest fet, Laporta té molts números per seguir a la cadira principal de la llotja. El que més valora la massa social és que la pilota entri. Per això, la principal tasca del mandatari ha estat la d'apedaçar l'equip. Ara bé, la gestió d'un club com el Barça és molt més àmplia, i els cinc anys de mandat han generat controvèrsia i s'han dinamitat alguns ponts pel camí que, a correcuita, calia reconstruir.

Confondre el barcelonisme amb la massa social és un dels grans errors a l'hora d'analitzar les eleccions blaugranes. No tenen res a veure els més de 400 milions d'aficionats que el club té arreu del món amb els 50.000 que acostumen a anar a votar. I el 15 de març, sense estar garantit un partit al Camp Nou, potser seran menys. La massa social no està especialment mobilitzada i això pot ser una arma de doble tall: si l'oposició toca bé les tecles, hi ha risc d'encendre aquella part d'electors que volen un canvi en la presidència. Per això, per a qui aspira a ser reelegit és tan important calmar les masses i arribar al dia D amb el mínim soroll possible.

No va ser casualitat l'acostament amb els quatre grups que fa un any i mig van ser expulsats de l'Espai d'Animació. Els crits de "Barça sí, Laporta no" eren incòmodes i podien ser contagiosos. Ningú sap del cert si la reunió anava de debò o si només tenia un propòsit electoralista. Només el temps ho sabrà. L'única certesa és que, a curt termini, ha silenciat una part de l'afició que està disposada a renunciar a gairebé tot per tornar a tenir un seient al Camp Nou. L'altre col·lectiu indignat són els seguidors del Palau Blaugrana, cansats de les nombroses retallades a les seccions i de les promeses sobre la construcció d'un nou pavelló que mai no acabava d'arribar. Però, poques hores abans de la renúncia, de cop i volta van aparèixer les imatges virtuals de com seria el nou Palau.

Els renders –les recreacions fetes per ordinador– sempre són seductors. Crida l'atenció que l'aspecte exterior del nou Palau és substancialment diferent del que va guanyar el concurs el 2016. La creació de TAC Arquitectes, que continua al projecte, s'ha hagut de canviar perquè el recinte ha passat dels 12.000 seients inicials a 15.000. L'altre estudi d'arquitectura encarregat de desenvolupar el projecte és Hermoso & Heimannsfeld, responsable del Palacio de los Deportes de la Comunitat de Madrid (actual Movistar Arena). L'elecció no és debades perquè la previsió és que el Palau –que té números de passar a dir-se també Spotify de cognom comercial– compagini els principals partits de les seccions amb els concerts. Per això s'ha posat l'accent en què l'obra, que es farà on hi havia el Miniestadi, estigui perfectament insonoritzada.

Encara queden molts passos abans de poder començar les obres del nou Palau Blaugrana

Però per arribar fins aquí encara falta molt, ja que tan sols s'han completat dues de les sis fases necessàries abans de començar les obres. Fets els estudis previs, les imatges virtuals corresponen a l'avantprojecte. Falta el projecte bàsic, que està pendent d'aprovació. Després, desenvolupar-lo, fer el projecte bàsic avançat i, per últim, aconseguir les tramitacions i els permisos de construcció. Un cop estigui tot fet, es podrà posar la primera pedra.

Les obres no tenen data d'inici perquè tampoc queda clar d'on sortiran els diners per pagar-les. Les fonts oficials del club asseguren que entra dins els 1.500 milions de finançament de l'Espai Barça. Una versió que contrasta amb el document notarial on s'aconseguia el crèdit, ja que no hi ha constància explícita de cap partida per construir el nou Palau –només s'autoritza l'elaboració del projecte.

En el seu dia, la directiva de Laporta va fixar el cost en 420 milions i Eduard Romeu, quan encara era el vicepresident econòmic, va dir que els diners sortirien, entre d'altres, de les contingències no utilitzades en la remodelació del Camp Nou. Ara bé, els experts consultats per l'ARA no veuen factible aquesta opció, o bé perquè els creditors s'hi oposaran o bé perquè, directament, els diners s'hauran destinat als sobrecostos de l'estadi de futbol. L'única certesa, com admeten des dels despatxos blaugranes, és que Goldman Sachs no va mostrar gaire interès en el pavelló quan s'estava negociant el finançament de l'Espai Barça. I que el mateix Romeu va admetre davant dels socis que probablement s'hauria de demanar un crèdit extra.

Mentrestant, s'anaven acumulant els retards. A cada sessió participativa amb la massa social, el club anava posant dates per a la col·locació de la primera pedra que mai s'acabaven complint. Fins i tot Josep Cubells, directiu responsable del bàsquet, va dir en públic que les obres començarien el febrer del 2025. Internament, tothom sabia que no seria així i el comentari li va costar una estirada d'orelles. L'última data amb què treballa el Barça és començar a principis del 2027 i tenir-ho acabat a finals del 2028.

Internament, però, hi ha molt escepticisme. D'entrada, perquè els tècnics de l'Espai Barça havien admès que, per temes logístics, no es podia fer simultàniament el Camp Nou i el Palau. També, perquè cal acabar el projecte i tenir tancat el finançament. I, per últim, aconseguir els permisos d'un Ajuntament a qui no li farà gaire gràcia que el nou Palau sigui competència directa amb el Sant Jordi per acollir grans esdeveniments. Mentrestant, se seguirà jugant al vell Palau Blaugrana: no es tirarà a terra fins que el nou estigui operatiu.