El president que estimava els entrenadors

BarcelonaSovint els entrenadors expliquen que quan van a l'acadèmia per treure's el títol, una de les coses que els diuen a la classe inaugural és: "El dia que firmeu un contracte, heu de saber que falta un dia menys perquè us facin fora". La majoria somriuen quan senten aquesta ocurrència, però un cop estan en actiu prenen consciència que és d'allò més certa.

No és gaire habitual, en el món del futbol, que els tècnics puguin complir el seu contracte. Se'ls renova ràpid quan els resultats són bons i se'n van al carrer si la pilota no entra. Al Barça, on fins fa cosa d'un parell d'anys la pilota acostumava a entrar, es vivia una certa estabilitat a les banquetes –en l'última dècada, tan sols Ernesto Valverde i Quique Setién han estat cessats–. Ara segueix sent una època tèrbola i qui perilla és Ronald Koeman. Però hi ha una diferència: que ha canviat el president. I Joan Laporta no és gaire amant d'aquest tipus de canvis si no són indiscutiblement necessaris. El millor exemple és la gestió del seu primer entrenador, Frank Rijkaard, a qui va mantenir al càrrec en el seu primer any malgrat l'oposició frontal de bona part del barcelonisme i també de membres destacats de la seva directiva.

D'això ja fa molts anys. Ha canviat l'època i el context. El Barça ha viscut els anys més gloriosos de la seva història recent i Laporta, després d'onze anys, ha tornat a la llotja del Camp Nou. A més, aquesta vegada ell no ha escollit l'entrenador, sinó que ho havia fet l'anterior directiva de Josep Maria Bartomeu. Ben aviat va transcendir que Koeman no era l'opció ideal de Joan Laporta, perquè el flamant president preferia un altre perfil de tècnic. Ara bé, no li desagradava del tot que l'heroi de Wembley tingués el comandament del vestidor culer. A l'espera que faci alguna compareixença i es pronunciï sobre el tema, l'única versió que hi ha de la situació és la del mateix Koeman, que ha reiterat en roda de premsa que el president "sempre" li ha traslladat "confiança" i que, per tant, compta que seguirà la temporada vinent.

Complir els contractes

Al Barça asseguren que Laporta i Koeman tenien un acord verbal segons el qual si guanyava un títol –la Copa–, seguiria un any més, complint el que té signat per contracte. Gestos públics com el dinar en un restaurant de la zona alta de Barcelona, amb el president i el vicepresident esportiu, Rafael Yuste, semblen corroborar la tesi de l'entrenador. Ara bé, tornant al que havia passat en l'època de Rijkaard, aquest 2021 també hi ha un corrent d'opinió a la junta –i en altres sectors del club– que és partidari de fer un relleu, per l'estil de joc que proposa i perquè no ha sigut capaç de construir un equip que sigui regular i fiable a la gespa, sobretot en les cites importants.

Rijkaard, l'entrenador que va reconstruir el vestidor del Barça fins a fer-lo guanyar dues Lligues i una Champions, va passar dos moments realment convulsos. El primer, només d'arribar, quan estava agafant el pols al vestidor però els resultats no arribaven. Va arribar a estar a 16 punts del líder, el València, a la jornada 20. Les crítiques eren majúscules, i més després de perdre unes setmanes abans el clàssic contra el Reial Madrid al Camp Nou. Xiulets a les graderies i la pressió de pesos pesants de la directiva, com el vicepresident esportiu Sandro Rosell, que pretenia rellevar l'entrenador i fitxar el brasiler Luiz Felipe Scolari. Mai se sabrà què hauria passat si, a la jornada 21, el Barça no hagués vençut a Sevilla. Segons les cròniques de l'època, era un duel a caixa o faixa per a Rijkaard. Va guanyar, i amb aquell partit va arribar també la ratxa victoriosa que tant estava esperant. Laporta, sempre assessorat pel seu amic Johan Cruyff, s'havia mantingut ferm. I va encertar.

Aguantar fins al final

Però tot tenia un límit. Després de dur el Barça al cim, a finals del 2006 es va acabar la màgia. En aquella època es van fer famosos els conceptes panxa plena i autocomplaença. Rijkaard va perdre ascendència cap als jugadors, els resultats van començar a minvar i es van acabar els títols. Inicialment, Laporta se sentia en deute amb aquell entrenador que havia guanyat la Champions. Amb el temps, va prendre consciència que calia fer canvis. La temporada 2007/08 va arribar a oferir la banqueta a Cruyff, perquè Guardiola agafés rodatge com a segon entrenador, però la proposta no va arribar a bon port, tal com explicava el mateix Laporta a La batalla del Camp Nou de Catalunya Ràdio. En aquell curs el Barça va acomiadar-se ràpidament de la Lliga però seguia lluitant per la Champions fins a les semifinals. Laporta havia sigut sincer amb Rijkaard i ja l'havia advertit que sense trofeus no seguiria a la banqueta tot i tenir contracte fins al 2009. Va ser la primera i, de moment, l'única destitució de Laporta. I va aguantar fins que la situació era del tot insostenible.

Tornant a l'actualitat, en unes setmanes quedarà resolt el futur de Koeman.