"Estan molt nerviosos amb aquesta informació": la veritat sobre el préstec emmascarat del Barça

Barcelona"Al club estan molt nerviosos amb la informació que has publicat", va enviar una font a aquest periodista, que no es va sorprendre quan, una estona després, el departament de comunicació del Barça feia córrer un llarg missatge de WhatsApp entre totes les redaccions de la ciutat amb el propòsit de desmentir gairebé tot el contingut de l'article en qüestió, publicat a l'ARA aquell dia de finals de juliol del 2022.

A grans trets, la notícia deia que l'entitat havia hagut de demanar un crèdit per apuntar-se una plusvàlua per la venda a Sixth Street d'un 25% dels drets televisius de la Lliga durant els pròxims 25 anys. Gràcies al préstec, el Barça va poder aconseguir el 49% de Locksley Invest, la societat compartida amb Sixth Street (mitjançant la luxemburguesa Sonlez Adjacent) que serveix per gestionar aquests drets televisius. La maniobra del Barça va tenir un cost de 220,5 milions d'euros (63 de l'exercici 2021-2022 i 157,5 del 2022-2023). Posteriorment, la plusvàlua no va ser acceptada per la Lliga per fitxar i renovar jugadors, que era el gran objectiu del club amb l'operació. A més, el Barça ha hagut de fer front a les contrapartides que comporta demanar un préstec.

El missatge de WhatsApp que el Barça va difondre a l'entorn periodístic tenia un títol: Aspectes que cal tenir en compte sobre l'article de l'ARA. El primer punt que esmentava era que "el Barça no ha demanat cap crèdit" i el tercer, que "en els comptes que es presentaran als compromissaris [a l'assemblea que es va celebrar el 9 d'octubre del 2022] quedarà prou clar que el Barça no ha demanat aquests préstecs dels quals parla aquest diari". El crèdit existeix, malgrat que es vehiculi a través de la mateixa Locksley Invest, i a l'assemblea posterior a aquest missatge de WhatsApp en cap moment es va explicar l'operació als socis compromissaris. Però el club va mencionar que s'havia demanat crèdit (sense dir-ne xifres) en un document que va difondre abans de l'assemblea.

Un crèdit de 67,4 milions d'euros

En el segon punt del WhatsApp el club es curava en salut: "El Barça [pel que fa a la petició d'un crèdit] no pot parlar en nom de Locksley Invest, perquè no en té el control (només el 49%). Locksley no és una societat del FC Barcelona. Les operacions de Locksley no es reflecteixen en el balanç consolidat del FC Barcelona". Segons la documentació dels comptes de Locksley Invest a 30 de juny del 2022 a què ha tingut accés l'ARA, el contracte de préstec d'intragrup que va concedir Sixth Street (mitjançant Sonlez Adjacent) a Locksley perquè el Barça pogués pagar 63 milions d'euros per les accions de la mateixa Locksley durant la venda del primer 10% dels drets televisius va ser de 67,4 milions d'euros, amb un interès anual del 8% i amb venciment al 2047.

D'altra banda, encara no s'ha publicat la memòria de Locksley Invest a 30 de juny del 2023, en la qual apareixeran els comptes de la venda del 15% addicional de drets televisius, a conseqüència de la qual el Barça va invertir 157,5 milions més en aquesta societat. Tanmateix, aquest diari ha parlat amb fonts financeres coneixedores de l'operació que expliquen que "Sixth Street hauria finançat 167 milions al 8% fins al 2047 per la compra del 25% dels drets televisius".

La Lliga no va acceptar la maniobra financera de Laporta

Les dues vendes dels drets televisius van comportar un total de 667,5 milions d'euros des del punt de vista comptable en els números del Barça (267,1 el curs 2021-2022 i 400,4 el 2022-2023) a canvi que el club en deixi d'ingressar 41 per exercici durant el pròxim quart de segle pel 25% dels seus drets televisius de la Lliga. Però la maniobra financera no li va sortir al club català com esperava la junta de Laporta perquè l'organisme presidit per Javier Tebas no va acceptar de cara al fair play la plusvàlua que el Barça es va apuntar per la seva inversió a Locksley Invest, sinó només l'import real aportat per Sixth Street.

Arran d'això, l'entitat va acabar activant dues palanques més l'estiu del 2022 per poder reforçar la plantilla: la venda d'un 24,5% de Barça Studios a Socios.com i d'un altre 24,5% a Orpheus Media, propietat de l'empresari català Jaume Roures. Aquestes operacions van suposar per al Barça 200 milions d'euros d'ingressos des del punt de vista comptable, però com que no es van rebre 60 dels milions previstos abans del 30 de juny del 2023 Laporta va haver de buscar nous inversors. El problema actual és que un d'ells, el fons alemany Libero Football Finance, encara no ha pagat la seva part corresponent pel 9,8% de Barça Studios i, a causa d'això, Laporta i altres directius del club van haver d'avalar per inscriure João Félix, João Cancelo i Iñigo Martínez. Els interessos de l'aval van creixent mentre no se soluciona la situació.

El Barça o la butxaca: Laporta necessita imperiosament nous inversors

Dossier La situació econòmica del Barça

Anterior

"S'ha de vendre a borsa un terç del club": les veus del barcelonisme fan el seu diagnòstic

Vés a l’ÍNDEX