Tota una vida esperant De Jong

BarcelonaEl futbol de vegades ens desperta els sentiments més foscos. En pocs dies alguns aficionats han passat de veure's a Canaletes després de golejar l'Athletic a demanar un judici públic contra els seus futbolistes pels fets de Stamford Bridge, acusant-los de traïció. Pot arribar a fer por la crueltat amb què poden ser valorats futbolistes de l'equip que estimes quan la pilota no entra. És cert que el Barça va naufragar a Londres. Però cal criticar cruament jugadors com Fermín? Va tenir el dia? No. Cal crucificar-lo? Tampoc.

Es pot perdre al camp del Chelsea i reaccionar. El Barça afronta un moment complicat, perquè no es retroba la màgia de fa un any, s'enyora Iñigo Martínez i cal recuperar la millor versió de jugadors que han estat lesionats, ja siguin Lamine, Raphinha o l'enyorat Pedri. Es pot criticar l'equip sense trencar-ho tot. Però alguns jugadors... bé, alguns ja són sospitosos habituals. Araujo, per exemple, de qui ja sabem que no serà un Puyol o un Piqué, castigat per un estil al qual no s'adapta i errades incomprensibles.

O De Jong. A Araujo el critiquem per allò que fa i crec que amb el neerlandès el problema és allò que no fa. És el rei de les estadístiques intranscendents. És aquell company de feina que no fa res dolent, però no fa res bé. Que sempre calla a les reunions, amb poca iniciativa. Que fa l'horari de feina exacte i, quan toca, s'aixeca i surt ràpid de la feina. Aquells treballadors que mai seran enyorats, quan marxen. Que sense fer res malament, els oblides. I aquí està el problema: en una oficina podem acceptar-ho però al mig del camp del Barça, no. No n'hi ha prou.

Al Barça, els migcampistes ho expliquen tot. Marquen diferències, com sol fer o sol intentar Pedri. De Jong entrega pilotes amb fredor, va amunt i avall, però mai decideix partits. Mai empeny l'equip, mai s'inventa jugades prodigioses. És la fredor feta futbolista. Un migcampista magnífic, però no el migcampista que necessita el Barça. Fa molts anys que esperem que aparegui el millor De Jong. Han canviat els entrenadors i els seus companys de ball. I res, no passa res. Simplement segueix jugant, de forma correcta la majoria de les vegades, i superat quan arriben els dies importants.

Portem tants anys esperant que aquest exjugador de l'Ajax sigui un migcampista decisiu que hem perdut l'esperança. Ja ni recordem per què va arribar, però sembla que hagi estat tota la vida aquí. Un dia mirarem endarrere i ens fregarem els ulls amb la quantitat de partits i temporades que haurà jugat. I intentarem recordar un gran partit seu... i costarà.