Barça
Esports 24/09/2021

Trist epitafi futbolístic del Barça de Koeman

Un equip sense idees i sense sort no passa de l’empat a Cadis, on el tècnic neerlandès escriu una de les últimes pàgines del seu regnat (0-0)

4 min
El Barça, en acció al camp del Cadis

BarcelonaEl crèdit de Ronald Koeman, que va ser expulsat, s’ha acabat. Aquell comunicat que va llegir a la prèvia del partit contra el Cadis quedarà com a testament del seu llegat, un regnat amb una Copa del Rei, ple d’excuses i de cap mena de creixement esportiu, a nivell tàctic. El seu Barça, sense idees i sense sort, va encadenar el tercer partit sense guanyar al camp d’un Cadis (0-0) que s’ha convertit en el malson del tècnic neerlandès. En tres partits oficials, mai l’ha guanyat. I ara serà Laporta qui haurà de decidir quan cau l’espasa de Dàmocles sobre el coll d’un Koeman destinat a fer les maletes. Quan Memphis, en l'última jugada del partit, va quedar-se a un pam de marcar, va perdre l'oportunitat final de salvar el seu compatriota.

Per moments, el partit va ser la buidor absoluta, com anar de vacances a Cadis un estiu per trobar-hi cada dia pluja i els restaurants tancats. Per moments semblava que els jugadors, ja fos en un acte de solidaritat o per veure’l caure definitivament, donaven la raó al famós comunicat de Koeman demostrant que aquest equip com a molt aspira a acabar entre els quatre primers. I si passa, cal posar un ciri a la Mercè o Santa Eulàlia en senyal d’agraïment. Si contra el Granada el Barça va jugar malament però estava ferit i lluitava, contra el Cadis va desaprofitar 45 minuts amb una indolència alarmant, pròpia de qui ha perdut la fe. I quan va reaccionar a la segona part, va quedar-se en inferioritat numèrica. El Barça és un equip orfe. 

Busquets i Gavi en acció al camp del Cadis.

Si el partit de Cadis havia de ser el del judici final a Koeman, els futbolistes no semblaven estar llestos a deixar-hi la pell per declarar a favor del seu entrenador. Vestit de negre, com si anés a un funeral, Koeman s’ho mirava tot seriós, sense trobar la forma de canviar la dinàmica d’un partit tan ensopit com un film romàntic sense petons ni escenes pujades de to. No hi passava res, sobre la gespa. I, per tant, la nau de Koeman s'anava enfonsant. El tècnic neerlandès, buscant solucions, va fer jugar de sortida el seu compatriota Luuk de Jong, que no va caçar cap de les centrades que van intentar Mingueza i Dest. El lateral nord-americà, esbojarrat, es va fer un fart de perdre pilotes. Més centrat semblava Gavi, que per fi va ser titular, en una de les poques bones notícies d’un partit que convidava a deixar de mirar futbol uns quants dies. Al descans, ni Ledesma ni Ter Stegen s’havien tacat els guants, ja que el Cadis ja estava ben satisfet amb aquest guió. Álvaro Cervera, que va perdre Fali per lesió, és el profeta dels pobres, el tècnic més defensiu de Primera; un home que tanca els seus jugadors a la seva àrea i que malgrat tot s'ho sap muntar prou bé per guanyar partits de tant en tant. El Cadis ja era feliç, si passaven poques coses. I Koeman, que necessitaven tot el contrari, no sabia com fer-ho. Una broma de mal gust, tot plegat. Com ara fa un any, quan el Cadis ja va convertir el Barça en una chirigota.

Reacció i vermella

Koeman, un cop sap que el seu cap té un preu i que Laporta li busca substitut, ha perdut la por a fer els canvis al descans. Ja va fer-ho contra el Granada. Contra el Cadis va fer entrar Sergi Roberto per un Demir desdibuixat en una posició on no acaba de sentir-se còmode. I l’equip va reaccionar una mica amb el reusenc reinterpretat com a extrem dret, connectant per fi amb Memphis, que va fer seva la causa de salvar el càrrec del seu compatriota. El davanter, però, va desaprofitar dues ocasions ben clares, una de les quals tot sol davant Ledesma. Però quan la inèrcia és negativa, no surt res. I en lloc de xutar a la xarxa, Memphis va fer un misto. Com si el destí ja estigués escrit. No li sortia res, al Barça.

I en cinc minuts Frenkie de Jong va veure dues grogues. La primera ben clara, la segona injusta. Si amb onze jugadors el Barça ja grinyolava, amb un home menys semblava una ànima en pena. Koeman va apostar per Coutinho, de qui tothom espera una resurrecció futbolística que no arriba. I per Nico, ja que el jove Gavi, de llarg el millor, ja no podia dir ni fava després d'haver corregut molt amunt i avall. Tampoc Riqui Puig va fer gaire cosa, més enllà de perdre una pilota que gairebé significa l’1-0. El Barça, que venia de donar per vàlid un empat a casa contra el Granada, va acabar patint per treure un punt de Cadis. Coutinho, amb una falta, i Memphis en l'últim minut haurien pogut donar els tres punts al Barça, però el destí estava escrit; el trist destí d’un equip que sempre té excuses, entre l’àrbitre i les baixes, però que, per sobre de tot, no té projecte a la banqueta. I Laporta ho sap.

stats