Xabi Alonso nota una suor freda a l'esquena...: els apunts en calent del Barça-Reial Societat

BarcelonaNova remuntada del Barça, la tercera de la temporada, per enfilar-se al capdamunt de la classificació. Sense jugar un gran partit, l'equip de Flick ja marca el ritme de la competició tot i les baixes. Baixes que queden en segon pla quan torna la llum de Lamine Yamal, la millor notícia d'un partit que hauria pogut acabar malament si els bascos haguessin tingut més punteria. Aquesta és la bona notícia del Barça: saber guanyar i ser primers en un context advers.

La suor freda. El Barça lidera la Lliga. Sense acabar de jugar bé, cometent algunes errades i amb un mal primer temps contra la Reial Societat. Amb baixes de jugadors importants i amb futbolistes que segueixen una mica perduts. Però qui és el líder? El Barça. Com canvien, les coses. En 90 minuts, Xabi Alonso i el seu Madrid van perdre tot el que havien aconseguit en mesos. El seu projecte ja no impressiona, sembla tenir esquerdes. Què devia pensar el tècnic blanc al veure el retorn de Lamine, al veure un Barça que se sobreposa als problemes? Devia notar una suor freda baixant-li per l’esquena.

Polonesos de ferro. El destí de Szczesny és fascinant. Fa un any era a la platja de Marbella passejant pensant que la seva carrera s'havia acabat i ara torna a jugar. Dues lesions li han obert la porta de la titularitat, cert. Però va fer un bon partit, amb una bona aturada i cap errada. És un luxe, tenir un tercer porter com ell. Tot i que la directiva volia que fos el segon, quan es volia vendre Ter Stegen. Coses del Barça. És fascinant veure com els dos polonesos del club, tots dos veterans, continuen rendint a un gran nivell. Exemples de compromís, tots dos. I de passada, ajuden a omplir l’estadi de turistes polonesos, per fer caixa.

Benvingut, Kounde. Jules Kounde va començar la temporada realment malament. El dia del Trofeu Gamper no en va encertar gairebé cap, i va arribar tard a totes les pilotes. Semblava com si tingués el cap lluny dels partits, cosa que desesperava Flick. Calia recuperar la seva millor versió, i de mica en mica va passant. Ja abans de marcar el gol de l’empat amb un bon cop de cap anava estirant l’equip per la banda, amb les seves curses. Bentornat, Jules, el Barça et necessita. La bona versió, perquè al final va tornar a desconnectar i va fer algunes errades que feien por.

Tornar a Montjuïc. Durant tot el diumenge el centre de Barcelona era ple de turistes amb samarretes del Barça. Allò que la directiva havia promès que no passaria, va passar: el Barça va tornar a l’Estadi Lluís Companys, del qual ja s’havia acomiadat perquè en teoria tocava tornar a l’Spotify Camp Nou aquest agost. Un petit desastre, tot plegat, però millor pujar a Montjuïc que no pas jugar al Johan Cruyff. Com més persones puguin gaudir de Lamine i companyia, millor. Millor 50.000 persones que no 6.000. Ara, quines ganes que s'acabi aquest serial i tornar al Camp Nou...