18/08/2022

Xavi, la pressió i la cantarella

2 min
Xavi Hernández i Laporta al Camp Nou

Fins ara, l’estiu estava sent com una mena de festa major hedonista i la il·lusió brollava pels ulls de l’aficionat del Barça mentre veia passar els Lewandowskis i les palanques com si fossin majorets. La gira pels Estats Units havia deixat bones sensacions i el Gamper havia estat un còctel de benvinguda extraordinari per alimentar, encara més, el relat optimista imperant. Un dels grans mèrits de Joan Laporta és, sens dubte, haver transformat l’estat depressiu en un escenari ple de possibilitats i expectatives que han animat el més escèptic. Però res tindrà sentit si la piloteta es resisteix a entrar com a l’estrena de la Lliga. Un bon avís a navegants per començar l’àpat de la temporada real: això no serà bufar i fer ampolles i, per tant, les presses per voler títols d’aquí cinc minuts no seran bones companyes. Un missatge per a la gespa i per als despatxos. 

El problema és que el Barça sí que en té, de pressa. L’anomenat all-in que ha fet Laporta venent actius a tort i a dret per donar-li un salt endavant a la plantilla, necessitarà respostes urgents en forma de resultats i d’ingressos. És una aposta clara per prémer l’accelerador i passar-se la pantalla de postguerra que s’anava eternitzant. Tot aquest pes i exigència ja han començat a recaure sobre les espatlles de Xavi Hernández, a qui ningú podrà salvar quan des de la llotja s’aferrin a la cantarella del “li hem donat tot per fer-ho possible”. Una afirmació discutible perquè es va tenir molta determinació amb Raphinha, un davanter que ell no havia demanat i, en canvi, el lateral dret Azpilicueta (que ja estava lligat) es va florir esperant que li fessin lloc. Sigui com sigui, l’esforç que el club ha fet per millorar l’equip és innegable i el context afavoreix que hi hagi una pressió excessiva en l’ambient.

Xavi és el primer que sap que a l’entrenador del Barça no li valen les excuses i que és el màxim responsable de tot el que passi al camp. La seva hora de la veritat li ha arribat en un dels moments més complicats de la història de l’entitat i, segurament, el que podrà ajudar-lo més és ser fidel a si mateix. Les urgències del club podran collar-lo a ell i als jugadors, però Xavi sap millor que ningú que sense el com difícilment es guanyen títols. Això no va de precipitar-se, ni de comprar excel·lència a canvi d’una pila de milions: això va, com sempre, de futbol. Cal deixar treballar Xavi i ser conscients que només ha passat una jornada de Lliga. Que la pressió mal entesa no ens acabi passant factura.