45 anys de la portada més repugnant
No us heu equivocat de columna. Això que esteu llegint no és el Pareu màquines de l’Àlex Gutiérrez, però avui s’hi assemblarà una mica, ja que dimarts es compliran 45 anys d’una de les portades més nefastes de la història de la premsa espanyola. El 30 de novembre del 1976 les persones que van pagar 45 pessetes per comprar la revista Don balón es van trobar amb aquest titular de portada: “¿Hombre o mujer? Estalló la polémica. La màxima encestadora de la Liga Femenina de baloncesto, polo de atracción”. La informació feia referència a Marisol Paíno, la jugadora del Celta de Vigo que amb 20 anys va revolucionar la competició.
Després de començar la temporada amb un èxit inesperat, els rivals de l’equip gallec no se’n sabien avenir. Els principals aspirants al títol van veure amenaçades les seves opcions de guanyar i la delegada de l’Evax de Barcelona, el Picadero, va signar una acta amb una protesta ben peculiar, ja que posava en dubte el sexe de Paíno. Era massa bona per ser una dona. La jugadora va haver de justificar unes alteracions hormonals i donar detalls íntims per no generar més suspicàcies. “La menstruació la vaig tenir per primera vegada als dotze anys, de manera que queda palesa la meva condició femenina. Després, uns trastorns d'ovaris em van portar a fer tractament adequat i les hormones poden haver sigut clau en el dubte que ara es planteja”, va dir.
Aquella polèmica va durar mitja temporada, però els dubtes no es van esvair mai del tot. La Federació Espanyola va ordenar que totes les jugadores internacionals passessin un control de sexe, una mesura que pretenia obligar Paíno a passar la prova. La jugadora, que hauria pogut marcar una època, va retirar-se abans d’hora i es va dedicar a entrenar noies joves. “Només es critica la gent que destaca. Si el bàsquet no hagués sigut el meu fort, hauria passat desapercebuda”, va assegurar la val·lisoletana.
“Volien un certificat del meu sexe i quan el van tenir van demanar una altra cosa”, va explicar Paíno. Sense portades tan barroeres, el seu cas s’ha anat repetint cíclicament. El penúltim va ser el de Caster Semenya, l’atleta sud-africana que es nega a medicar-se amb estrògens per reduir la testosterona a uns nivells admesos pels reglaments dels organismes internacionals.
