Quan canviar un escut remou les consciències

GironaNormalment, canviar costa. Estem tan acostumats a mantenir una rutina i seguir les tradicions que trencar amb el passat per afrontar costums nous genera un debat. El Girona està en ple procés de canviar un escut que històricament, com en la majoria de clubs, ha anat transformant-se. Cal adaptar-se als temps. I l’escut del Girona, que per primera vegada fa partícips els seus socis en una decisió així, exigeix modernitzar-se. Actualment hi ha dues opcions obertes de votació, el termini de la qual acaba el 19 de setembre. L’escut nou, però, no s’utilitzarà fins a la temporada vinent. 

Primer posem-nos en context. Al llarg dels 91 anys d’història del Girona, l’entitat ha tingut set varietats d’escut. L’escut original és de l’1 d’agost del 1930, dies després de la fundació del club. Aquella data representa una fita important, perquè va ser quan l’Ajuntament va permetre utilitzar l’emblema de la ciutat dins de l’escut. El vincle entre Girona i el Girona no pot ser més fort, i va quedar imprès per una senyera en forma de rombe, unes onades blanc-i-vermelles i la corona ducal d’aquell temps. Precisament, en les dues opcions per substituir l’escut actual la corona –que res té a veure amb elements monàrquics– ha quedat eliminada després de ser l’element menys puntuat pels socis en el primer procés consultiu que han hagut d’assumir. 

El segon canvi d’escut va arribar en plena dictadura franquista, el 1940. Com que els noms en català estaven prohibits, el Girona va estar obligat a dir-se Gerona Club de Fútbol. Trenta anys més tard, el 1970, tercera modificació, aquesta més petita: només els ombrejats i la reducció de la lletra. No seria fins al 1980, ja en democràcia, que tornaria la nomenclatura original. Un gest que avui pot semblar petit i que la majoria del nou públic no pot comprendre quin abast va tenir. En aquell temps va ser una gran victòria.

Viatgem fins al 2005, amb el Girona a tres anys de tornar al futbol professional cinquanta temporades després. Eren anys en què el club gironí es movia entre la Segona B i la Tercera Divisió, amb algun descens als inferns inclòs. Aquell 2005 es va separar la corona de l’escut, fins llavors lligades. El nombre de llistes blanc-i-vermelles també es redueix. Com el nom, a la meitat. Per acabar, el 2012 es va canviar el color de les aigües i l’actual, del 2015, té la corona daurada. 

Votació presencial i virtual

El Girona ha ofert als seus socis votar de diferents maneres. Es pot fer presencialment, a l’estadi de Montilivi els dies de partit o en espais concrets que el club anuncia. També es pot fer des de la web o l’aplicació. Qui no vota és perquè no vol fer-ho. Les primeres dades recollides indicaven que en la primera setmana van votar més de 2.500 socis, una quarta part del total. Ara mateix la xifra se situa al voltant dels 3.500. “La millor notícia seria que hi hagués molta participació i que cadascú donés la seva opinió”, diu Delfí Geli, president del club, que afegeix que “aquest és un pas necessari, perquè s'ha d’evolucionar”. El canvi no només guanyarà en atractiu visual, sinó que també serveix per sumar credibilitat en el terreny comercial. Amb el disseny actual, la imatge no sempre quedava prou nítida en tots els formats (marxandatge, roba d’entrenament, anuncis publicitaris, etc.). Ara s’arreglarà.

Però ho creu tothom, això? Les crítiques a les xarxes socials són evidents, malgrat que no siguin prou orientatives perquè en l’anonimat tothom s’atreveix a tot. Hi ha qui presumeix de canviar l’escut i que està orgullós de participar-hi. En canvi, n’hi ha que defensen que es tracta d'una proposta que allunya una mica més el Girona dels seus orígens i que l’acosta al City Football Group, el seu propietari. Es queixen perquè no han tingut l’opció de votar no canviar l’escut. De fet, en els partits jugats aquesta temporada a Montilivi, quan des de la megafonia de l’estadi s’ha recordat el procés de votació, s’han sentit xiulets. Sentin el que sentin, la decisió està presa.

I la prendrà el soci, a més. A l’horitzó, dues opcions, malgrat que la que provoca més consens és la A, la més semblant a l’escut que desapareixerà l’estiu del 2022. La paraula Girona pren força, ocupant la part superior per guanyar visibilitat. Per primer cop s’afegeixen les paraules Futbol Club, la qual cosa significa que es pot llegir el nom complet amb la grafia catalana. Mai abans havia passat. L’opció B trenca amb qualsevol estereotip: la zona més àmplia representa tant els quatre rius de la ciutat com el mar de la Costa Brava, mentre que la bandera de Catalunya apareix en forma d’albada. La consciència dels socis del Girona té la paraula. El 19 de setembre ja no hi haurà marxa enrere.