El català, antifeixista i lluitador d'arts marcials que trenca tots els estereotips

BarcelonaEn un petit local de la Rambla de Prim, al barri de la Verneda de Barcelona, ens obre les portes del seu gimnàs l’Abner Lloveras (Barcelona, 1982). “Fa pocs mesos que l’he obert”, diu l’artista marcial català mentre escombra el tatami. Quan era un adolescent va començar a practicar kickboxing, i ara, amb 42 anys, i una llarga experiència en combats d'arts marcials mixtes (MMA per les seves sigles en anglès), boxa i jujitsu, ha decidit fer un pas endavant i crear el seu propi combat club.

Fa poc ha participat en el Dogfight Wild Tournament, un torneig d’exhibició d’arts marcials celebrat al Pavelló Olímpic de Badalona. Més de 10.000 persones van presenciar la vetllada. Skullman –sobrenom amb el qual se’l coneix en el món de les MMA– va protagonitzar la baralla més espectacular de la nit. En una lluita extrema de quinze minuts ininterromputs sense guants davant del brasiler Felipe Maia, el lluitador català només va necessitar-ne nou per guanyar el combat per submissió. “El meu físic em permet que les lluites de llarga durada em vagin millor, ja que tinc una molt bona resistència. El Felipe estava fortíssim i pesava 4 quilos més que jo, però després de set o vuit minuts lluitant ell ja no podia més”, explica a l’ARA.

Un cop acabat el combat, Lloveras va agafar el micròfon i es va dirigir al públic de l’Olímpic en català, la seva llengua: "Badalona, visca Catalunya! Gràcies a tots els que heu vingut aquí, us estimo a tots". Tot i ser una vetllada celebrada en terres catalanes, l’idioma utilitzat pels presentadors era el castellà. Ràpidament, les xarxes socials es van omplir de comentaris catalanòfobs dirigits a Lloveras, que sempre ha estat un fidel defensor de Catalunya.

“També és veritat que molta gent m’ha reconegut el fet que m’atreveixi a donar la cara i a representar Catalunya, però sempre hi ha el típic que sent Catalunya i et posa la creu –lamenta–. Fa anys llegia els comentaris negatius de les xarxes socials i em feien ràbia, però ara ja tant me fa. A més, a la cara mai ningú m’ha dit res”, afegeix.

No és la primera vegada que el lluitador, declarat antifeixista i independentista, es posiciona a favor de Catalunya: “El meu pare era molt català i sempre posava la senyera al balcó per la Diada; per això des de ben petit m’he sentit més representat per Catalunya”. En el seu debut a l'Ultimate Fighting Championship (UFC) –el circuit professional de MMA més important del món–, Lloveras ja va voler deixar clar quina nació representava: “Vaig demanar portar la senyera, però no me la van portar; llavors vaig haver d’agafar la bandera d’Espanya. Allà vaig escriure Catalunya i Barcelona amb un retolador, ja que la bandera espanyola no em representava ni em representa, tot i que no tinc res en contra d’Espanya, perquè també hi ha gent meravellosa, però jo em sento català”.

Abans de debutar a l'UFC, Lloveras també va coincidir amb l’irlandès Conor McGregor –un dels lluitadors més populars de la competició– al The Ultimate Fighter, “una mena de reality show similar al de Gran Hermano, però amb lluitadors”. Anys més tard, Lloveras encara recorda una conversa que va tenir amb l’irlandès: “El McGregor em va venir una vegada amb una imatge d’uns toreros i em va començar a dir «Spain, Spain». Quan li vaig dir que no m’agradaven ni els toros ni Espanya no va saber què dir i se’n va anar”.

Abner Lloveras, 'King of the streets'

“Fer MMA ja no em motiva”, admet Lloveras. Per això en els darrers anys ha estat buscant nous reptes. El desembre del 2022 va decidir fer un pas més en la seva carrera i es va decantar per participar a King Of The Streets (KOTS), una competició de lluites clandestines sense regles ni normes. “És perillós i et pots fer molt mal; el terra, per exemple, és de ciment. Realment, participar-hi fa por”. Ja hi ha participat en tres ocasions i no es tanca a una quarta baralla, encara que de moment no l’han tornat a contactar des de l’organització. “Gaudeixo més lluitant a KOTS que quan vaig debutar a l'UFC, ja que KOTS no em genera cap pressió. La primera vegada anava molt tranquil perquè no havia de marcar cap pes i tampoc tenia la necessitat de guanyar com quan vaig debutar a l'UFC”.

“Em sento bé amb 42 anys, per això continuo participant en baralles, encara que sé que no me'n queden gaires més”, admet Lloveras, que compagina les arts marcials i el gimnàs amb la gran responsabilitat de ser pare. “A la meva filla crec que no li agrada gaire que lluiti, però sé que li serveixo com a exemple a la vida perquè m’ha vist perdre i després guanyar tres baralles seguides –destaca–. Encara que l’any passat va veure una baralla meva de MMA que vaig perdre i ho va passar molt malament, i ja no les veu. S’espera a saber el resultat i s’emociona molt”, conclou.