Barça
Esports 23/06/2021

Memphis Depay: llàgrimes pel passat esclavista i més escoltes a Spotify que Mishima

El nou davanter del Barça va viure una infància complicada i allibera les emocions amb la música

Germán Aranda Millán
3 min
Depay, en un estudi de gravació.

BarcelonaAmb només dos anys d’edat, Memphis Depay es va posar de cap per avall fent la vertical inclinat sobre la porta. Des de petit tenia una força i una agilitat extraordinàries, segons explica la seva mare al llibre The heart of a lion, escrit per Simon Zwartkruis i autoritzat pel flamant nou fitxatge del Barça

Des de llavors, la precocitat va marcar la vida d'un noi que, de seguida, va gaudir de més llibertat mentre patia el buit per no tenir una figura paterna. Els seus pares es van separar quan ell només tenia quatre anys i, poc abans de fer-ho, l’home es va carregar a cops de puny l’aquari de peixos que tenien a casa. Transparent, aquest davanter hàbil i criticat recentment als Països Baixos per perdre massa pilotes i haver fet públic el fitxatge durant l’Eurocopa s'obre amb facilitat a parlar de la seva vida fora de la gespa. També va respondre a les crítiques amb un gol, una assistència i un gran partit contra Macedònia del Nord. 

Així, en una entrevista amb el youtuber i empresari dels Emirats Àrabs Units Anas Bukhash reconeix obertament que el seu pare “no va assumir les seves responsabilitats” i assegura: “Em serveix per saber, si soc pare, com no ho he de fer”. Aquesta absència, explica, pot estar darrere dels seus problemes d'infància. “Era agressiu”, reconeix Depay, que expressa un agraïment etern al PSV, que quan només tenia 12 anys li va posar un coach amb el qual encara manté amistat. “Ells van ser els que primer van veure que tenia potencial però que estava boig”, diu en l'entrevista a les xarxes. “Els ho vaig retribuir anys després guanyant la lliga”, completa sobre el seu millor any amb el primer equip, quan va marcar 22 gols i va donar 6 assistències, la temporada 2014-2015, abans de volar cap al Manchester United, on no va brillar com s’esperava i va frenar la seva meteòrica carrera que havia començat a l’Eredivisie en edat juvenil.

Depay celebrant el seu gol contra Macedònia del Nord.

La complicada relació amb el seu pare, amb qui recentment ha fet les paus, és el motiu pel qual Memphis prefereix ser conegut pel seu nom de pila, que ret homenatge a l'antiga capital de l'Imperi Egipci i també a la ciutat nord-americana on els seus antecessors, d’origen ghanès, van ser esclaus. Interessat pels seus orígens, Depay va viatjar a terres africanes amb el seu biògraf i una colla d'amics. Es va posar a plorar, agenollat, quan va entrar a les masmorres del castell d'Elmina, construcció portuària des d'on partien els esclaus ghanesos. Després es va posar a cantar Redemption song, la cançó de Bob Marley que parla sobre l’alliberament mental respecte a l'esclavitud dels avantpassats. 

El lleó que rapeja 

La música, en efecte, és per a Memphis l'altra via d’alliberament de les seves emocions mentre fa la seva feina. Cada mes, quasi un Camp Nou sencer escolta les cançons de trap d'aquesta estrella amb clares influències de Drake. Amb 99.000 oients mensuals a Spotify, i tot i que moltes de les seves cançons són en holandès, el davanter arriba als 9 milions de reproduccions del seu principal hit, No love. Aquest mateix tema té més 15 milions de visualitzacions a YouTube.

Això són xifres, per fer-se una idea, superiors a les d'un grup de referència del pop català com Mishima, que té 2,5 milions de reproduccions de la seva cançó més popular a Spotify en 21 anys de carrera, quatre vegades més dels que acumula Depay, que només ha publicat un àlbum i va començar a gravar singles l'any 2018.

Traduït en calés, i sense poder fer un càlcul exacte per les múltiples variants amb què les plataformes monetitzen les reproduccions, Depay pot rondar els 100.000 euros facturats gràcies a les escoltes digitals de la seva música. 

Les lletres varien segons el seu estat d’ànim. Amb tot, seguint els tòpics del rap i el trap, en moltes aprofita per inflar el seu ego i exaltar els seus luxes fins al punt de caricaturitzar-los: “Tinc paper de vàter de pell de caiman i m'hi eixugo el cul”. En una altra cançó, fa un joc de paraules tot aprofitant que Messi sona igual que messy –desordre en anglès– per afirmar que no té cap ídol perquè “el món és un desordre, no Lionel?” En una altra entrevista a internet, de fet, dubta quan li pregunten qui és el seu ídol i després respon que és Simba, el protagonista d'El rei lleó. Memphis, que va ser criticat per adoptar una mescla de lleó i tigre durant la quarantena i que té un lleó enorme tatuat a l'esquena, deia que admirava “la història del rei que torna i reclama el tron” a la pel·lícula de Disney. Ha escollit el Barça per a la seva corona.

stats