Les desconnexions penalitzen un Barça que reacciona tard

BarcelonaBon partit, mala nit. El Barça va estrenar ahir el 2017 amb un còctel atípic, un joc dels infortunis que va traduir-se en una derrota davant l’Athletic Club al partit d’anada dels vuitens de la Copa del Rei (2-1). El resultat va confirmar, si encara no estava clar, que l’equip blaugrana no acaba de rutllar després de les vacances de Nadal. Ja acumula onze temporades sense anotar-se el primer partit de l’any. Dues desconnexions i la mala fortuna, també decisiva, van privar-lo de canviar l’estadística, que dibuixa un partit de tornada excessivament exigent tenint en compte l’esquema que va utilitzar Luis Enrique.

L’entrenador, amic de les planificacions, com va admetre dimecres, va apostar pel seu onze de gala. Ter Stegen va formar a la porteria i Umtiti va ser l’única novetat en el lloc de Javier Mascherano, cada cop menys indiscutible. Era el cavall guanyador i una contraposició ben nítida de l’alineació d’Ernesto Valverde. El tècnic va alternar els elements més determinants de la seva plantilla amb la correcció de la segona unitat. Sense la claredat col·lectiva que aporta Beñat, suplent, els lleons en van tenir prou amb la seva habitual agressivitat competitiva per marcar territori. Els culers van trigar quatre minuts a cuinar més de deu segons de possessió en camp rival. Una primera ocasió de San José, sol en un córner, justificava la seva superioritat inicial, construïda a partir d’una pressió sobre la pilota asfixiant.

La presència de Neymar

A diferència de les últimes actuacions, l’equip, començant per Ter Stegen i acabant per la línia ofensiva, va saber capgirar la dinàmica amb la pilota, el gust per sumar passades. Neymar, sempre amb permís d’Iniesta i Messi, va ser determinant. Gran part de les jugades dels blaugranes van portar el seu segell. El brasiler va mostrar l’espurna i un toc d’egoisme sensat inèdit durant el primer tram de temporada. L’equip l’havia trobat a faltar.

El seu rol és vital. Per qualitat, capacitat golejadora i capacitat de fixar oponents, per encarar porteria o posar pilotes filtrades. Amb una d’aquestes, Gerard Piqué va tenir el gol. El barceloní va estar a punt de treure petroli de jugar per enèsima vegada a ser davanter centre en una acció de contracop. La imatge del defensa tornant a la línia defensiva visitant va precedir la del mateix Piqué animant els seus companys després d’encaixar la primera diana de l’Athletic, a càrrec d’Aritz Aduriz.

Estratègies

El 20 va rebre gairebé al mig del camp, va conduir fins a trobar Raúl García, que li va tornar perquè l’empenyés de cap. Va ser el preu d’haver comès una errada al mig del camp en el moment d’organitzar la jugada. El Barça va recrear-se en l’infortuni i els bascos van fer sang marcant el 2-0. L’acció va néixer d’un servei de banda en contra. La pilota va passar d’unes mans blaugranes als peus d’Aduriz, que va assistir d’esperó a Williams perquè ampliés l’avantatge tres minuts després. Amb més oportunisme que rerefons tàctic, els de San Mamés encarrilaven tota l’eliminatòria, estranyament blanc-i-vermella.

Era el resultat que més els afavoria. Havien d’aprofitar el nerviosisme dels de Luis Enrique per acabar d’adormir el ritme. Una agressió amb el puny d’Aduritz al coll d’Umtiti reforçava el plantejament, de gat vell. Va ser la primera vegada que el francès, cada cop menys nen, treia caràcter vestint la samarreta blaugrana. Els cara a cara que van escenificar els dos futbolistes en cada acció de pilota aturada van copar el protagonisme de l’últim tram de primera meitat i es va cruspir el poc futbol que es jugava sobre la gespa. L’Atheltic se sentia com peix a l’aigua. Una acció de Neymar, omnipresent, va trencar l’harmonia. L’ex del Santos va entrar a l’àrea i va desfer-se de Xabier Etxeita, que el va interceptar amb la cama quan començava a fer-se un lloc per provar el xut.

El penal no assenyalat va acabar amb Iniesta, Busquets i Jordi Alba amb targeta groga i Leo Messi amb cara de pocs amics regalant a l’àrbitre una mirada de concentració superlativa. L’argentí volia justícia i la va trobar de falta directa. El Barça va aprofitar-se d’una nova genialitat del seu màxim golejador (24 gols aquest curs), que s’estrenava al torneig del KO. Gorka Iraizoz, mal ubicat, només va poder fregar el llançament, que posteriorment va tocar el travesser i va botar amb claredat dins del marc. Fernández Borbalán, ara sí, no va dubtar. Tampoc ho va fer quan va decidir expulsar Raúl García i Ander Iturraspe per doble amonestació.

Els de Valverde van entrar en una fase del partit en què intentaven frenar el Barça tant sí com no. La seva punteria, però, no estava afinada. Tot i el bon moment físic del trident, l’equip, com va afirmar Luis Enrique, no va ser capaç d’empatar el xoc contra nou futbolistes. Ni Paco Alcácer, que va tenir cinc minuts, va aconseguir-ho. Messi, superior a qualsevol panorama, va tancar el partit enviant una pilota al pal en l’última jugada. El seu gest de seriositat no va desaparèixer. Al Camp Nou podria tornar a tenir premi.