100 dies de travessa: del laboratori al mar

BarcelonaMotor encès, la botzina protocol·lària i una bateria d’indicacions, com una processó, moviment a moviment. Una grua hidràulica aixecava ahir el One Planet One Ocean de la nau principal del Barcelona Nàutic Center i el deixava sobre l’aigua per completar una part fonamental del procés d’avarament, fer l’acoblament pràctic de cada cargol. És una tensió excitant. Dídac Costa (Barcelona, 1980) s’ho mira amb les mans a la cintura. Té la feina de gairebé 11 mesos suspesa enlaire a uns dies de completar la qualificació de 2000 milles nàutiques per preparar la seva tercera Vendée Globe al novembre. Vol reafirmar (sense pretensions) la condició d’únic català a haver completat la volta al món, maratoniana, sol al timó “d’un Fórmula 1 dels vaixells”, com el defineix l’equip.

Dues mans i dos ulls per dominar una embarcació feta per volar, de 60 peus d’eslora i un pal de 28 metres d’alçada. La responsabilitat és estrictament individual des de la cerimònia de sortida a França. Té galons de capità sense tripulació. El barceloní no tindrà assistència en cas de patir un problema mecànic ni informació externa més enllà de la imprescindible que estipula la competició. Estarà sol enmig de l’oceà durant més de 100 dies, amb la seva capacitat de gestió i l’experiència de tota una vida entre onades. “Hi ha moments molt xulos i d’altres molt complicats. Les experiències bones són les que manen, ho compensen tot. És un esport que coneixes, en què entres i ja tens experiència. El més important és tenir el vaixell preparat, que te’l coneguis bé i que estiguis en forma. Has d’estar motivat per pair la pressió psicològica”, explica Costa a l’ARA.

El bomber de professió naturalitza un repte majúscul que porta la lectura tècnica i el camp emocional al límit. Dieta molt marcada, situacions climatològiques adverses i un sistema de son d’escenari bèl·lic, repartit en franges de 20 a 30 minuts per controlar el rumb del vaixell, en què es frega la fase rem cada vegada que sona l’alarma. És un límit molt concret, entre les necessitats primàries i la temeritat de confiar en excés en els factors externs, obligat a arriscar-se i fer-se seves les tempestes per amortitzar el vent. “Has de generar un equilibri. Has de tenir clar que el vaixell és gran i que, per tant, has de fer moltes coses. No només has de navegar. L’energia dels sistemes ha de ser la correcta, la informació meteorològica, que no hi hagi avaries -que n’hi ha i les has de reparar-, enviar vídeos i missatges per explicar què fas, etc. T’has d’anar organitzant en funció de les condicions i de com estàs. Has de ser flexible per reaccionar a què passa en tot moment”, explica Costa.

El moment covid-19

Enrolar-se en l’Everest de la vela és un projecte vital que remata setmanes d’incerteses per la pandèmia del coronavirus, amb ball d’espònsors, obligacions econòmiques i el taller a mig obrir. Dídac Costa ha treballat sol durant part de les jornades postconfinament per condicionar contrarellotge l’antic Kingfisher amb la companyia per moments d’una planta que ha sobreviscut en un petit test tota la cadena de muntatge. “Anem endarrerits, però anem pel bon camí. No sabíem si la regata es faria i les empreses van tenir dubtes de sumar-s’hi. A poc a poc tot s’ha anat aclarint amb molta feina que hem anat fent. Els tres mesos de confinament eren el tram més important de la preparació. Encara vam tenir sort que vaig poder estar treballant, amb un parell de persones més com a molt, quan normalment en venen fins a sis”, comenta. Les modificacions del vaixell, que celebra el seu 20è aniversari, s’han fet buscant guanyar velocitat punta i reduir el pes, renunciant a la funció de les derives a cada banda de la navegació. Ja és finisher. Ara en vol més. “Sempre intentes fer-ho el més ràpid possible. Acabar la Vendée de nou seria un èxit total, estaria molt content, però vull fer-ho millor. Hem tret pes i crec que el vaixell és millor”, assegura.