¿És possible convertir Ronald Koeman a la doctrina cruyffista?

BarcelonaEl Barça ha resolt l'enigma de la banqueta de cara a la temporada que ve. Ronald Koeman seguirà un any més al capdavant del primer equip blaugrana. L'entrenador holandès resisteix després de molts dies de debat intern i extern sobre la seva figura. El president Laporta i la seva junta, assessorats pels dos homes forts quant a planificació esportiva, Mateu Alemany i Ramon Planes, han acabat concloent que la solució més assenyada passa per mantenir l'actual tècnic. Acomiadar-lo amb un any de contracte pendent hauria costat entre 11 i 13 milions d'euros en concepte d'indemnització, una xifra molt poc sostenible. Aquest factor, sumat al consens insuficient que ha despertat Xavi Hernández, amb el qual els contactes no han sigut més que informals, ha resultat en la continuïtat de Koeman a canvi d'una reformulació contractual i del compromís de deixar el futbol especulatiu per abraçar decididament la doctrina cruyffista. 20 anys després del seu debut a les banquetes, l'heroi de Wembley haurà de revisar el seu manual per recuperar el crèdit. Serà capaç de fer-ho?

La pregunta és pertinent veient com ha anat la temporada, però també si es recuperen les veus consultades fa uns mesos, quan Bartomeu va fitxar Koeman. "Els seus equips no ataquen esbojarradament i se solen protegir contra els rivals més perillosos", deia Ronald de Boer, que reblava: "S'assembla més a Van Gaal que a Cruyff". Per la seva banda, Oriol Romeu explicava que el sistema preferit del preparador culer "és el 4-2-3-1" i admetia que apostava per "cedir la iniciativa quan els oponents tenien talent". Les premisses exposades s'han complert durant tota la campanya i no quadren amb l'estil de joc que Laporta vol per al primer equip masculí. El femení, per cert, ja fa temps que sí que el representa de la mà de Lluís Cortés.

La confiança reciclada de Laporta en Koeman desperta escepticisme en l'historiador Ángel Iturriaga, que veu complicat que el president del Barça aconsegueixi "imposar un ideari" en el qual l'entrenador actual "no creu". "Fa l'efecte que la nova junta està confiant en el criteri d'Alemany, que no té cap afiliació amb el cruyffisme malgrat ser un magnífic executiu", afegeix. Alemany, que en la seva trajectòria ha promocionat tècnics eminentment defensius com Héctor Cúper o Marcelino García Toral, era poc partidari de córrer riscos amb Xavi, que segons Iturriaga hauria sigut "una aposta mediàtica i coherent amb l'estil davant la impossibilitat de fer retornar Guardiola". L'historiador admet que la continuïtat de Koeman pot "destrempar" els socis que esperaven que Laporta restauraria el cruyffisme a la banqueta, però alhora vaticina que "el debat s'oblidarà si la piloteta entra des de principis de temporada".

Per la seva banda, l'analista tècnic del programa El Barça juga a RAC1, Marc Guillén, entén la supervivència de l'holandès com una "solució intermèdia en un moment de transició" que permetrà "la presa de decisions difícils des de dalt", però dubta pel que fa al llibret que aplicarà al camp: "Tot i que ha mamat el cruyffisme, no veig Koeman traient de cop punta a les superioritats numèriques, els diversos patrons d'atac o la posició dels jugadors, perquè no ho ha fet mai". En la mateixa línia, el tècnic Albert Rudé observa que Koeman ha viscut fins ara "allunyat" dels "famosos triangles o rombes de Cruyff", si bé deixa la porta oberta a una possible conversió "depenent de les eines que li concedeixin en el seu segon any a la banqueta". De fet, a banda de determinats perfils de jugador, l'extècnic del Pachuca i de l'Inter de Miami vaticina: "Necessitarà tenir algú que l'ajudi al costat per intentar inspirar-se en el Barça de Guardiola".

Pressió basada en les cames més que en la posició

Tant Guillén com Rudé posen també l'accent en la feina sense pilota. "Koeman va ser central amb Cruyff i per això és poc partidari de despullar la defensa. A part, treballa una pressió individual basada en tenir jugadors amb cames. Guardiola [cruyffista] és més de pressió zonal, de seguir la pilota en comptes del rival, una recepta que cal practicar moltes vegades i que al Barça no hem vist en tot aquest any", comenta Guillén, que dona per fet que Koeman "no serà l'entrenador modern, complex o recargolat que ara es pot arribar a trobar". En aquesta línia, Rudé concreta que el neerlandès ha disposat una pressió "oberta, frontal i sense orientar en funció del joc", molt més simple que els sistemes de recuperació que posen en pràctica Tuchel, vigent campió de la Champions, o el mateix Guardiola, finalista de la màxima competició. Aquest camí, més explorat per Bielsa, requereix una intensitat que, segons Rudé, ha buidat físicament jugadors com Pedri, que amb 18 anys s'ha fet un tip de córrer cap al seu camp en escenaris de transició.

El més cruyffista que s’ha sentit els últims mesos en relació a Koeman va sortir de la seva pròpia boca. “Els meus futbolistes sabran que el futbol és per disfrutar”, va deixar anar en la seva presentació. A les portes del seu segon curs, i després d'una primera campanya poc reeixida, Laporta li demanarà alguna cosa més que una declaració d'intencions.