Xavi: un comiat estrany, un soroll insuportable
BarcelonaEl comiat anunciat de Xavi Hernández, aquest llarg adeu que durarà mesos, et deixa el cos estrany. Per una banda, s'empatitza amb qui pateix. Per una altra banda, costa entendre el calendari escollit pel terrassenc. Costa imaginar que l'equip reaccionarà i aixecarà el vol, sabent que el tècnic marxa i qui sap qui ocuparà el seu càrrec. Els mesos vinents, el soroll sobre qui serà el pròxim entrenador arribarà a ser insuportable. Ja han aparegut més de quinze noms. Més d'un ja s'ha vist obligat a parlar per negar que vulgui venir al Barça. Amb el risc que fos filtrat, potser era millor dir al president Joan Laporta que la decisió estava presa i permetre al club treballar en un recanvi sense tant de circ al voltant ni tanta pressió.
Pensar que ara els jugadors s'endollaran és una moneda a l'aire. És una situació nova per a tothom i qui sap com reaccionarà l'equip. La sensació és que, ara mateix, el Barça ha quedat afeblit. Laporta deia que acceptava la proposta de Xavi, perquè és una llegenda, com venint a dir que en un altre cas no ho hauria permès. Ara tothom el mirarà a ell per veure si l'encerta amb el tècnic següent. I haurà de negociar amb tot Europa conscient de les necessitats blaugranes.
Xavi ha verbalitzat grans veritats sobre com arriba a ser de complicat treballar sota pressió, en una societat on el renec i l'insult s'han normalitzat. L'entenc. Ara bé, no pot fer el sorprès. Ja ho sabia, que el Barça era així. Que la societat era així. I que com, més amunt puges, més t'exposes. Encara que sigui injust, una vegada acceptes el càrrec de tècnic del Barça saps que et tocarà viure amb la crítica. És millor ignorar-la, perquè molts cops pots obviar el soroll de les xarxes i les tertúlies, no mirar què es diu de tu i demanar als teus que no t'ho facin saber.
Hi ha gent que se'n surt prou bé. Luis Enrique o Ernesto Valverde aconseguien fer la seva tant quan els anava bé com quan els anava malament. És una qüestió de caràcter, suposo. Xavi marxa sentint-se maltractat quan públicament el president sempre l'ha defensat, quan l'estadi mai l'ha xiulat i quan el primer any sencer de mandat la premsa el va acaronar. ¿Que hi havia gent pròxima a Laporta i periodistes criticant-lo amb força darrerament? Sí. Però amb aquests resultats, és ben normal.
Els presidents de govern, alcaldes, directors d'empreses i entrenadors de futbol ja saben que han de patir més pressió. Amb Xavi s'ha tingut prou paciència. Aquesta temporada menys, però també era una temporada on el club anunciava que es guanyarien títols i s'iniciaria una nova era. Si es generen expectatives, la gent se les creu. I després de la bona darrera temporada, aquesta, en comptes de créixer, l'equip s'ha trencat. El Barça és genial quan es guanya. Però és un infern quan es perd, com Xavi sempre recorda. Potser veient com anava l'equip, el tècnic ha entès que calia començar a enfilar el camí de sortida. Ha saltat del vaixell. A dins queda Laporta, obligat a fer un dels seus miracles per evitar el naufragi.
