Un fracàs explicat amb paraulotes

BarcelonaSempre cal mirar la part positiva de les coses. La lliga de futbol ja no haurà de fer acrobàcies amb el senyal televisiu per no mostrar els 15 segons de vaga de cames cansades dels seus futbolistes, que protestaven així per la decisió que un partit se celebrés a Miami. Fins ara ens mostraven plans de l'estadi fent servir un dron, o estadístiques, o un aficionat rialler a la graderia.

En aquest afer relatiu al Vila-real - Barça hi ha una mica de comèdia burlesca. Si fos viu, Lope de Vega en faria una bona obra en tres actes. En el primer, Javier Tebas intenta convèncer tothom d'emportar-se un partit a Miami, pressionant, discutint-se i seduint amb diners la gent del futbol. Tindria tocs de Bienvenido Mister Marshall, amb la promesa dels dòlars fent canviar d'opinió més d'un. El segon acte seria el del triomf de Tebas aconseguint el permís. Alguna escena memorable seria aquella on es planifica el viatge dels aficionats més veterans de tota la vida del Vila-real a Miami, gent de la Plana que ha treballat al camp i a les fàbriques de ceràmica, sense anar molt lluny, que de sobte s'imagina fent les Amèriques. I el tercer acte veuria com cau tot el castell de cartes, amb un comunicat just quan el Vila-real està jugant. Amb el president del club groguet dient paraulotes a la llotja, Laporta intentant entendre què passa tot baixant de Montjuïc i Florentino Pérez acaronant un gat negre, satisfet.

Quina imatge, tot plegat. Molts dels qui afirmen que cal modernitzar i millorar la Lliga formen part del problema. Gent amb tanta intolerància a la crítica que amaguen les protestes dels jugadors i les pancartes dels aficionats contra els horaris, i intenten que no es parli de crítiques als gestors del joc. Gent que ja es veia amb un partit a Miami, però ara ha de gestionar un fracàs que, siguem sincers, la major part del món del futbol ha aplaudit. Perquè en general, a pocs els agradava la proposta. És ben cert que podia donar diners, però trencar la simetria del calendari, deixar l'afició local sense poder anar al camp i anar venent-ho tot no em sembla una bona idea.

Es tracta de córrer el risc de perdre i enfadar els aficionats fidels, amb la promesa de sumar més clients i espectadors llunyans. Havies de vendre aquest partit com un èxit i, de sobte, tens una comèdia amb un comunicat nocturn. I un pam de nas. Més que buscar diners a l'estranger, potser s'hauria de pensar com reformular el futbol local des de dins, sense tenir totes les aficions emprenyades.