El Girona converteix els escèptics en fidels creients (3-1)

GIRONANo feu plans per a dissabte vinent a les 18.15 h, perquè el Girona, que ja és setè després de superar la Ponferradina al camp i a la classificació (3-1), visita l’estadi del Rayo Vallecano, el sisè classificat a tan sols tres punts i un duel pendent. Els càlculs són senzills: si el Girona guanya dormirà provisionalment en llocs de play-off perquè es farà seu el goal-average particular. Per fregar-se els ulls.

Els blanc-i-vermells no han reservat cap peça. Tampoc era el dia adequat per fer-ho, sabent que qualsevol mínima opció de convertir el play-off en realitat exigia superar tot un rival directe. Fidel al seu 3-5-2, Arnau Martínez ha repetit, i a dalt Francisco hi ha posat els tres tenors: Samu Saiz, Stuani i Sylla. Tot i que el cor demanava sortir com si el partit durés cinc minuts i no 90, el conjunt gironí ha preferit tenir paciència. A la Ponferradina ja li ha anat bé, que tot plegat anés madurant. De fet, si a algú li servia l’empat era a ells; el Girona no s’ho podia permetre.  

Els gironins han tingut tantes ganes de guanyar que no es podien quedar amb el neguit de no haver-ho intentat. Qui fa el que pot no està obligat a més, diuen els entesos. I en això estaven, fent malabars per triangular jugades ràpides i efectives. Els ha faltat precisió en molts moments, però no voluntat. Si no era una cosa era una altra: un mal control, un xut defectuós, arribar unes dècimes de segons abans... Liderats per un Samu Saiz que per fi sembla ser Samu Saiz, les ocasions han anat caient pel seu propi pes. La més clara ha sigut de Franquesa, que amb tot a favor seu ha rematat als núvols. I un xut del mateix Saiz que s’ha perdut per damunt del travesser.

Stuani, el cinquè màxim golejador de la història

El que compta és que la línia ascendent del Girona és una evidència. Perquè si fa no gaire els partits eren una tragèdia, ara com a mínim són entretinguts. Els de Montilivi han sumat 11 dels darrers 15 punts i l’equip competeix. De fases, però, n’hi ha de tots els colors: la Ponferradina ha reaccionat i després d’un tímid intent de Valcarce rebutjat per Juan Carlos, un perillós cop de cap de Juergen ha sortit fregant el pal. Si algú s’atreveix a pensar que els gironins seran els únics amos sigui quin sigui el partit que juguin, és que no ha après res dels últims anys de l’entitat. Però encara és més greu no conèixer el potencial de Cristhian Stuani, que continua sent el més bo de tots malgrat no viure el seu millor curs. Que segueixin dubtant, els escèptics. Al límit del descans ha aprofitat una deixada de Saiz per convertir-se en el cinquè màxim golejador de la història del club. Poca broma.

La segona part encara amagava una gran sorpresa: l’obra d’art de Samu Saiz que, després de combinar amb Stuani, ha enviat la pilota a l’escaire per deixar el partit més que encarrilat i l’autoestima fent-se un fart de ballar. La Ponferradina pràcticament no ha ni replicat, tret d’un llançament al pal de Yuri, i ha maquillat el resultat amb un gol al descompte. Minuts abans també en faria un Stuani, de travesser. La cirereta l’ha posat Bustos, que s’ha tret de sobre un pes immens perquè encara no s’havia estrenat a la Lliga. Tots els companys han sortit corrents a abraçar-lo, com si el gol fos d'ells. Detalls que fan gran un vestidor. Feia temps que el Girona no se sentia així d’eufòric. La il·lusió, quan arriba, no té aturador. I ara mateix desborda desig. De posar fre, ni parlar-ne.