Entrepà de sorra del Girona a Getafe

GironaDe les 10 jornades disputades fins ara, el Girona ha estat cuer en 8, ha viscut en descens en 9, i l'única ocasió que ha estat fora de la línia vermella va ser en la primera jornada, i per goal average, perquè va perdre. "Mirant la classificació, no hi ha per on agafar-nos", explicava un resignat Míchel Sánchez abans de la derrota al Coliseum, decidida per Mario Martín i Borja Mayoral a la segona part (2-1). Si no passa res estrany, serà últim per novena ocasió en onze jornades.

Altre cop apàtics i sense capacitat de desequilibri, davant d'un Getafe desagradable però que compleix el seu pla peti qui peti, van allargar la fluixa imatge oferta a la Copa, en què el Constància, un equip de la cinquena categoria, que competeix per sota del filial gironí, els va posar contra les cordes i els va enviar a la pròrroga. Es respira poca confiança i això es transmet en cada control, en cada desmarcada i en cada duel. Passades senzilles que abans es feien sense mirar, ara no arriben a lloc.

Ounahi o Joel Roca són dels pocs futbolistes que encara s'atreveixen a fer coses diferents, però ningú no els acompanya amb continuïtat. Esporàdicament, Vanat, que va fallar un u contra u amb 1-0, ja ensenya detalls. A vegades, Iván Martín ja genera una superioritat amb sentit. O Bryan Gil fa una cursa perillosa per la banda. Però la tònica general no és bona. Fins i tot homes com Tsygankov semblen altres persones. Ja no té res a veure amb aquell futbolista que explotava la seva imaginació. Se'l veu moix, a la gespa. Com si enyorés temps millors.

Els més golejats de la Lliga

Es poden comptar amb els dits d'una mà, i en sobrarien, les vegades que el Girona va posar a prova Soria, el porter local. Més feina, però tampoc excessiva, va tenir Gazzaniga a l'altra àrea, especialment a l'inici de la segona part. Era un partit de 0-0 o, com a molt, una victòria mínima per a qui tingués la delicadesa de col·locar la pilota al fons de la xarxa més cops. Això és el que va passar: una falta lateral evitable, posada perfecta per Milla (de debò que a l'estiu ningú a Montilivi no podia fitxar un creador d'aquest perfil?), va ser aprofitada per Mario Martín. Era l'1-0. Però en els minuts finals, Mayoral va fer el segon. Stuani retallaria les diferències en el descompte, de penal. La sagnia defensiva blanc-i-vermella és un altre dels grans problemes, ja que és l'equip més golejat de la categoria, amb 24 gols.

La situació desespera, perquè el que necessita el Girona és guanyar i sortir de baix d'una vegada per totes. El més irònic de tot és que si s'agafa la classificació, començant per la jornada 4, la primera amb el mercat d'estiu tancat, el Girona estaria fora del descens. Així que aquest és el càstig amb el qual han de conviure per no haver fet bé la feina, perquè la Lliga va començar a la jornada 1 per a tots els equips menys per a ells. Perquè ningú no nega la reacció actual: en les cinc jornades anteriors, només havia patit una derrota, en el temps afegit i contra el Barça. Però va a remolc, i això pesa.