“Portu no sabia el sexe del seu fill i jo sí per fer-li la festa”

Girona“Sempre els pregunto el mateix: Quina és la festa dels teus somnis? Què és el que vols? I el dia indicat, la resposta se’ls fa realitat”, explica Núria Masgrau, una barcelonina establerta a Banyoles que s’encarrega de la creació del concepte visual i el disseny d’esdeveniments 100% personalitzats. Entre els clients, “alguns ja amics”, s’hi troben diferents esportistes d’alt nivell, com alguns futbolistes de Primera. “L’únic que faig és transformar les seves idees perquè puguin viure un moment irrepetible amb els seus éssers estimats”, afegeix. Encara que sembli que alguns viuen en un món diferent, ells busquen el mateix que busquem tots: la felicitat en els petits detalls.

Fa només quinze anys, la seva vida era completament diferent. “Treballava a una escola, on donava psicomotricitat, però la decoració i la creativitat m’havien mogut des de petita i em vaig formar. Vaig començar fent les celebracions dels meus fills i als convidats els flipava el resultat. Així que van demanar-me organitzar les seves. Al principi era un hobby, només ho feia com a un favor. Fins que la Sílvia, una bona amiga, va animar-me a dedicar-m’hi i vam muntar l’empresa N&S Esdeveniments”, valora, satisfeta.

“A casa som uns fanàtics del futbol. El meu fill, en Roger, m’insistia que molaria molt treballar amb un jugador. Em va dir que ho provés amb en Marc Muniesa, que en aquell moment estava al Girona. Però jo no tenia ni idea, de com apropar-m’hi. I el vaig obrir per Instagram, per proposar-li organitzar la festa del primer aniversari d’en Pau, el seu fill. Quan em va contestar, va ser com un rebombori. No m’ho podia creure”, continua Masgrau. “Reconec que vaig anar a la cita amb por. No sabia com serien. Potser em farien sentir malament o petita. I què va, em va sorprendre molt positivament. Van ser un encant, ell i la Sara, la seva dona. Em van donar llibertat absoluta, em van fer sentir en un núvol. Tot va anar sobre rodes: els va agradar, van fer difusió i van recomanar-me a gent del seu entorn. Allà va ser quan la pilota es va fer grossa, em va explotar a la cara i vaig entrar en xoc”.

Generar confiança i vincle

Admet que els futbolistes “m’han donat un nom i altaveu, però no tots els meus clients ho són, ni ho fan públic, ni juguen al Girona, i tenen el mateix valor. Hi ha gent que no va penjant el que fa a les xarxes socials, i és lícit. La meva feina és tractar-los a tots de la mateixa manera, fer-los sentir a gust, que no tinguin maldecaps i que els emocioni el desenllaç”. El catàleg de l’empresa, a gust del consumidor, entre els quals hi ha jugadors de bàsquet, pilots de motociclisme o entrenadors personals, inclou diferents proveïdors de màxima confiança. “És important cuidar els detalls i buscar perfecció”.

Masgrau assegura que “com més conec a l’altra persona, més personalitat té l’esdeveniment. Busco que quan la gent entri a la festa, reconegui que la festa és d’aquella persona. I això implica moltes converses, entrar a casa seva, generar una relació de confiança i un vincle. Per buscar l’essència de cadascú, cal conèixer amb qui tractem”.

Revelacions de sexe

La intimitat arriba a punts molt intensos. “He tingut l’honor d’organitzar revelacions de sexe. Ho vaig fer amb la criatura de la Judith i en Portu, per exemple. Un dia el ginecòleg em va trucar per dir-me què seria, perquè jo pogués posar dins del globus el color blau o el rosa. És a dir, en Portu no sabia el sexe del seu fill i jo sí per fer-li la festa. És molt fort. S’enganxava al meu darrere, demanant-me si tindria un nen o una nena, que no li ho confessaria a ningú. Jo li responia, ‘com vols que t’ho digui?’ ‘Què vols, que la Judith no em truqui mai més?’. Quan van conèixer que era un nen, van embogir d’alegria. Compartir aquell instant i veure les seves cares va ser preciós”.

També té un fort lligam amb Samu Saiz i Elena Milla. “Amb ella hem tingut xerrades molt maques, de tot plegat, del seu camí. No podem oblidar que la gran majoria no són d’aquí i l’única família que tenen és la del futbol. Les amigues de les noies, són les parelles d’altres futbolistes de l’equip. Es mouen en un cercle petit en què, com a molt, també hi ha les mares dels companys de classe dels seus fills. Ens equivoquem, quan encasellem als altres. El que es veu des de fora i el que és, un cop a dins, no té res a veure”. Masgrau defineix els esportistes d’alt nivell com a “casolans i familiars; si no fossin així, no podrien gestionar el fet que avui són aquí i demà allà, o haver de moure constantment els nens de l’escola perquè el pare ha canviat d’equip. No és fàcil, això”.

A casa dels Masgrau també han sacsejat una mica els sentiments futbolístics. “Tots érem del Barça, però amb l’ascens del Girona, el meu home, en Miquel, es va fer soci i ara és blanc-i-vermell. En Roger, que es diu així per en Roger García Junyent, imagina’t si som culers, li recrimina que és un giracamises”, confirma l'empresària, orgullosa d’una vida que l’omple a més no poder. “No m’hauria imaginat mai que em dedicaria a allò que em fascina. És molt bonic, la veritat. I màgic”, finalitza.