L'acarnissada batalla per controlar el futbol català

Barcelona"Deu ser molt gran el poder que atorga governar, ja que són molts els que aspiren a fer-ho", deia Voltaire. La pugna per veure qui mana a la Federació Catalana de Futbol (FCF) ha deixat escenes pròpies de sèries de ficció com Joc de trons. "Tot el que hem muntat durant aquests anys... i tot per un lloc de poder", manifesta a aquest diari Àlex Talavera, un dels tres candidats inicials a les eleccions a la presidència. Celebrades el maig del 2022, van haver de ser repetides després que es detectessin 175 vots nuls, irregularitats denunciades pel mateix Talavera, segon a només 26 vots de Joan Soteras, primer a la votació. La repetició, celebrada aquest febrer, tornava a tenir el mateix guanyador. L'equip de Juanjo Isern, segon en la segona votació, ha presentat proves al Tribunal Català de l'Esport (TCE) que tornen a enterbolir el procés electoral.

Amb un 57% dels vots (503), Joan Soteras tornava a ser elegit com a president de la FCF, superant Juanjo Isern (335 vots) i Pep Palacios (12 vots). "Crec que hem demostrat que el futbol català ens vol a nosaltres, per poder acabar amb la corrupció que hi havia", deia llavors Soteras, que acusava Isern de voler entrar a la FCF per la porta del darrere. "Hem aconseguit menys vots perquè molts clubs no hi han pogut participar", afirmava Isern. Les eleccions, celebrades en dilluns, impossibilitaven a molts dels votants exercir el seu dret, en el que consideren un procés electoral en què presumptament s'afavorien els interessos del candidat Soteras, que ja era president i aspirava a revalidar el seu mandat.

Si el TCE accepta el recurs, terceres eleccions a la vista

Segons els documents aportats al TCE per l'equip judicial d'Isern, als quals ha pogut accedir aquest diari, s'haurien perpetrat diverses accions per part de la candidatura de Soteras que podrien ser il·legals. Una d'aquestes accions està relacionada amb una presumpta falsificació documental. "A través de pressions i tractes de favor a alguns clubs, Soteras aconseguia els seus vots", afirma Isern. En altres casos, comenta, optaven per la via directa. "El TCE demanava per a aquestes segones eleccions un paper on es validés el dret a vot. El problema arriba quan Soteras va al notari i s'atorga actes al seu nom, al·legant que els clubs li han donat plenes facultats per fer-ho", expliquen des del seu equip, que denuncien que 171 vots van ser emesos a través d'aquestes actes notarials irregulars. També apunten que els 21 clubs que no complien amb els requisits per votar ho van fer a favor de Soteras. "El fet és que ells posen més dificultats als seus rivals per votar, i moltes més facilitats perquè els votin a ells", afirmen des de l'equip jurídic.

El recurs més clar, segons afirmen, és el que presenten respecte a la inelegibilitat de Soteras. En el moment en què el TCE va ordenar repetir les eleccions, el llavors president electe no va nomenar una comissió gestora. Tot i que el tribunal havia establert un límit de 24 hores el dia 12 de gener per deixar el càrrec, Soteras s'hi va mantenir fins al 29, i era al mateix temps president i candidat a les eleccions. "Es va aprofitar dels seus privilegis comandant la FCF per utilitzar recursos en la seva campanya", diu Isern. "Penso que aquí s'han equivocat, i és un aspecte que pot tenir conseqüències", reconeix Talavera.

Per la seva banda, fonts de la FCF han deixat clar a aquest diari que no donen cap mena d'importància a aquestes notícies que tot just transcendeixen ara, dos mesos després de les eleccions. "Creiem que no són més que mecanismes per desestabilitzar la nostra candidatura", afirmen, mentre apunten que continuaran enfocats a treballar per millorar la situació del futbol català. Amb tot, el mateix Soteras oferirà explicacions aquest diumenge en roda de premsa.

El problema principal, la guerra entre dos bàndols

En el cas més optimista, des de l'equip d'Isern demanen que es tingui en compte la segona candidatura amb més vots, la seva, per entrar a govern. L'altra opció en cas que es tingués en compte el recurs seria un escenari ja conegut, posant les urnes per tercera vegada. Fonts jurídiques apunten que la decisió se sabrà en no més de tres setmanes. "Ells només volen entrar a la federació, sigui com sigui", diu Talavera. El ja expresident del Cornellà assegura que és víctima d'una situació dantesca, presumptament orquestrada pels que ara denuncien Soteras. "Darrere la candidatura d'Isern hi ha Andreu Subies, expresident de la FCF, que manté una guerra amb Soteras per recuperar el poder. Per culpa d'això fa anys que no es parla de futbol", rebla.

La de Talavera semblava l'única proposta que podia fer front a Soteras, però no va poder presentar-se a les segones eleccions. "Vaig quedar segon i en Juanjo tercer. Vam trobar que unir-nos era el més lògic per guanyar. El problema ve quan, en una reunió, Isern apareix de la mà de Subies. Jo no acceptava les seves condicions i ells em van amenaçar dient que, si no ho feia, gent del meu equip dimitiria i no em podria presentar. I dit i fet", denuncia a aquest diari. Isern, per la seva part, nega qualsevol vincle amb Subies, que està imputat per corrupció i malversació de fons. "És una bogeria. Jo soc acusació popular en contra de Subies en el cas Soule", argumenta. I afegeix: "Aquestes deu persones de l'equip de Talavera van marxar quan van saber que tenia un pacte amb Soteras". L'excandidat nega aquesta afirmació, que només afegeix més terbolesa a la gran batalla per controlar el futbol català.