Lluitar per la glòria després de perdre-ho tot per culpa d'una gotera

PequínTenia la temporada planificada, però una gotera ho va capgirar tot. Marina Tomàs, patinadora de la modalitat de dansa i xou petit al club Patinatge Artístic Figueres, es va lesionar a inici d’aquesta temporada a l’entrenament oficial del primer campionat de solo dance: “Al pavelló hi havia una gotera i vaig relliscar. El primer que em va passar pel cap va ser: aixeca’t, que els minuts de l’entrenament van passant i no tens temps per perdre. Però quan ho vaig intentar i vaig veure que el peu no em responia, vaig ser conscient que la situació era greu i aquell dia no podria competir. Vaig entrar en xoc”, explica la patinadora.

Un cop al metge, va saber que s’havia trencat el peroné i el lligament deltoide del turmell. Tot i això, la Marina assegura que el més complicat va arribar uns dies més tard, quan el seu cap va anar acceptant la temporada que li esperava i tot el que comportaria aquesta lesió, que arribava a principi de curs. “Va ser més dur a nivell psicològic que físic. Vaig entrar en bucle. Sentia que el patinatge era una part de la meva vida. Les meves emocions anaven lligades a com sortia l’entrenament aquell dia. Llavors, si no hi havia entrenament, estava al pou”, reconeix Tomàs.

Malgrat tot, la figuerenca va adonar-se que no afrontava sola la situació. “Em vaig sentir molt acompanyada. En certs moments notava que la meva família ho passava pitjor que jo. Els frustrava no poder fer res”, admet l’empordanesa. Més enllà dels de casa, la Marina també es va recolzar en el seu equip: “El seu suport va ser la llum. Van fer que jo sentís que continuava formant part del grup, tot i no poder trepitjar la pista el dia de les competicions”, recorda. Aquesta sensació li va provocar una gran motivació, perquè seguia anant als entrenaments i estava igual d'il·lusionada que les altres temporades. “Els dies de campionat em despertava amb el mateix entusiasme que quan podia ser a la pista patinant. També confiava plenament en ells. Estava nerviosa, però sabia que ho donarien tot”, afegeix.

El suport del seu entorn va ser fonamental en un procés de recuperació molt ràpid, inferior als quatre mesos. Tanmateix, la disciplina i les ganes de tornar a la pista de la Marina van ser igual d’importants: “Vaig intentar no parar mai, feia exercicis a casa amb la cama enlaire i quan em van deixar caminar sempre vaig preguntar al metge quin era el límit. Si em deia 500 metres, feia 500 metres. Ni més, ni menys”, assegura. La Marina és una persona que es guia molt pels reptes. Necessita donar el millor de si mateixa, marcar-se objectius i sentir aquella satisfacció enorme quan els compleix. I amb la lesió no va fer menys. Quan els professionals li van permetre anar a córrer, ella hi va anar, amb l’objectiu de recuperar la millor forma possible abans de tornar-se a cordar els patins. Els companys portaven molts entrenaments acumulats i no es volia quedar enrere.

Complir un somni a Pequín

Al principi, quan es va lesionar, Tomàs comptava perdre’s tot el curs. En el patinatge artístic una temporada té cinc grans competicions: un open –dividit en dues semifinals en el cas dels xous –, un campionat català, un campionat espanyol, un Europeu i un Mundial. Era impossible estar recuperada i al seu màxim rendiment al mes de maig, quan es disputava l'Europeu a Saragossa, així que donava la temporada per perduda perquè el PA Figueres mai s’havia classificat per a un Mundial. Però aquest any, per primer cop a la història, el club ho ha aconseguit. I la Marina hi ha pogut anar: “Quan ho vaig saber vaig tenir sentiments contradictoris: per una banda, em feia una mica de respecte pensar que potser no me l’havia guanyat tant com ells, però per l’altra, pensava que tot i que fos d’una forma diferent jo també havia format part de l’equip”, explica.

Per a la patinadora, els mesos previs a la cita a Pequín, que tindrà lloc aquest dijous a les 10.30 h, han requerit molta preparació mental. “A mesura que competeixes als campionats vas pujant graons a poc a poc. Però jo, de cop, els he de pujar tots. Psicològicament no hi estàs preparat, és com tirar-te a la piscina”, reconeix. Per fer front al vertigen que li provoca la situació, ha treballat per sentir-se segura amb la feina feta i ha confiat en l’equip. Tot això combinat amb hores interminables a la pista, buscant la perfecció en cada entrenament.

Per a molts patinadors aquest campionat és l’últim de l'any, però per a ella serà el primer. I té clar que vol superar-se: “No puc parlar d’objectius de classificació, perquè això depèn dels altres, però vull clavar el disc, sortir molt satisfeta amb el resultat i, si més no, lluitar per les primeres posicions”, confessa Tomàs. Repte anotat. Aquesta setmana se sabrà si la patinadora pot afegir un nou tic a la seva llibreta d’objectius. Per ara, però, es pot assegurar que la temporada que semblava perduda ha acabat amb un debut mundial als 23 anys.