L'avi català capaç d'anar d'Europa a l'Àfrica nedant

BarcelonaJosep Farré (Barcelona, 1946) tornarà a ser aquest dissabte el nedador més veterà en participar en un Campionat d’Aigües Obertes. Ja ho va ser el mes d’abril passat a Eivissa en el torneig estatal. Ara repetirà la fita a Tarragona amb l’objectiu de fer els tres quilòmetres en un temps pròxim a l'hora. “Ja fa molts anys que no tinc com a objectiu millorar les marques, a l’inici els feia en uns 50 minuts, però amb els anys és normal anar perdent velocitat i força”, explica en una conversa amb l'ARA. Als Campionats d’Espanya del mes d’abril va fer la travessia en una hora i dos minuts.

Als 79 anys encara té les ganes de continuar competint. La natació, tot i que mai s’hi ha dedicat professionalment, sempre ha estat la seva forma de vida. Va començar als dotze anys amb una travessa pel Port de Barcelona i des d’aleshores mai s’ha aturat. El 2023 va ser molt especial per a Farré. En poques setmanes es va proclamar campió del món d’Aigües Obertes en la categoria màster a Fukuoka (Japó) i es va convertir en la persona més veterana en travessar l’estret de Gibraltar (una aventura que ha repetit en tres ocasions). El barceloní recorda que la calor li va donar un cop de mà a terres japoneses. “Aquell dia estàvem a uns 34° i l’aigua devia estar al voltant dels 30 graus amb molta humitat. Els meus competidors estaven acostumats a nedar en temperatures més suaus, mentre que jo a Lleida havia estat entrenant amb molta calor”, recorda.

Tot i els èxits, Farré mai s’ha volgut lligar a cap marca per tal de tenir més llibertat i poder fer els reptes que a ell li venia de gust en cada moment. Precisament, afirma que aquesta és la clau per continuar nedant amb quasi 80 anys. “Per poder competir durant molt temps és important no marcar-se objectius que no pots arribar a aconseguir. Si busques una meta que no podràs assolir et lesionaràs i acabaràs defraudat per no arribar a on volies. És millor anar fent sobre la marxa”. A banda d’aquesta llibertat, per al nedador també hi ha tres potes clau en aquests anys: la salut, l’economia i la família. La primera és imprescindible per poder competir. Els diners també són clau perquè al ser amateurs les despeses van a càrrec del participant. Finalment, també destaca la importància de l’entorn: “Si la dona o el fill tenen algun problema, ja no pots anar als tornejos”.

Ara bé, mai s’ha plantejat dedicar-se exclusivament a la natació. “És un esport que no et donarà per viure i jo he vist bons nedadors que es van dedicar a fer d'entrenador i passaven vuit o deu hores a la piscina entrenant amb els cursets, organitzant coses al club. Es van cansar d’estar dins de la piscina i no van entrenar ni van ser nedadors mai més. Una cosa és la feina dins de l'esport i l'altra és practicar-lo. Si fas totes dues coses jo diria que arriba un moment que són incompatibles”. “Jo tenia molt clar que el primer era la feina, perquè al final els cèntims que podia cobrar a final de mes era el que em permetia anar a les travessies o als campionats”, confessa.

Farré agraeix també la generositat del CN Lleida. Tot i no ser-ne soci, el club del Segrià li va obrir les portes perquè es pogués entrenar. “Ara ja no m'entreno amb ells perquè soc més lent i estic al CN Sícoris pel meu compte. Jo mateix em dissenyo la rutina i la vaig canviant en funció de la prova en la qual competiré”, explica un Farré que entrena uns quatre o cinc dies a la setmana en què recorre entre 1.800 i 2.400 metres en una hora i mitja. Tot i estar jubilat, la feina continua ben present. “Al cap d’un temps de deixar el lloc de treball, van haver de fer algunes modificacions tècniques i em van demanar ajuda. Puntualment, els dono un cop de mà”, explica. També ha sortit de l’aigua. Quan es va mudar a Lleida va entrar amb la seva dona Regina, nedadora del CN Lleida, al centre excursionista de la ciutat. Això els ha permès fer rutes d’espeleologia, i una vuitantena de descensos de barrancs. Fins i tot ha travessat el Pirineu en diversos anys. “Són objectius que et vas traçant durant la vida i que et van omplint”, afirma.

De la Fabra i Coats a Lleida

Lligat sempre al CN Sant Andreu, l’any 1978 es va mudar de la capital catalana a Lleida per muntar una fàbrica. Els inicis van ser en una piscina descoberta a la Fabra i Coats, una antiga empresa de tèxtil al barri de Sant Andreu on treballava el seu pare, Jaume, que s’encarregava de cuidar la part esportiva pels empleats. Va ser el seu pare qui va introduir Josep Farré al món de la natació. Amb la fundació del CN Sant Andreu el 1971, l’empresa va permetre als treballadors marxar al club barceloní, on hi havia una piscina coberta i podien entrenar durant tot l’any i no els tres o quatre mesos que tenien a la Fabra i Coats.

67 anys després de completar la primera travessia al port de Barcelona i amb milers d’experiències al seu historial, Farré continua reivindicant aquelles coses que cal millorar. El nedador barceloní reclama que les travessies d’Aigües Obertes també incloguin categories separades per als veterans. “N’hi ha moltes que acaben als 60 anys, on s’agrupen tota la resta de competidors. A l’hora de les classificacions una persona de 79 anys competeix contra una de 61”, denuncia. Un fet que als campionats nacionals, estatals o internacionals sí que està ben reglamentat. “Si som pocs, som pocs. Quan jo tenia 60 anys no érem gaires i ara ja són vint o trenta”, conclou Farré.