El moment de cobrar-se un deute històric

BarcelonaLa progressió que està fent el grup gran de xou del CPA Girona aquests anys ha estat espectacular. Tot just en fa nou que van tornar a apostar pel grup gran de xou al club. El 2010 eren setenes d’Espanya i aquest 2018 han aconseguit ser campiones estatals després de superar per primer cop el CPA Olot en una ajustada votació. “El 2015 érem quartes a Catalunya i terceres del món, a Cali. Va ser brutal. El fet d’haver anat pas a pas, de veure l’evolució, ens ajuda a valorar-ho més”, indica Nuri Soler, l’entrenadora del grup gran de xou gironí. La seva ajudant des de fa dos anys, Júlia Vallverdú, afegeix: “No ens hauríem imaginat mai arribar fins aquí, arribar a superar un Olot, ni abans un Masnou o un Reus. Els veiem com uns déus. Ells eren els que estaven al podi, nosaltres sempre acabàvem quartes”.

Però el 2015, després de sortir de les fronteres i ensenyar la seva feina al món, tot va canviar. Avui, al pavelló Barris Nord de Lleida, tindran una nova oportunitat d’aconseguir superar el seu repte pendent: un metall a l’Europeu. Han aconseguit tres medalles als campionats del món (dues plates i un bronze), però a l’Europeu el podi se’ls resisteix. “Hi hem anat dos anys i hem acabat quartes. Les ganes de medalla són tremendes. Som conscients que hi torna a haver l’Olot, el Masnou, equips italians molt bons... anem a totes. L’Europeu és molt xulo. El fet de ser a Lleida, on tindrem la nostra gent, serà màgic. Ja els hem dit a les nenes que anem a passar-ho bé”, diu Nuri Soler.

Aquest any competeixen amb Estic aquí, en què fan participar el públic buscant el Wally. “Volíem fer un grup juvenil i volia fer una cosa una mica més infantil. Finalment, aquest grup no va tirar endavant i m’agradava molt la idea de fer que el públic hi participés buscant el Wally... i vam dir «I per què no? Vinga, atrevim-nos-hi», i ha funcionat”, explica l’entrenadora gironina sobre com va tenir la idea de muntar la coreografia. Aquest dissabte (18.00 h) tornaran a tenir al davant el CPA Olot de Ricard Planiol i Ester Fàbrega, amb la seva coreografia Sense opcions ; el Masnou, amb Sacrifici ; i els equips italians, que sempre planten cara.

Viure-ho des de fora

Júlia Vallverdú tornarà a veure la competició des de fora de la pista. Fa dos anys que ajuda la Nuri Soler en les tasques d’entrenadora. Patinava al xou des del primer any, però per temes de feina va decidir deixar-ho perquè era molt difícil compaginar-ho tot. “Fa dos anys, la Nuri estava embarassada del seu segon fill i coincidia amb les etapes de la competició, i em va demanar d’ajudar-la i substituir-la durant l’embaràs”, explica. Però la seva relació ve de molt més enrere. Vallverdú està al club des dels sis anys i va ser la primera alumna de Soler quan entrenava individual.

“Hi ha dies que trobo a faltar estar a dins. La sensació de patinar en un pavelló ple és increïble. Però estic fent el doctorat en medicina translacional a Barcelona i el fet de tenir un peu sempre en aquest pavelló, encara que sigui diferent, em fa estar molt contenta”, reconeix. Per això es passa gairebé tota la setmana a l’AVE. Puja a Girona cada dimecres i, després, els caps de setmana. “Per a mi és molt difícil estar a Barcelona i, un cop he acabat la feina, tenir temps d’arribar al tren per pujar i ajudar la Nuri a muntar”, explica. Totes dues reconeixen que s’haurien d’organitzar i repartir-se tasques, però a l’hora de la veritat les ganes les fan estar-se a la pista les hores que calgui. “De Nadal fins al maig no tens res més que patinatge, però jo no em plantejo la vida sense això. I quan arriba un campionat entens per què fas els esforços que fas”. Avui tornaran els nervis previs als cinc minuts de pista i les dues entrenadores creuaran els dits perquè tot surti bé i el club aconsegueixi, per fi, un podi a l’Europeu.