Neymar, l’esperat tercer graó del podi de la Pilota d‘Or

BarcelonaAbans que ahir la FIFA resolgués els tres finalistes de la Pilota d’Or 2015, ja es donava per fet que Leo Messi i Cristiano Ronaldo es mantindrien al podi de Zuric, tal com passa des del 2011. L’únic que faltava per resoldre era qui els acompanyaria a la gala del pròxim 11 de gener, i entre tots els candidats filtrats fa un mes n’hi havia un que s’elevava clarament per damunt de la resta: Neymar. I ahir el migdia el brasiler del Barça va rebre la confirmació que serà ell, i no el seu company Luis Suárez -que era l’altre gran aspirant a fer de tercer -, qui acompanyarà als altres dos golejadors.

La irrupció de Neymar en la lluita pel guardó individual més prestigiós del futbol actual no va sorprendre a ningú, especialment en aquest moment dolç de la temporada que viu l’ex del Santos, que ha agafat una posició protagonista en els principals aparadors mundials arran de la lesió de Leo Messi. En tot cas, el morbo de les hores prèvies a la resolució era fins a quin punt podia penalitzar a Cristiano Ronaldo el seu any en blanc al Reial Madrid. Si la FIFA es decidia a fer pesar més a la balança els títols que els registres individuals hauria pogut ser l’uruguaià Luis Suárez -decisiu en el triplet del Barça- qui es colés a la festa suïssa.

Criteris mòbils

Però la realitat de la Pilota d’Or és que passen les edicions i continua sent difícil desxifrar els criteris exactes que se segueixen per escollir els tres finalistes o el guanyador. En funció de l’any i de quina hagi sigut la competició estrella -si és any de Mundial, si és any de Jocs Olímpics (una competició que influeix especialment en el guardó femení, més debilitat en la seva estructura diària de competicions estatals) o si és any sense grans competicions internacionals-, sembla premiar-se l’èxit col·lectiu, ja sigui del club o de la selecció del crac en qüestió. Altres temporades, però, s’obvien els títols i es valora el rendiment individual d’un futbolista -especialment dels que són protagonistes ofensius-, que queda aïllat de l’èxit o el fracàs del seu equip per lluir com una figura independent. Hi ha defensors de tots dos itineraris, però, per damunt de tot, s’accepta que un premi individual dins un esport col·lectiu pugui tenir una lògica, de vegades, poc lògica.

Títols i rècords solitaris

Serà inevitable i l’edició del 2015 tornarà a generar debat, perquè combina les dues tendències, però serà un dels anys en què s’establirà un consens més ampli entre els aficionats al futbol. La candidatura de Messi i Neymar queda més que avalada pel triplet del Barça, però els dos també encaixarien al podi si se seguissin criteris estrictament individuals. Cap d’ells va fer tants gols com Cristiano a la Lliga, però la seva feina va plasmar-se amb un títol que el portuguès ni va olorar. Al madridista li passa el mateix a la Champions, on els seus 10 gols van quedar eclipsats per la mateixa xifra de Messi, que va repartir més assistències (6). Mirar cap a una altra banda fora del club tampoc funciona a l’Europeu, perquè l’actuació de Portugal, tot i classificar-se per a l’Eurocopa sense passar per la repesca, no supera la final de l’Argentina a la Copa Amèrica o el paper del Brasil. Aquest punt, de fet, podria ser en el futur el factor diferencial de Neymar sobre Messi, però el capità de la canarinha s’ha perdut les últimes fases del Mundial (per lesió) i de la Copa Amèrica (per sanció). Sí que hi era l’ albiceleste del 10.

I és que Leo Messi és el gran favorit. Gairebé l’únic, i podria aixecar la que seria la seva cinquena Pilota d’Or. Des del primer partit del 2015, a Anoeta, i des del crit desafiant de Cristiano a la gala de l’any passat, el blaugrana ha recuperat el millor to i ha liderat un Barça altre cop dominador. Ni tan sols una lesió de dos mesos ha restat mèrits a la seva candidatura, que des d’ahir té com a màxima amenaça la del seu company Neymar. Com el 2010, amb Xavi i Iniesta al podi, l’enemic serà amic.