Fer els deures contra els modestos, la diferència entre Europa i el descens

Superat l’exigent Tourmalet que va significar enfrontar-se al Vila-real, l’Atlètic de Madrid, el Betis, el Sevilla i el Reial Madrid en les vuit primeres jornades, l’Espanyol estrena aquest dilluns (21 h, GOL) davant el Cadis una sèrie de partits contra rivals més modestos (Elx, Athletic, Getafe i Granada) que posaran a prova la inèrcia obtinguda arran del triomf contra el Reial Madrid i la capacitat per enfrontar-se a equips amb menys nom. 

“Contra aquesta mena d’equips hem de mantenir el nivell mostrat contra els grans i no tenir tants alts i baixos. Ens falta una mica de regularitat i continuïtat”, assegurava fa una setmana el capità, David López, a RAC1. Vicente Moreno insisteix que dona a tots els adversaris “la mateixa importància”, sense valorar.ne el nom o el nivell, però el cas és que fins ara a l’Espanyol no li han anat gaire bé els enfrontaments davant de rivals d’aquest perfil: només quatre punts de nou possibles contra l’Osasuna, el Mallorca i l’Alabès.

Corregir aquesta tendència i sumar la majoria de punts contra els rivals a priori cridats a acabar la temporada a la zona mitjana i baixa de la classificació és necessari per a l’Espanyol, que necessita un coixí de punts que li serveixi de base per no patir i poder tancar el curs aspirant a alguna fita superior. Els blanc-i-blaus saben el pes que tenen aquesta mena de partits, perquè en les dues últimes temporades que van competir a Primera van poder comprovar en primera persona la diferència entre excel·lir o suspendre davant els modestos de la Lliga. 

Classificar-se per a la UEFA exigeix més del 60%

El curs 2018-19, l’Espanyol va sumar 37 dels 60 punts disputats contra els equips de la meitat baixa de la classificació (61%), una xifra que li va permetre disputar l’Europa League la temporada següent. De fet, les sis temporades que els periquitos s’han classificat per a la Copa UEFA (l’actual Europa League) a través de la seva posició a la Lliga, sempre han sumat més del 60% dels punts contra els deu equips pitjor classificats aquell any. 

La millor marca (29 de 36 punts, un 80% del total) la va obtenir la temporada 1972-73, amb José Emilio Santamaría a la banqueta. La segueixen els cursos 2004-05 (43 de 60, un 70%), 1975-76 i 1986-87 (25 de 36, un 69%) i 1995-96 (44 de 66, un 66%).

A l’extrem oposat hi ha els anys dels cinc descensos. El pitjor registre va ser, precisament, el de l'últim trajecte cap a Segona, ara fa dues temporades: 17 dels 54 punts en joc (21%). També va suspendre, tot i que amb millors xifres, les temporades 1988-89 i 1992-93 (17 de 36, un 43%). 

Només en dos dels descensos l’Espanyol va sumar més de la meitat dels punts disputats contra la meitat baixa de la Lliga: 15 de 28 (53%) el curs 1968-69 i 18 de 28 (64%) el 1961-62. Aquest últim cas és l’excepció que confirma la regla: aproximar-se al 70% dels punts contra els modestos acosta a Europa, però no assolir el 50% implica un elevat risc de descens. 

Cornellà-el Prat torna al 100%

El d’aquest dilluns serà el primer partit en què l'estadi de Cornellà-el Prat podrà tornar a funcionar amb la totalitat de l'aforament disponible: 40.500 seients. Aquesta circumstància no es donava des de l'últim enfrontament que va acollir contra l’Atlètic de Madrid (30.360 espectadors) l’1 de març del 2020, dues setmanes abans de la declaració del primer estat d’alarma pel covid.

En els quatre partits disputats com a local fins ara, l’estadi de l’Espanyol ha anat registrant entrades cada vegada més elevades gràcies al fet que el percentatge d’aforament permès pel Procicat va anar augmentant: 11.095 espectadors amb el Vila-real (91,3% de l’aforament permès, que era del 30%); 15.321 contra l’Atlètic (94,5% sobre un aforament del 40%); 14.254 contra l’Alabès, tot i ser entre setmana (87,9% sobre el mateix aforament del 40%), i 23.956 amb el Reial Madrid (98,5% sobre el 60% de la capacitat permesa). L’entitat blanc-i-blava té actualment poc més de 30.000 socis, 22.000 dels quals són abonats amb seient.