L'Espanyol es queda a les portes de fer història

BarcelonaL'Espanyol es va quedar molt a prop de fer història (1-1). Després de vèncer a Vigo, Getafe i Bilbao, el pitjor amfitrió de la Lliga va tallar la ratxa dels de Manolo González, que d’haver sumat de tres al Ciutat de València haurien guanyat quatre partits consecutius de visitant a Primera Divisió per primer cop en els seus 125 anys de vida. Tot i el golàs de Romero, el Llevant, renascut amb l’arribada a la banqueta de Luís Castro, els va negar aquest rècord, però tampoc va poder endur-se el primer triomf com a local, que l'hauria deixat a només dos punts de sortir del descens. Els catalans es mantenen en la cinquena posició.

Des d'un inici semblava que no seria el dia de l’Espanyol, que al minut deu ja s’havia vist sorprès diverses vegades per la verticalitat del conjunt granota, penúltim classificat. Si no hagués estat per Dmitrovic i la mala punteria d’Iker Losada i del jove Tunde, format a la pedrera blanc-i-blava, els periquitos haurien encaixat tot just començar. Arrufava el nas Manolo González, que va donar entrada a Kike García en el lloc de Roberto i que va endarrerir Expósito per mitigar la baixa de Pol Lozano, sancionat; Jofre Carreras també va ser titular.

De menys a més

El conjunt de Manolo González, imprecís i sense espais per córrer, no semblava el mateix equip que va posar contra les cordes el totpoderós Barça i l'equip revelació de la Lliga, en gran part pel plantejament d'un Llevant molt ordenat i enèrgic que durant una bona estona va desnaturalitzar un Espanyol que va acabar entregant la iniciativa del joc al seu rival per retrobar-se amb si mateix.

I li va anar bé, perquè després del començament volcànic dels valencians i d'un parell de retocs tàctics del gallec, amb el pas dels minuts els visitants van anar guanyant terreny, tant que just abans del descans van estar a punt de posar-se per davant al marcador amb una rematada a boca de canó de Carlos Romero, el més inspirat dels blanc-i-blaus, que va marxar per sobre del travesser de Ryan, i una altra d'Expósito, que també se'n va anar als núvols. Els més de mig miler d'aficionats periquitos desplaçats a Orriols –el club va rebre 1.400 peticions– ja ho veien d'un altre color perquè un cop més, l'Espanyol de Manolo González els va demostrar que és capaç de fer molt amb poc.

Ho il·lustra a la perfecció Romero, que tot just arrancar la segona part va engaltar una pilota molt difícil de connectar que va anar directe a l'escaire. El gol va ser molt bonic, però l'avantatge dels periquitos va ser fugaç, perquè un minut més tard es van adormir i van permetre que Iker Losada fes l'empat en una acció que no va agradar gens a Manolo González, encara més empipat al veure que el mateix Losada gairebé obra la remuntada rematant sol, lliure de marca, dins l'àrea petita.

Recaiguda de Puado

El seu cop de cap va anar fora; també una rematada de Jofre Carreras, que tenia tota la porteria per ell sol, però va xutar enlaire immediatament abans que el capità Puado entrés i sortís del terreny de joc. Quan tot just feia tres minuts que estava al camp, va haver de ser substituït per problemes al genoll, el mateix que l'havia mantingut de baixa durant tres mesos. La lesió del seu jugador franquícia va ser la pitjor notícia de l'empat de l'Espanyol, que tot i les bones sensacions, aquest 2026 encara no coneix la victòria.